Cròniques de l'ultrason de Vicenç Foix és una obra que fusiona el gènere de la crònica i la reflexió filosòfica, explorant el límit entre la realitat i la percepció. Amb un estil poètic i experimental, Foix narra diversos relats que exploren el món interior del protagonista, abordant temes com la solitud, la identitat, la recerca de sentit i la comunicació. A través d’un univers oníric i desconcertant, l'autor crea una atmosfera única, on les experiències del protagonista es veuen amplificades pel "ultrason", una metàfora de les sensacions i emocions extremes. L’obra invita a la introspecció i a la reflexió sobre la condició humana en un món fragmentat.
Lovely és un recull de poesia que marca la transició de l’autora a aquest gènere, després de començar la seva carrera com a novel·lista. A través d’un exercici contundent de memòria, Vicens ofereix un repàs directe i sense artificis de la duresa de la vida en un poble costaner, on hi són presents la pobresa, la repressió religiosa, la por, la culpa i el menysteniment de la dona. L’autora reflecteix, amb visió crítica i profunda reflexió, els records d’una infantesa agredolça, on la literatura i el goig de la llengua pròpia emergeixen com a únics contrapesos a la duresa de l’entorn.
Mirall trencat és una novel·la de maduresa de Mercè Rodoreda que retrata tres generacions de la família fictícia dels Valldaura. És una obra coral que, a través de diverses veus i fragments, descriu Barcelona i l'època anterior a la Guerra Civil. L'estil fragmentari, que evoca un mirall trencat, contrasta amb altres obres de l'autora, com La plaça del diamant o Aloma, caracteritzades per l'ús de la primera persona i una lectura més autobiogràfica.
Vuitanta-sis contes és una recopilació de cinc llibres de relats publicats anteriorment, que sintetitzen els temes centrals de Quim Monzó, com la solitud existencial i la reflexió irònica sobre l'escriptura. L'autor exclou les seves obres més experimentals, marcant una clara tria estilística. Va ser guardonat amb el Premi Nacional de Literatura i la Lletra d'Or l'any 2000.
Publicada per primera vegada l'any 1988, Camí de Sirga va consolidar, amb mestratge, un univers personal i mític entorn de Mequinensa, l'antiga vila a la vora de l'Ebre que va ser engolida per les aigües del pantà de Riba-Roja. En el seu temps, Mequinensa va ser un important centre miner i un punt clau per al tràfic fluvial. Amb una precisa recreació històrica i un llenguatge vibrant, Jesús Moncada evoca els últims cent anys d'una comunitat condemnada a desaparèixer, a través de la vida i els records d'una galeria de personatges que es van veure marcats per la tragèdia d'aquesta extinció.
Canto jo i la muntanya balla és una de les més venudes de la literatura catalana contemporània, traduïda a una vintena d'idiomes. El 2021 va ser la més prestada a les biblioteques de Barcelona i el 2022 The Guardian la va incloure entre les millors obres de ficció de l'any. La novel·la, ambientada entre Camprodon i Prats de Molló, dona veu a una diversitat de personatges —humans, fantasmes, animals i elements naturals—, i retrata una terra marcada per la lluita, la persecució i les guerres, però també per una bellesa que parla per si sola. És un espai ple de llegendes, imaginació i història, on es poden trobar noves oportunitats i una possible redempció.
Els jugadors de whist, novel·la guanyadora del Premi Crexells 2009, presenta en Jordi, un home atrapant en una crisi d'identitat. Volia ser artista, però treballa com a fotògraf de bodes, mentre la seva dona es comporta com una adolescent i la seva filla es casa amb un jove que condueix una retroexcavadora. Durant el casament, en Jordi revisita el seu passat, marcat per un castell, un joc, una mort i un Empordà diferent del de les postals. Una obra polièdrica i inesgotable, Els jugadors de whist és una de les grans novel·les de la literatura catalana contemporània.
L'obra revela, a través d'una cinquantena de testimonis, la lluita heroica dels deportats republicans catalans per resistir la degradació i la barbàrie als camps de concentració nazis. El llibre no només ofereix un relat commovedor de la resistència humana en condicions extremes, sinó que també inclou una extensa documentació i fotografies, així com les llistes de tots els catalans morts a Mauthausen i altres camps de concentració. L’obra és una lliçó de memòria històrica actual, fecunda i esperançadora, que ens connecta amb les arrels de la resistència i la dignitat humana davant la barbàrie.
La mort i la primavera és una novel·la inacabada de Mercè Rodoreda, publicada pòstumament el 1986, que explora temes com l'angoixa, la mort i la solitud en un context atemporal. El protagonista, un adolescent en una societat cruel, veu la mort com una possible alliberació. En un acte final de desesperació, crea una creu amb claus com a símbol de Crist abans de seguir el suïcidi ritual, la "mort arbrada". La novel·la és una ficció simbòlica, desolada i poètica, amb símbols com les papallones (ànimes), les abelles (mort i resistència) i el foc (llum i veritat). És un testimoni personal i literari de Rodoreda, profundament tràgic i reflexiu.
Llengua abolida és l'obra poètica completa de Maria-Mercè Marçal, que recull els seus llibres des de Cau de llunes (1977) fins a Desglaç (1989), a més de poemes inèdits com Escarsers i altres obres posteriors. Aquest volum recull un cicle poètic breu, però intens (1973-1989) que Marçal uneix des d'una visió pròpia, on destaca la relació indestriable entre poesia i vida. En el pròleg, "Sota el signe del drac", Marçal explica la seva visió de la literatura com una veu femenina que trenca el silenci històric de les dones, utilitzant la llegenda de sant Jordi com a símbol per redefinir el seu lloc en la tradició literària catalana i occidental.
Jo confesso és una novel·la monumental que ha projectat la literatura catalana arreu del món. A través de la vida de l'Adrià, que creix envoltat de llibres antics, secrets i un magnífic violí del segle XVIII, l’obra explora temes com l’amor incondicional, la culpa, la solitud i el mal que travessa la història d’Occident. Aquesta "novel·la de novel·les" es presenta com una llarga carta d’amor i de confessió, plena de reflexions sobre la condició humana. Guardonada amb el Premi Crexells i el Premi Ciutat de Barcelona 2013, ha estat reconeguda internacionalment com la millor novel·la estrangera a França, Suècia i Grècia.
Àlex Oscà, un home de quaranta anys, viu reclòs en una casa de Malanyeu (Alt Berguedà), on decideix enfrontar-se al passat i explicar les històries mai revelades dels anys intensos i foscos de la droga a la Catalunya. Entre vivències pròpies i les de la seva colla de «pringats», emergeix un retrat cru i vibrant d’una època marcada per música, èpica, amor i misèries. Aquesta primera novel·la de Jordi Cussà, considerada mítica, va causar un gran impacte en la literatura catalana i segueix ressonant avui.
