1943
El 1943 el règim franquista va autoritzar una edició de les obres completes de Jacint Verdaguer, però amb la condició que s'havia de reeditar amb la irregularitat ortogràfica originària, sense passar pel sedàs normativitzador de la reforma fabriana.
Arran de l'èxit obtingut per l'edició de les Obres Completes de Jacint Verdaguer, l'editorial Selecta va esdevenir una de les primeres editorials a editar llibres en català després de la Guerra Civil Espanyola.
2003
El volum Prosa és el primer del projecte "Totes les obres de Jacint Verdaguer" de l'editorial Proa, una iniciativa editorial per posar a l'abast del lector l'obra d'un dels escriptors més grans de la literatura catalana a partir de quatre volums que apleguen tota l'obra publicada en vida del poeta.
En aquest primer volum, el lector trobarà un conjunt format per deu llibres: al costat de títols ja consagrats de la prosa de Verdaguer com Excursions i viatges, Dietari d'un pelegrí a Terra Santa i En defensa pròpia també s'inclouen dos llibres nous: L'aucell del paradís i Lo cornamusaire i altres proses. La resta de títols del volum són una tria àmplia de l'Epistolari de l'escriptor, i els llibres Rondalles, Folklore, Traduccions i Records d'infantesa.
2003
Poemes llargs. Teatre és el segon volum del projecte "Totes les obres de Jacint Verdaguer". El lector trobarà els seus dos grans poemes èpics: L'Atlàntida i Canigó, però també dues llegendes, la de Montserrat i Lo somni de Sant Joan, els poemes hagiogràfics dedicats a Sant Francesc, a Santa Eulàlia i als Sants de Vic, Dos màrtirs de ma pàtria o siga Llucià i Marcià i finalment la trilogia de Jesús Infant. Inclou a més la seva única peça teatral, L'adoració dels pastors, musicada per Enric Morera, amb la partitura fins aleshores inèdita.
2003
Format per dos volums, amb aquesta obra l'editorial Proa tanca "Totes les obres de Jacint Verdaguer". El segon volum conté els poemes que Verdaguer no va publicar mai en forma de llibre, la poesia dispersa i els reculls que va deixar avançats abans de morir. S'hi inclouen tres obres, fins aleshores inèdites.
2005
Idil·lis i cants místics va ser el primer llibre publicat per Jacint Verdaguer després de L’Atlàntida; amb el recull, l’autor volia donar una imatge pública de poeta religiós que completés la que havia ofert com a poeta heroic.
L'obra aplega poemes redactats per Verdaguer entre 1866 i 1882 en indrets ben distints: Tavèrnoles, Vic, Vinyoles d’Orís, durant els viatges a L’Havana com a capellà de la companyia Transatlàntica, Barcelona o Comillas, entre d'altres.
1997
Canigó (1886) és una de les obres mestres indiscutibles de Verdaguer, de la Renaixença i de tota la literatura catalana. En els dotze cants i l'epíleg d'aquesta llegenda, Verdaguer construeix, a la manera romàntica, una visió mítica dels orígens de Catalunya.
El poema tingué un acolliment entusiàstic i assenyalà el moment més alt de les possibilitats creadores de Verdaguer. Josep Carner en féu una versió escènica amb música de Jaume Pahissa (1910), on alternava la recreació pròpia amb fragments de l'original. L'òpera Canigó, composta el 1934 per Antoni Massana, sobre el text de Josep Carner, s'estrenà al Liceu de Barcelona el 1953.
2002
Format per 10 cants, una introducció i una conclusió, L'Atlàntida narra les peripècies d'Hèracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del Mar Mediterrani i el descobriment de les Amèriques. Abans de donar per acabat el poema Verdaguer havia fet dues proves: els poemes Colom (1867) i L'Espanya naixent (1868) on apareixen elements del poema final.
Aquesta obra la va escriure durant la seva estada (1874-1876) al vaixell Guipúzcoa, de la Companyia Transatlàntica, anant d'Espanya a Cuba. Amb el poema L'Atlàntida el proclamaren guanyador dels Jocs Florals i Mestre en Gai Saber. Un any després li van publicar l'obra, que ha esdevingut un dels clàssics de la literatura catalana.
2002
En defensa pròpia és un recull d'articles publicats a la premsa de Barcelona en dues sèries, els anys 1895 i 1897, on el poeta i sacerdot es defensa davant l'opinió pública d'una campanya de desprestigi i assetjament que va culminar amb la pèrdua del càrrec que tenia al palau del Marquès de Comillas i l'expulsió de Barcelona per part del bisbe de Vic.
1983
Dietari d'un pelegrí a Terra Santa és un llibre de proses sobre un viatge a Palestina, Síria i Egipte la primavera del 1886. Publicat el 1889, el dietari es refereix a cadascun dels llocs i recull les impressions i les reflexions del viatger.
Segons Josep Pla és el millor llibre de prosa catalana del segle XIX.
1994
Obra en dos volums on es recullen les anotacions que el poeta de Folgueroles prenia durant les sessions d’exorcismes dutes a terme entre els anys 1890 i 1892 a la Casa d’Oració del carrer dels Mirallers de Barcelona. Conté Llibretes de visions de Teresa i Quaderns d'exorcismes.