Narrada amb pinzellades breus i precises, Primavera, estiu, etcètera és una tragicomèdia generacional que retrata amb encert els usos i costums d’un poblet de l’Ebre. Cada Tots Sants, l’Èlia de cal Pedró torna al poble per visitar el cementiri i passar uns dies amb el seu pare i la tieta. Amb 34 anys, afronta una ruptura de parella i la crisi laboral al despatx d’arquitectura de Barcelona. Aquest retorn li ofereix l’oportunitat de reflexionar i posar ordre als seus pensaments. Amb el temps, l’Èlia descobreix que cada cop se sent més a gust entre la seva gent i comença a percebre i entendre aspectes del seu món que abans li havien passat desapercebuts. Marta Rojals debuta amb una novel·la madura i ben construïda que aborda temes universals com l’amor, l’amistat, la família i la recerca d’un lloc propi al món.
Estremida memòria s'inspira en un fet real: un cas de bandolerisme ocorregut a finals del segle XIX, durant la Restauració borbònica. La novel·la retrata l'impacte profund d'aquell crim, tant en la comunitat que el va viure com en la que, més d’un segle després, es veu confrontada a recordar-lo. Pere Gimferrer la va definir com una «novel·la sobre el temps i la memòria». Guardonada amb el Premi Joan Crexells i el Premi de la Crítica Serra d’Or, l'obra ha estat traduïda al castellà i al francès, consolidant la seva rellevància literària.
Quanta, quanta guerra... és l’última novel·la de Mercè Rodoreda, on Adrià Guinart, un jove que abandona casa seva per sumar-se a la guerra, emprèn un viatge iniciàtic marcat per trobades poètiques i doloroses. Lluny de centrar-se en el conflicte bèl·lic, l'obra aprofundeix en la pèrdua de la innocència, el desarrelament i la fragilitat de l’existència, tot narrat amb l’estil líric i oníric que defineix l’autora.
El perquè de tot plegat és un recull de trenta relats breus que, amb històries aparentment senzilles, teixeixen un mosaic sobre l’eterna incertesa humana. L'autor retrata personatges i moments quotidians amb una mirada lúcida i incisiva. Guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona (1993) i el Premi de la Crítica Serra d’Or (1994), l'obra va ser adaptada al cinema el 1995 per Ventura Pons.
Borja Papa narra la vida fascinant de Roderic de Borja, conegut com a papa Alexandre VI. Escrit en forma de falses memòries, el llibre explora l’ascens del protagonista des dels seus orígens humils a Xàtiva fins al cim del poder com a papa de Roma, en un context ple d’intrigues polítiques i maniobres eclesiàstiques. Situada a cavall entre l’edat mitjana i el Renaixement, l’obra ofereix una recreació minuciosa d’aquest període històric i tracta amb rigor la llegenda negra que envolta la dinastia Borja. Guardonada amb els premis de la Crítica i Crexells, és considerada una de les grans novel·les en català sobre la família Borja.
Novel·la poètica i commovedora que combina assaig, biografia i ficció per relatar l’experiència d’un jove estudiant que s’endinsa en el món d’un grup de músics vells i excèntrics. A través d’aquests personatges singulars, com el paquidèrmic Tutusaus o el trombonista Baraneres, el protagonista descobreix el significat de la misteriosa màquina del títol. Aquesta màquina es converteix en una metàfora per explorar l’amor, la llibertat, el talent i el misteri de la música. Amb una prosa precisa i carregada d’ironia, l’obra desplega set relats autobiogràfics interconnectats i un epíleg que conviden a la reflexió sobre la vida i la creació artística.
Els Dietaris de Pere Gimferrer (1979-1980 i 1980-1982) són una obra única que fusiona assaig, poesia i narrativa. Lluny de la quotidianitat, exploren la literatura, la pintura i el cinema a través d’instantànies plenes de lirisme, on desfilen figures com Miró, Hitchcock o Jacqueline Kennedy. Amb un estil precís i dens, Gimferrer converteix moments puntuals en reflexions universals sobre l’art i la condició humana, consolidant-se com una peça clau de la literatura contemporània.
L'art de portar gavardina, de Sergi Pàmies, és un recull de tretze contes que exploren amb delicadesa i lucidesa les emocions humanes més íntimes. A través de relats viscuts o imaginats, Pàmies aborda temes com la infantesa, la relació amb els pares, les decepcions amoroses i els reptes de la paternitat. Amb un estil depurat i una combinació magistral d’ironia, melancolia i causticitat, l’autor converteix els petits detalls quotidians en reflexions profundes sobre la vida, la pèrdua i la perplexitat de la maduresa, oferint un retrat commovedor i irònic de la condició humana.
Uh, d'Enric Casasses, és un poemari que captura moments fugaços i introspectius amb una prosa poètica única. Inspirat en una experiència viscuda en un metro, l'autor explora records d'infància i situacions quotidianes que s'entrellacen amb reflexions filosòfiques i líriques. L'obra destaca per la seva capacitat d'observar la realitat des d'una perspectiva intensa i original, amb imatges que evoquen emocions universals. Amb un estil fragmentari i dinàmic, Uh convida el lector a endinsar-se en un univers ple de lirisme i sensibilitat creativa.
El temps de les cireres, de Montserrat Roig, segueix el retorn de Natàlia Miralpeix a Barcelona després de dotze anys a l'estranger, en un context marcat per la mort de Salvador Puig Antich i els darrers anys del franquisme. Procedent d’una família burgesa, Natàlia i els altres personatges cerquen un sentit a la vida en una ciutat en transformació. Amb referències a la Comuna de París i al paradís perdut, la novel·la combina intimitat i crítica social, reflexionant sobre la memòria, el desarrelament i l’esperança.
La novel·la narra la lluita per la supervivència de l'Alba i en Dídac, dos joves que esdevenen els últims humans després d'un atac extraterrestre. En un món devastat, han d'aprendre a viure sols, preservar el coneixement i reconstruir la civilització. L'obra explora temes com la maduresa, la responsabilitat i l'esperança, destacant com una de les grans distopies de la literatura catalana.
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal, és una novel·la intensa i lírica que explora l'amor, l'amistat i la creació artística a través de la figura de la poeta anglofrancesa Renée Vivien. Amb una escriptura poètica i reflexiva, Marçal teixeix una narrativa que tracta les relacions entre dones, la consciència de la identitat femenina i la passió per la literatura. Aquesta obra, fruit de deu anys de dedicació, ha estat reconeguda amb diversos premis i destaca com un homenatge al desig, la llibertat i la transgressió.
Una pacífica mestra i fotògrafa, la Tina, fa unes fotografies d’un vell edifici escolar a punt de ser enderrocat en un poble dels Pirineus. Aquest gest aparentment senzill destapa una complexa història marcada pel franquisme, el maquis i les heroïcitats oblidades. A través de les seves imatges, la Tina i altres personatges s’endinsen en un passat de misèria moral, covardia i resistència, desenterrant secrets que connecten la postguerra amb el present, i revelen les tensions entre recordar i oblidar.
Maletes perdudes segueix la història de quatre germans, separats per l'abandonament del seu pare Gabriel. Criats a diferents ciutats europees, descobreixen la veritat sobre la desaparició del seu pare i decideixen buscar-lo. A mesura que investiguen el seu passat, des de la infància fins a la seva vida com a transportista, els germans desvelen secrets familiars i les seves pròpies identitats en una aventura divertida i optimista.
Permagel és la primera novel·la de la trilogia de l'escriptora Eva Baltasar. La història segueix una dona lesbiana en la quarantena que lluita contra un ambient hostil i, en el seu dolor, es debat entre fantasies de suïcidi i un desig hedonista, expressat sobretot a través del sexe. A través de breus vinyetes, es revela la seva infantesa en una família disfuncional, els anys perduts en estudis d'història de l'art, relacions amb dones i moments tendres amb la seva neboda que li donen un ancoratge emocional. L'obra explora la complexitat de les relacions i les dificultats existencials d'una dona atrapada en un món que no l'accepta.
La imatge de Josep Palàcios és una obra literària que trenca les fronteres dels gèneres tradicionals, combinant narrativa, assaig, aforismes i prosa poètica en un experiment literari profund. L'autor, conegut per la seva passió per la tipografia i el disseny gràfic, presenta en aquest llibre una reflexió sobre la imatge i el pensament, construint una obra de gran intensitat literària. Amb un estil que fusiona el discurs filosòfic i la creativitat literària, Palàcios trenca amb l'estructura narrativa convencional, oferint una proposta literària única. El llibre, que marca la seva sortida de l'anonimat com a "autor secret", tindrà un gran impacte en el panorama literari català.
Mural del País Valencià és l'obra més extensa de Vicent Andrés Estellés, publicada pòstumament el 1996. Aquesta gran obra poètica es compon de vint-i-set llibres recollits en tres volums, i és considerada una de les més importants de la literatura valenciana contemporània. A través de la seva obra, Estellés ofereix un homenatge profund a la terra, la història i la gent del País Valencià. Amb un llenguatge ric i visceral, l'autor reflecteix el paisatge, les tradicions, els conflictes socials i culturals de la seva terra, convertint el Mural en un testimoniatge de la seva identitat i una reivindicació de la seva cultura.
El jardí dels set crepuscles és una novel·la de ciència-ficció i especulació filosòfica que es desenvolupa en un futur marcat per una guerra nuclear per la possessió d'una joia de poder incalculable. Un grup d'elit cultural i política es refugia al Palau de la Muntanya, un refugi en una serralada, per intentar recuperar la joia perduda. A través de set narradors, cadascun amb la seva versió dels fets, es desvela una trama plena de contradiccions i enigmes. El protagonista, en la seva recerca solitària, arriba al Jardí dels Set Crepuscles, un temple que amaga un missatge essencial per a la humanitat del futur.
Viatges i flors és una obra que recull dues parts molt distintes però complementàries de l'obra de Mercè Rodoreda. La primera part, "Viatges a uns quants pobles", està formada per dinou textos escrits a la dècada dels 70, en què l'autora, a Romanyà de la Selva, explora reflexions sobre el temps i el lloc, mentre finalitza la seva novel·la Quanta, quanta guerra... La segona part, "Flors de debò", conté trenta-vuit peces escrites a Ginebra, prop de vint anys abans, en una etapa crucial en què Rodoreda reprenia la seva carrera literària després de la interrupció causada per la guerra i l'exili. Aquesta obra abasta tota la maduresa creativa de l'autora i ofereix una profunda mirada a la seva evolució personal i literària.
Cavalls cap a la fosca és una novel·la que explora la història familiar i la memòria a través del narrador, que investiga el passat dels Vadell, la seva família, en una tarda de tardor. La lectura d'un llibre antic desencadena evocacions del passat i dels orígens familiars, mentre el narrador també mira cap al futur amb la seva relació amb Zaira. La novel·la es distingeix per la seva estructura fragmentada, que barreja fets reals i llegendes, i per un estil poètic que reflexiona sobre la vida, la mort i la recerca del gaudi a través del cos i els sentits.
L'obra recull una sèrie de narracions caracteritzades per l'humor, la ironia i una mirada lleugerament pessimista sobre el comportament humà. Amb un estil àgil i creatiu, Calders transforma la realitat quotidiana mitjançant la fantasia i la imaginació, desafiant les nostres certeses sobre la "normalitat" de les coses. El llibre, guardonat amb la Lletra d'Or, presenta un conjunt de contes que capturen l'essència de l'autor, amb un llenguatge ric i ple de troballes originals que posen en qüestió la percepció de la realitat.
Angles morts presenta tres personatges atrapats en la crisi personal i professional. En Morella, un acadèmic frustrat, busca una idea per revifar la seva carrera després de perdre una plaça de catedràtic. La seva dona, Sesé, una ginecòloga, viu una experiència inesperada durant una guàrdia de Nadal. Mentrestant, l'Olof, el seu irreverent nebot, arriba a Barcelona. Amb un estil irònic i clarivident, Bagunyà explora la recerca d'una veritat radicalment nova en un món que sembla perdre el seu sentit.
Te deix amor la mar com a penyora és un conjunt de narracions de Carme Riera, escrites entre 1971 i 1974 i publicades el 1975. Les històries presenten personatges fora de la "normalitat" social, sovint immersos en realitats extremes on el mar hi juga un paper destacat, fins a arribar a desbordar la seva sanitat mental. La narració que dona títol al recull explora una història d'amor desafortunada amb un desenllaç sorprenent, i va guanyar el premi Recull de Blanes de 1975. Altres relats inclouen morts misterioses i històries d'amor amb finals tràgics, tot en un ambient d'inquietud i tensió emocional.
Carrer Marsala, de Miquel Bauçà, és una novel·la singular que explora la vida de Rogério, un venedor de sabó obsessionat per la higiene bucal, hipocondríac i paranoic. Casat amb Magdalena i lector d’Ausiàs March, Rogério recorre una geografia difusa mentre intenta, sense èxit, estimar-se a si mateix. Amb un estil poètic i introspectiu, l'obra reflecteix la perplexitat existencial del protagonista. Guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi de la Generalitat, és considerada una peça clau de la literatura catalana contemporània.
El cor del senglar de Baltasar Porcel explora la condició humana a través de la recerca del protagonista sobre les arrels familiars. A través de la figura de l'oncle Baltasar Guillem, un home aventurer i egoista, el relat investiga temes com la llibertat, la resistència i el panteisme ateu. La novel·la destaca la importància de la llum com a símbol de la creació d’un univers personal, que el protagonista hereta, acceptant la seva pròpia identitat i el dret a construir el seu camí.
El Canvi va ser un dels fenòmens literaris més destacats dels últims decennis. Subtitulat Des de l’Eixample, aquest llibre combina de manera innovadora proses i versos, creats amb una estreta connexió amb els mitjans informàtics de l'època. Amb un estil captivador i una observació incisiva, Bauçà explora temes profunds amb una llibertat especulativa i una potència visionària. El Canvi es presenta com una obra crucial en la seva trajectòria i un dels màxims cims de la literatura catalana contemporània.
La terra retirada de Mercè Ibarz descriu la transformació de Saidí, un poble a la frontera aragonesa, com a resultat de canvis econòmics i socials profunds: el pas de l'olivera a l'horta, el regadiu substituint el secà, i l'arribada de la fruita com a nova font de prosperitat. Aquesta transformació afecta no només el poble, sinó també la vida de la narradora, una jove que deixa enrere els hàbits ancestrals per poder estudiar a la ciutat. Amb una prosa que s'allunya tant dels bucolismes com dels planys, Ibarz evoca la complexitat d'un territori en ple desconcert, combinant crònica, lírica i despit per captar les palpitacions d'una terra canviant.
Pagèsiques de Perejaume és una obra poètica de gran relleu en la literatura catalana contemporània, que explora la profunda connexió entre el món natural i el llenguatge. A través de vuit seccions, l'autor reflexiona sobre temes com els arbres, els suros, la terra i l'art, creant un discurs intens i enlluernador. Seguint les petjades d'Obreda (2003), Pagèsiques combina una gran qualitat literària amb una mirada profunda sobre la relació íntima entre l'home i la natura. Aquesta obra, reconeguda com una de les més importants de la literatura catalana del segle XXI, és una invitació a comprendre la terra com un element essencial de la vida i l'art.
Dins el darrer blau (1994) de Carme Riera és una novel·la històrica que narra la persecució dels jueus conversos a Mallorca al segle XVII. Després d'un accident que revela la fe secreta d’un membre de la comunitat, diverses famílies intenten fugir a Liorna per escapar de la Inquisició, però el seu intent fracassa amb tràgiques conseqüències. Basada en fets reals, la novel·la recrea la Mallorca de l'època i les tensions religioses i socials que vivien els jueus conversos.
Domini màgic és un poemari que reflecteix la recerca d’una última vitalitat poètica davant de la mort. A través d’una poesia profundament humana, Vinyoli explora la memòria, el pas del temps i la solitud en els seus darrers anys de vida. El títol, que al·ludeix a la dimensió transcendental de la poesia, es converteix en un espai on la paraula poètica és l'únic refugi possible davant de l'inevitable. Amb un llenguatge vibrant, el poeta evoca la natura, la bellesa efímera i la presència de la mort, oferint una visió profunda i lírica de l’existència.
Pa negre d'Emili Teixidor és una novel·la que combina memòria i ficció per narrar la vida d'Andreu, un nen de la Plana de Vic, durant els anys més durs de la postguerra. El seu pare, militant republicà, està empresonat, i la seva mare, que treballa a la fàbrica, el confia a uns parents que viuen a pagès. A la masia, l'Andreu descobrirà el món dels adults, la sexualitat, l'amistat i els costums rurals. Teixidor recrea amb gran detall l'atmosfera rural de la Catalunya de l'època i explora temes com l'amor, l'odi, la venjança i la hipocresia, ensenyant una profunda lliçó sobre els perills de l'amor, que crema i ens exposa a tot.
L'home manuscrit de Manuel Baixauli segueix la història d'un home que descobreix textos misteriosos en llocs inesperats, com dins una bíblia, en un far abandonat o en una consulta mèdica a Viena. Aquests textos, que parlen de la seva vida present, passada i futura, el desconcerten i el fan reflexionar sobre el seu destí. La seva indignació el porta a una trobada reveladora que canviarà la seva vida. La novel·la explora temes com l'obsessió per l'escriptura, la capacitat d'aquesta per transformar les vides i la voluntat humana de modelar el seu propi futur.
Pedra de tartera de Maria Barbal narra la vida de Conxa, una dona del Pallars que, ja gran, recorda la seva trajectòria marcada per la pobresa, la Guerra Civil i el franquisme. A través de tres etapes de la seva vida, l'obra explora les dificultats de viure en una societat rural patriarcal, la dependència familiar i els canvis històrics. Amb més de 200.000 exemplars venuts i traduïda a diverses llengües, és un retrat íntim de la vida femenina en una època convulsa.
Cor pirinenc és una obra ambiciosa que fusiona poesia i narrativa en un viatge a través del Pirineu. Seguint dos personatges antagònics, Fontalba i Gotanegra, els lectors se submergeixen en un pelegrinatge des de Benasc fins al cap de Creus. Aquesta aventura revela les arrels ancestrals de la nostra realitat i explora temes profunds com l'amor i la passió. L'obra es distingeix per la seva força èpica i la seva influència de la literatura de muntanya, oferint una oda al país i a la vida viscuda intensament. Amb un estil de gran profunditat poètica, Cor pirinenc es posiciona com una obra clau en la literatura catalana contemporània.
Els nois segueix un grup de joves en un poble mediterrani, explorant les seves relacions i els conflictes socials. A través de la prosa crua de l’autor, la novel·la examina la recerca d'identitat i la influència de la violència i l'absència d'adults en la vida dels nois. Sala construeix una narració intensa sobre les frustracions i els somnis de joves que viuen a la perifèria d’una societat que no els comprèn completament.
Contes russos és una obra que explora la complexitat de la història i la cultura de Rússia a través de relats que barregen realitat i ficció. A través de les narracions d'autors desconeguts com Ola Yevguènieva, Véra-Margarita Abansèrev, Vitali Kroptkin, Aleksandr Vòlkov i Iosif Bergxenko, l'obra configura una història d’un territori que sembla imaginar-se com una gran fabula. Els contes recorren un arc històric que va des del segle XIX fins al segle XXI, abordant temes com les fabules tradicionals i la difícil adaptació de Rússia a la modernitat. Els relats presenten una Rússia tangible, lluny dels corrents de dissolució d’identitats, amb personatges que viuen lluny de les preocupacions existencials o la ironia postmoderna.
Trilogia que comença amb L’àngel de la segona mort (1997) i continua amb El trànsit de les fades i El metall impur. Es tracta d'una poderosa obra que explora la persistència de la memòria col·lectiva i la dignitat humana a través de les vides d’adolescents marcades per les passions i la repressió. Ambientada als barris industrials de la perifèria barcelonina, narra tres processos d’aprenentatge en els temps més foscos de la història, reflectint la consciència popular d’aquella època.
Recull de proses breus de Salvador Espriu, escrit entre 1975 i 1981, que explora els mites i personatges del seu món literari. L'obra comença amb un pròleg d'Arístocles, un dels interlocutors de les narracions, que evoca el nom del filòsof Plató. Al llarg dels textos, Espriu revisita i transforma els mites, introduint variants i tergiversant-los per revalorar-los o posar-los en dubte, tot amb una mirada crítica i actualitzada. L'obra ofereix una reflexió profunda sobre la literatura i la condició humana a través de la figura del mite.
Cròniques de l'ultrason de Vicenç Foix és una obra que fusiona el gènere de la crònica i la reflexió filosòfica, explorant el límit entre la realitat i la percepció. Amb un estil poètic i experimental, Foix narra diversos relats que exploren el món interior del protagonista, abordant temes com la solitud, la identitat, la recerca de sentit i la comunicació. A través d’un univers oníric i desconcertant, l'autor crea una atmosfera única, on les experiències del protagonista es veuen amplificades pel "ultrason", una metàfora de les sensacions i emocions extremes. L’obra invita a la introspecció i a la reflexió sobre la condició humana en un món fragmentat.
Lovely és un recull de poesia que marca la transició de l’autora a aquest gènere, després de començar la seva carrera com a novel·lista. A través d’un exercici contundent de memòria, Vicens ofereix un repàs directe i sense artificis de la duresa de la vida en un poble costaner, on hi són presents la pobresa, la repressió religiosa, la por, la culpa i el menysteniment de la dona. L’autora reflecteix, amb visió crítica i profunda reflexió, els records d’una infantesa agredolça, on la literatura i el goig de la llengua pròpia emergeixen com a únics contrapesos a la duresa de l’entorn.
Mirall trencat és una novel·la de maduresa de Mercè Rodoreda que retrata tres generacions de la família fictícia dels Valldaura. És una obra coral que, a través de diverses veus i fragments, descriu Barcelona i l'època anterior a la Guerra Civil. L'estil fragmentari, que evoca un mirall trencat, contrasta amb altres obres de l'autora, com La plaça del diamant o Aloma, caracteritzades per l'ús de la primera persona i una lectura més autobiogràfica.
Vuitanta-sis contes és una recopilació de cinc llibres de relats publicats anteriorment, que sintetitzen els temes centrals de Quim Monzó, com la solitud existencial i la reflexió irònica sobre l'escriptura. L'autor exclou les seves obres més experimentals, marcant una clara tria estilística. Va ser guardonat amb el Premi Nacional de Literatura i la Lletra d'Or l'any 2000.
Publicada per primera vegada l'any 1988, Camí de Sirga va consolidar, amb mestratge, un univers personal i mític entorn de Mequinensa, l'antiga vila a la vora de l'Ebre que va ser engolida per les aigües del pantà de Riba-Roja. En el seu temps, Mequinensa va ser un important centre miner i un punt clau per al tràfic fluvial. Amb una precisa recreació històrica i un llenguatge vibrant, Jesús Moncada evoca els últims cent anys d'una comunitat condemnada a desaparèixer, a través de la vida i els records d'una galeria de personatges que es van veure marcats per la tragèdia d'aquesta extinció.
Canto jo i la muntanya balla és una de les més venudes de la literatura catalana contemporània, traduïda a una vintena d'idiomes. El 2021 va ser la més prestada a les biblioteques de Barcelona i el 2022 The Guardian la va incloure entre les millors obres de ficció de l'any. La novel·la, ambientada entre Camprodon i Prats de Molló, dona veu a una diversitat de personatges —humans, fantasmes, animals i elements naturals—, i retrata una terra marcada per la lluita, la persecució i les guerres, però també per una bellesa que parla per si sola. És un espai ple de llegendes, imaginació i història, on es poden trobar noves oportunitats i una possible redempció.
Els jugadors de whist, novel·la guanyadora del Premi Crexells 2009, presenta en Jordi, un home atrapant en una crisi d'identitat. Volia ser artista, però treballa com a fotògraf de bodes, mentre la seva dona es comporta com una adolescent i la seva filla es casa amb un jove que condueix una retroexcavadora. Durant el casament, en Jordi revisita el seu passat, marcat per un castell, un joc, una mort i un Empordà diferent del de les postals. Una obra polièdrica i inesgotable, Els jugadors de whist és una de les grans novel·les de la literatura catalana contemporània.
L'obra revela, a través d'una cinquantena de testimonis, la lluita heroica dels deportats republicans catalans per resistir la degradació i la barbàrie als camps de concentració nazis. El llibre no només ofereix un relat commovedor de la resistència humana en condicions extremes, sinó que també inclou una extensa documentació i fotografies, així com les llistes de tots els catalans morts a Mauthausen i altres camps de concentració. L’obra és una lliçó de memòria històrica actual, fecunda i esperançadora, que ens connecta amb les arrels de la resistència i la dignitat humana davant la barbàrie.
La mort i la primavera és una novel·la inacabada de Mercè Rodoreda, publicada pòstumament el 1986, que explora temes com l'angoixa, la mort i la solitud en un context atemporal. El protagonista, un adolescent en una societat cruel, veu la mort com una possible alliberació. En un acte final de desesperació, crea una creu amb claus com a símbol de Crist abans de seguir el suïcidi ritual, la "mort arbrada". La novel·la és una ficció simbòlica, desolada i poètica, amb símbols com les papallones (ànimes), les abelles (mort i resistència) i el foc (llum i veritat). És un testimoni personal i literari de Rodoreda, profundament tràgic i reflexiu.
Llengua abolida és l'obra poètica completa de Maria-Mercè Marçal, que recull els seus llibres des de Cau de llunes (1977) fins a Desglaç (1989), a més de poemes inèdits com Escarsers i altres obres posteriors. Aquest volum recull un cicle poètic breu, però intens (1973-1989) que Marçal uneix des d'una visió pròpia, on destaca la relació indestriable entre poesia i vida. En el pròleg, "Sota el signe del drac", Marçal explica la seva visió de la literatura com una veu femenina que trenca el silenci històric de les dones, utilitzant la llegenda de sant Jordi com a símbol per redefinir el seu lloc en la tradició literària catalana i occidental.
Jo confesso és una novel·la monumental que ha projectat la literatura catalana arreu del món. A través de la vida de l'Adrià, que creix envoltat de llibres antics, secrets i un magnífic violí del segle XVIII, l’obra explora temes com l’amor incondicional, la culpa, la solitud i el mal que travessa la història d’Occident. Aquesta "novel·la de novel·les" es presenta com una llarga carta d’amor i de confessió, plena de reflexions sobre la condició humana. Guardonada amb el Premi Crexells i el Premi Ciutat de Barcelona 2013, ha estat reconeguda internacionalment com la millor novel·la estrangera a França, Suècia i Grècia.
Àlex Oscà, un home de quaranta anys, viu reclòs en una casa de Malanyeu (Alt Berguedà), on decideix enfrontar-se al passat i explicar les històries mai revelades dels anys intensos i foscos de la droga a la Catalunya. Entre vivències pròpies i les de la seva colla de «pringats», emergeix un retrat cru i vibrant d’una època marcada per música, èpica, amor i misèries. Aquesta primera novel·la de Jordi Cussà, considerada mítica, va causar un gran impacte en la literatura catalana i segueix ressonant avui.
Narrada amb pinzellades breus i precises, Primavera, estiu, etcètera és una tragicomèdia generacional que retrata amb encert els usos i costums d’un poblet de l’Ebre. Cada Tots Sants, l’Èlia de cal Pedró torna al poble per visitar el cementiri i passar uns dies amb el seu pare i la tieta. Amb 34 anys, afronta una ruptura de parella i la crisi laboral al despatx d’arquitectura de Barcelona. Aquest retorn li ofereix l’oportunitat de reflexionar i posar ordre als seus pensaments. Amb el temps, l’Èlia descobreix que cada cop se sent més a gust entre la seva gent i comença a percebre i entendre aspectes del seu món que abans li havien passat desapercebuts. Marta Rojals debuta amb una novel·la madura i ben construïda que aborda temes universals com l’amor, l’amistat, la família i la recerca d’un lloc propi al món.
Estremida memòria s'inspira en un fet real: un cas de bandolerisme ocorregut a finals del segle XIX, durant la Restauració borbònica. La novel·la retrata l'impacte profund d'aquell crim, tant en la comunitat que el va viure com en la que, més d’un segle després, es veu confrontada a recordar-lo. Pere Gimferrer la va definir com una «novel·la sobre el temps i la memòria». Guardonada amb el Premi Joan Crexells i el Premi de la Crítica Serra d’Or, l'obra ha estat traduïda al castellà i al francès, consolidant la seva rellevància literària.
Quanta, quanta guerra... és l’última novel·la de Mercè Rodoreda, on Adrià Guinart, un jove que abandona casa seva per sumar-se a la guerra, emprèn un viatge iniciàtic marcat per trobades poètiques i doloroses. Lluny de centrar-se en el conflicte bèl·lic, l'obra aprofundeix en la pèrdua de la innocència, el desarrelament i la fragilitat de l’existència, tot narrat amb l’estil líric i oníric que defineix l’autora.
El perquè de tot plegat és un recull de trenta relats breus que, amb històries aparentment senzilles, teixeixen un mosaic sobre l’eterna incertesa humana. L'autor retrata personatges i moments quotidians amb una mirada lúcida i incisiva. Guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona (1993) i el Premi de la Crítica Serra d’Or (1994), l'obra va ser adaptada al cinema el 1995 per Ventura Pons.
Borja Papa narra la vida fascinant de Roderic de Borja, conegut com a papa Alexandre VI. Escrit en forma de falses memòries, el llibre explora l’ascens del protagonista des dels seus orígens humils a Xàtiva fins al cim del poder com a papa de Roma, en un context ple d’intrigues polítiques i maniobres eclesiàstiques. Situada a cavall entre l’edat mitjana i el Renaixement, l’obra ofereix una recreació minuciosa d’aquest període històric i tracta amb rigor la llegenda negra que envolta la dinastia Borja. Guardonada amb els premis de la Crítica i Crexells, és considerada una de les grans novel·les en català sobre la família Borja.
Novel·la poètica i commovedora que combina assaig, biografia i ficció per relatar l’experiència d’un jove estudiant que s’endinsa en el món d’un grup de músics vells i excèntrics. A través d’aquests personatges singulars, com el paquidèrmic Tutusaus o el trombonista Baraneres, el protagonista descobreix el significat de la misteriosa màquina del títol. Aquesta màquina es converteix en una metàfora per explorar l’amor, la llibertat, el talent i el misteri de la música. Amb una prosa precisa i carregada d’ironia, l’obra desplega set relats autobiogràfics interconnectats i un epíleg que conviden a la reflexió sobre la vida i la creació artística.
Els Dietaris de Pere Gimferrer (1979-1980 i 1980-1982) són una obra única que fusiona assaig, poesia i narrativa. Lluny de la quotidianitat, exploren la literatura, la pintura i el cinema a través d’instantànies plenes de lirisme, on desfilen figures com Miró, Hitchcock o Jacqueline Kennedy. Amb un estil precís i dens, Gimferrer converteix moments puntuals en reflexions universals sobre l’art i la condició humana, consolidant-se com una peça clau de la literatura contemporània.
L'art de portar gavardina, de Sergi Pàmies, és un recull de tretze contes que exploren amb delicadesa i lucidesa les emocions humanes més íntimes. A través de relats viscuts o imaginats, Pàmies aborda temes com la infantesa, la relació amb els pares, les decepcions amoroses i els reptes de la paternitat. Amb un estil depurat i una combinació magistral d’ironia, melancolia i causticitat, l’autor converteix els petits detalls quotidians en reflexions profundes sobre la vida, la pèrdua i la perplexitat de la maduresa, oferint un retrat commovedor i irònic de la condició humana.
Uh, d'Enric Casasses, és un poemari que captura moments fugaços i introspectius amb una prosa poètica única. Inspirat en una experiència viscuda en un metro, l'autor explora records d'infància i situacions quotidianes que s'entrellacen amb reflexions filosòfiques i líriques. L'obra destaca per la seva capacitat d'observar la realitat des d'una perspectiva intensa i original, amb imatges que evoquen emocions universals. Amb un estil fragmentari i dinàmic, Uh convida el lector a endinsar-se en un univers ple de lirisme i sensibilitat creativa.
El temps de les cireres, de Montserrat Roig, segueix el retorn de Natàlia Miralpeix a Barcelona després de dotze anys a l'estranger, en un context marcat per la mort de Salvador Puig Antich i els darrers anys del franquisme. Procedent d’una família burgesa, Natàlia i els altres personatges cerquen un sentit a la vida en una ciutat en transformació. Amb referències a la Comuna de París i al paradís perdut, la novel·la combina intimitat i crítica social, reflexionant sobre la memòria, el desarrelament i l’esperança.
La novel·la narra la lluita per la supervivència de l'Alba i en Dídac, dos joves que esdevenen els últims humans després d'un atac extraterrestre. En un món devastat, han d'aprendre a viure sols, preservar el coneixement i reconstruir la civilització. L'obra explora temes com la maduresa, la responsabilitat i l'esperança, destacant com una de les grans distopies de la literatura catalana.
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal, és una novel·la intensa i lírica que explora l'amor, l'amistat i la creació artística a través de la figura de la poeta anglofrancesa Renée Vivien. Amb una escriptura poètica i reflexiva, Marçal teixeix una narrativa que tracta les relacions entre dones, la consciència de la identitat femenina i la passió per la literatura. Aquesta obra, fruit de deu anys de dedicació, ha estat reconeguda amb diversos premis i destaca com un homenatge al desig, la llibertat i la transgressió.
Una pacífica mestra i fotògrafa, la Tina, fa unes fotografies d’un vell edifici escolar a punt de ser enderrocat en un poble dels Pirineus. Aquest gest aparentment senzill destapa una complexa història marcada pel franquisme, el maquis i les heroïcitats oblidades. A través de les seves imatges, la Tina i altres personatges s’endinsen en un passat de misèria moral, covardia i resistència, desenterrant secrets que connecten la postguerra amb el present, i revelen les tensions entre recordar i oblidar.
Maletes perdudes segueix la història de quatre germans, separats per l'abandonament del seu pare Gabriel. Criats a diferents ciutats europees, descobreixen la veritat sobre la desaparició del seu pare i decideixen buscar-lo. A mesura que investiguen el seu passat, des de la infància fins a la seva vida com a transportista, els germans desvelen secrets familiars i les seves pròpies identitats en una aventura divertida i optimista.
Permagel és la primera novel·la de la trilogia de l'escriptora Eva Baltasar. La història segueix una dona lesbiana en la quarantena que lluita contra un ambient hostil i, en el seu dolor, es debat entre fantasies de suïcidi i un desig hedonista, expressat sobretot a través del sexe. A través de breus vinyetes, es revela la seva infantesa en una família disfuncional, els anys perduts en estudis d'història de l'art, relacions amb dones i moments tendres amb la seva neboda que li donen un ancoratge emocional. L'obra explora la complexitat de les relacions i les dificultats existencials d'una dona atrapada en un món que no l'accepta.
La imatge de Josep Palàcios és una obra literària que trenca les fronteres dels gèneres tradicionals, combinant narrativa, assaig, aforismes i prosa poètica en un experiment literari profund. L'autor, conegut per la seva passió per la tipografia i el disseny gràfic, presenta en aquest llibre una reflexió sobre la imatge i el pensament, construint una obra de gran intensitat literària. Amb un estil que fusiona el discurs filosòfic i la creativitat literària, Palàcios trenca amb l'estructura narrativa convencional, oferint una proposta literària única. El llibre, que marca la seva sortida de l'anonimat com a "autor secret", tindrà un gran impacte en el panorama literari català.
Mural del País Valencià és l'obra més extensa de Vicent Andrés Estellés, publicada pòstumament el 1996. Aquesta gran obra poètica es compon de vint-i-set llibres recollits en tres volums, i és considerada una de les més importants de la literatura valenciana contemporània. A través de la seva obra, Estellés ofereix un homenatge profund a la terra, la història i la gent del País Valencià. Amb un llenguatge ric i visceral, l'autor reflecteix el paisatge, les tradicions, els conflictes socials i culturals de la seva terra, convertint el Mural en un testimoniatge de la seva identitat i una reivindicació de la seva cultura.
El jardí dels set crepuscles és una novel·la de ciència-ficció i especulació filosòfica que es desenvolupa en un futur marcat per una guerra nuclear per la possessió d'una joia de poder incalculable. Un grup d'elit cultural i política es refugia al Palau de la Muntanya, un refugi en una serralada, per intentar recuperar la joia perduda. A través de set narradors, cadascun amb la seva versió dels fets, es desvela una trama plena de contradiccions i enigmes. El protagonista, en la seva recerca solitària, arriba al Jardí dels Set Crepuscles, un temple que amaga un missatge essencial per a la humanitat del futur.
Viatges i flors és una obra que recull dues parts molt distintes però complementàries de l'obra de Mercè Rodoreda. La primera part, "Viatges a uns quants pobles", està formada per dinou textos escrits a la dècada dels 70, en què l'autora, a Romanyà de la Selva, explora reflexions sobre el temps i el lloc, mentre finalitza la seva novel·la Quanta, quanta guerra... La segona part, "Flors de debò", conté trenta-vuit peces escrites a Ginebra, prop de vint anys abans, en una etapa crucial en què Rodoreda reprenia la seva carrera literària després de la interrupció causada per la guerra i l'exili. Aquesta obra abasta tota la maduresa creativa de l'autora i ofereix una profunda mirada a la seva evolució personal i literària.
Cavalls cap a la fosca és una novel·la que explora la història familiar i la memòria a través del narrador, que investiga el passat dels Vadell, la seva família, en una tarda de tardor. La lectura d'un llibre antic desencadena evocacions del passat i dels orígens familiars, mentre el narrador també mira cap al futur amb la seva relació amb Zaira. La novel·la es distingeix per la seva estructura fragmentada, que barreja fets reals i llegendes, i per un estil poètic que reflexiona sobre la vida, la mort i la recerca del gaudi a través del cos i els sentits.
L'obra recull una sèrie de narracions caracteritzades per l'humor, la ironia i una mirada lleugerament pessimista sobre el comportament humà. Amb un estil àgil i creatiu, Calders transforma la realitat quotidiana mitjançant la fantasia i la imaginació, desafiant les nostres certeses sobre la "normalitat" de les coses. El llibre, guardonat amb la Lletra d'Or, presenta un conjunt de contes que capturen l'essència de l'autor, amb un llenguatge ric i ple de troballes originals que posen en qüestió la percepció de la realitat.
Angles morts presenta tres personatges atrapats en la crisi personal i professional. En Morella, un acadèmic frustrat, busca una idea per revifar la seva carrera després de perdre una plaça de catedràtic. La seva dona, Sesé, una ginecòloga, viu una experiència inesperada durant una guàrdia de Nadal. Mentrestant, l'Olof, el seu irreverent nebot, arriba a Barcelona. Amb un estil irònic i clarivident, Bagunyà explora la recerca d'una veritat radicalment nova en un món que sembla perdre el seu sentit.
Te deix amor la mar com a penyora és un conjunt de narracions de Carme Riera, escrites entre 1971 i 1974 i publicades el 1975. Les històries presenten personatges fora de la "normalitat" social, sovint immersos en realitats extremes on el mar hi juga un paper destacat, fins a arribar a desbordar la seva sanitat mental. La narració que dona títol al recull explora una història d'amor desafortunada amb un desenllaç sorprenent, i va guanyar el premi Recull de Blanes de 1975. Altres relats inclouen morts misterioses i històries d'amor amb finals tràgics, tot en un ambient d'inquietud i tensió emocional.
Carrer Marsala, de Miquel Bauçà, és una novel·la singular que explora la vida de Rogério, un venedor de sabó obsessionat per la higiene bucal, hipocondríac i paranoic. Casat amb Magdalena i lector d’Ausiàs March, Rogério recorre una geografia difusa mentre intenta, sense èxit, estimar-se a si mateix. Amb un estil poètic i introspectiu, l'obra reflecteix la perplexitat existencial del protagonista. Guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi de la Generalitat, és considerada una peça clau de la literatura catalana contemporània.
El cor del senglar de Baltasar Porcel explora la condició humana a través de la recerca del protagonista sobre les arrels familiars. A través de la figura de l'oncle Baltasar Guillem, un home aventurer i egoista, el relat investiga temes com la llibertat, la resistència i el panteisme ateu. La novel·la destaca la importància de la llum com a símbol de la creació d’un univers personal, que el protagonista hereta, acceptant la seva pròpia identitat i el dret a construir el seu camí.
El Canvi va ser un dels fenòmens literaris més destacats dels últims decennis. Subtitulat Des de l’Eixample, aquest llibre combina de manera innovadora proses i versos, creats amb una estreta connexió amb els mitjans informàtics de l'època. Amb un estil captivador i una observació incisiva, Bauçà explora temes profunds amb una llibertat especulativa i una potència visionària. El Canvi es presenta com una obra crucial en la seva trajectòria i un dels màxims cims de la literatura catalana contemporània.
La terra retirada de Mercè Ibarz descriu la transformació de Saidí, un poble a la frontera aragonesa, com a resultat de canvis econòmics i socials profunds: el pas de l'olivera a l'horta, el regadiu substituint el secà, i l'arribada de la fruita com a nova font de prosperitat. Aquesta transformació afecta no només el poble, sinó també la vida de la narradora, una jove que deixa enrere els hàbits ancestrals per poder estudiar a la ciutat. Amb una prosa que s'allunya tant dels bucolismes com dels planys, Ibarz evoca la complexitat d'un territori en ple desconcert, combinant crònica, lírica i despit per captar les palpitacions d'una terra canviant.
Pagèsiques de Perejaume és una obra poètica de gran relleu en la literatura catalana contemporània, que explora la profunda connexió entre el món natural i el llenguatge. A través de vuit seccions, l'autor reflexiona sobre temes com els arbres, els suros, la terra i l'art, creant un discurs intens i enlluernador. Seguint les petjades d'Obreda (2003), Pagèsiques combina una gran qualitat literària amb una mirada profunda sobre la relació íntima entre l'home i la natura. Aquesta obra, reconeguda com una de les més importants de la literatura catalana del segle XXI, és una invitació a comprendre la terra com un element essencial de la vida i l'art.
Dins el darrer blau (1994) de Carme Riera és una novel·la històrica que narra la persecució dels jueus conversos a Mallorca al segle XVII. Després d'un accident que revela la fe secreta d’un membre de la comunitat, diverses famílies intenten fugir a Liorna per escapar de la Inquisició, però el seu intent fracassa amb tràgiques conseqüències. Basada en fets reals, la novel·la recrea la Mallorca de l'època i les tensions religioses i socials que vivien els jueus conversos.
Domini màgic és un poemari que reflecteix la recerca d’una última vitalitat poètica davant de la mort. A través d’una poesia profundament humana, Vinyoli explora la memòria, el pas del temps i la solitud en els seus darrers anys de vida. El títol, que al·ludeix a la dimensió transcendental de la poesia, es converteix en un espai on la paraula poètica és l'únic refugi possible davant de l'inevitable. Amb un llenguatge vibrant, el poeta evoca la natura, la bellesa efímera i la presència de la mort, oferint una visió profunda i lírica de l’existència.
Pa negre d'Emili Teixidor és una novel·la que combina memòria i ficció per narrar la vida d'Andreu, un nen de la Plana de Vic, durant els anys més durs de la postguerra. El seu pare, militant republicà, està empresonat, i la seva mare, que treballa a la fàbrica, el confia a uns parents que viuen a pagès. A la masia, l'Andreu descobrirà el món dels adults, la sexualitat, l'amistat i els costums rurals. Teixidor recrea amb gran detall l'atmosfera rural de la Catalunya de l'època i explora temes com l'amor, l'odi, la venjança i la hipocresia, ensenyant una profunda lliçó sobre els perills de l'amor, que crema i ens exposa a tot.
L'home manuscrit de Manuel Baixauli segueix la història d'un home que descobreix textos misteriosos en llocs inesperats, com dins una bíblia, en un far abandonat o en una consulta mèdica a Viena. Aquests textos, que parlen de la seva vida present, passada i futura, el desconcerten i el fan reflexionar sobre el seu destí. La seva indignació el porta a una trobada reveladora que canviarà la seva vida. La novel·la explora temes com l'obsessió per l'escriptura, la capacitat d'aquesta per transformar les vides i la voluntat humana de modelar el seu propi futur.
Pedra de tartera de Maria Barbal narra la vida de Conxa, una dona del Pallars que, ja gran, recorda la seva trajectòria marcada per la pobresa, la Guerra Civil i el franquisme. A través de tres etapes de la seva vida, l'obra explora les dificultats de viure en una societat rural patriarcal, la dependència familiar i els canvis històrics. Amb més de 200.000 exemplars venuts i traduïda a diverses llengües, és un retrat íntim de la vida femenina en una època convulsa.
Cor pirinenc és una obra ambiciosa que fusiona poesia i narrativa en un viatge a través del Pirineu. Seguint dos personatges antagònics, Fontalba i Gotanegra, els lectors se submergeixen en un pelegrinatge des de Benasc fins al cap de Creus. Aquesta aventura revela les arrels ancestrals de la nostra realitat i explora temes profunds com l'amor i la passió. L'obra es distingeix per la seva força èpica i la seva influència de la literatura de muntanya, oferint una oda al país i a la vida viscuda intensament. Amb un estil de gran profunditat poètica, Cor pirinenc es posiciona com una obra clau en la literatura catalana contemporània.
Els nois segueix un grup de joves en un poble mediterrani, explorant les seves relacions i els conflictes socials. A través de la prosa crua de l’autor, la novel·la examina la recerca d'identitat i la influència de la violència i l'absència d'adults en la vida dels nois. Sala construeix una narració intensa sobre les frustracions i els somnis de joves que viuen a la perifèria d’una societat que no els comprèn completament.
Contes russos és una obra que explora la complexitat de la història i la cultura de Rússia a través de relats que barregen realitat i ficció. A través de les narracions d'autors desconeguts com Ola Yevguènieva, Véra-Margarita Abansèrev, Vitali Kroptkin, Aleksandr Vòlkov i Iosif Bergxenko, l'obra configura una història d’un territori que sembla imaginar-se com una gran fabula. Els contes recorren un arc històric que va des del segle XIX fins al segle XXI, abordant temes com les fabules tradicionals i la difícil adaptació de Rússia a la modernitat. Els relats presenten una Rússia tangible, lluny dels corrents de dissolució d’identitats, amb personatges que viuen lluny de les preocupacions existencials o la ironia postmoderna.
Trilogia que comença amb L’àngel de la segona mort (1997) i continua amb El trànsit de les fades i El metall impur. Es tracta d'una poderosa obra que explora la persistència de la memòria col·lectiva i la dignitat humana a través de les vides d’adolescents marcades per les passions i la repressió. Ambientada als barris industrials de la perifèria barcelonina, narra tres processos d’aprenentatge en els temps més foscos de la història, reflectint la consciència popular d’aquella època.
Recull de proses breus de Salvador Espriu, escrit entre 1975 i 1981, que explora els mites i personatges del seu món literari. L'obra comença amb un pròleg d'Arístocles, un dels interlocutors de les narracions, que evoca el nom del filòsof Plató. Al llarg dels textos, Espriu revisita i transforma els mites, introduint variants i tergiversant-los per revalorar-los o posar-los en dubte, tot amb una mirada crítica i actualitzada. L'obra ofereix una reflexió profunda sobre la literatura i la condició humana a través de la figura del mite.
Cròniques de l'ultrason de Vicenç Foix és una obra que fusiona el gènere de la crònica i la reflexió filosòfica, explorant el límit entre la realitat i la percepció. Amb un estil poètic i experimental, Foix narra diversos relats que exploren el món interior del protagonista, abordant temes com la solitud, la identitat, la recerca de sentit i la comunicació. A través d’un univers oníric i desconcertant, l'autor crea una atmosfera única, on les experiències del protagonista es veuen amplificades pel "ultrason", una metàfora de les sensacions i emocions extremes. L’obra invita a la introspecció i a la reflexió sobre la condició humana en un món fragmentat.
Lovely és un recull de poesia que marca la transició de l’autora a aquest gènere, després de començar la seva carrera com a novel·lista. A través d’un exercici contundent de memòria, Vicens ofereix un repàs directe i sense artificis de la duresa de la vida en un poble costaner, on hi són presents la pobresa, la repressió religiosa, la por, la culpa i el menysteniment de la dona. L’autora reflecteix, amb visió crítica i profunda reflexió, els records d’una infantesa agredolça, on la literatura i el goig de la llengua pròpia emergeixen com a únics contrapesos a la duresa de l’entorn.
La volta al món en 80 llibres
Biblioteca/CRAI de la Ciutadella, del 22 d'abril al 4 de maig de 2025
Consulta la notícia.