Narcís Garolera, Marta Pessarrodona
2016
Els autors de la present biografia ens acosten a l’home que hi havia darrere del mite, i ens mostren les particularitats de la societat del seu temps, amb el desig que, en tancar el llibre, el lector hagi conegut un Verdaguer de carn i ossos. Acompanyada d’un annex documental amb textos inèdits, aquesta biografia pot interessar tant a l’especialista com a qui s’atansa per primera vegada a un dels personatges fonamentals de les lletres catalanes.
Sebastià Juan Arbó
2002
S.J. Arbó, biògraf i excel·lent crític literari de l'obra verdagueriana exposa en aquest polèmic llibre una apologia de genialitats del poeta de Folgueroles; subratlla i desaprova les seves febleses literàries; exalta el seu caràcter altruista i crític i també exposa les seves rauxes. Al costat de la vida del poeta, Arbó ens ofereix una visió d'una època brillant de Catalunya amb figures cabdals de la Renaixença com Torres i Bages, Collell, Aguiló o Guimerà.
Isidor Cònsul Giribet
2003
Perfils de Verdaguer és un compendi profund, treballat, alhora amè, dividit en cinc estudis biogràfics i literaris que aborden amb una mirada nova i un plantejament rigorós la figura del poeta de Folgueroles.
Josep Miracle
1989
Recull d'estudis de Josep Miracle sobre l'obra de Jacint Verdaguer publicats per l' Abadia de Montserrat.
1987-
L'Anuari Verdaguer, de publicació anual, té l'objectiu de promoure i difondre els estudis literaris del segle XIX català així com les relacions amb altres literatures de l'entorn. És una iniciativa promoguda per la Societat Verdaguer, primer amb Eumo Editorial i ara amb Eumogràfic, amb el suport de la Càtedra Verdaguer d'Estudis Literaris de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya.
Generalitat de Catalunya, Departament d'Innovació, Universitats i Empresa
2009
Ofereix una guia dels escenaris de la vida i de l'obra del poeta Jacint Verdaguer, amb indrets que formen part de l'imaginari col·lectiu català com ara Montserrat, el Canigó, la Mare de Déu del Mont, els Encantats o les muntanyes Maleïdes. La descripció dels itineraris verdaguerians comprèn rutes per Folgueroles i la Plana de Vic, Barcelona, l'Empordà i el Canigó.
Ricard Torrents
2006
A les pàgines del llibre Art, poder i religió, Ricard Torrents va més enllà de l'erudició de verdaguerista, entra en el terreny dels estudis culturals i aborda un període clau de la història de la Catalunya contemporània; el que van protagonitzar dos genis de l'art i la poesia, Gaudí i Verdaguer, juntament amb dos genis del món empresarial i les finances, el marquès de Comillas i el comte de Güell.
2002
CD-Rom en motiu del centenari de la mort de Jacint Verdaguer. S'hi troben diferents escrits al voltant de l'obra del poeta, bibliografia de l'autor, recull de premsa sobre l'any Verdaguer, enllaços d'interès, agenda de l'any Verdaguer i Verdaguer vist per altres poetes.
1995
Antologia de l'obra de Verdaguer a cura de Francesc Codina i Ramon Pinyol i Torrens.
Maria Condeminas
1978
La bibliotecària Maria Condeminas es va especialitzar en l'obra de mossèn Cinto Verdaguer després d'ordenar els manuscrits originals del poeta a la Secció de Reserva de la Biblioteca de Catalunya. El 1978 va donar a conèixer els materials inèdits i va proposar una visió sintetitzadora dels problemes que planteja la formació de l'extens poema èpic L'Atlàntida.
1977
Aquesta obra commemora el centenari del poema L'Atlàntida, amb el qual Jacint Verdaguer va guanyar els Jocs Florals de 1877. Aquest poema romàntic engalza, en un intent globalitzador, la llegenda sobre l’enfonsament del continent atlàntic amb el descobriment del nou món i els designis cristians d’Espanya.
Gran Teatre del Liceu
1992
Programa de mà de la representació que va tenir lloc al Gran Teatre del Liceu de l'obra Atlàntida, cantata escènica del compositor andalús Manuel de Falla sobre el poema èpic L'Atlàntida, de Jacint Verdaguer. Manuel de Falla la va deixar inacabada a la seva mort, l'any 1946, i va ser finalitzada pel seu deixeble, el compositor madrileny Ernesto Halffter. Va ser estrenada el 18 de juny de 1962 a La Scala de Milà.
1884
Justin Pepratx (Ceret, 1828 - Perpinyà,1901) fou un dels membres més actius de la renaixença catalana a la Catalunya Nord. Pepratx va ser qui va fer la traducció francesa de les obres de Jacint Verdaguer amb qui mantingué una correspondència abundant. La seva traducció de L'Atlàntida tingué cinc edicions successives.
2003
Aquest volum recupera la traducció llatina de L’Atlàndida de Verdaguer, feta per l’escolapi Tomàs Viñas i Sala i publicada el 1929 dins la famosa edició poliglota de L’Atlàntida promoguda per la Diputació de Barcelona amb motiu del cinquantenari de l’aparició del poema, que coincidia també amb el vint-i-cinquè aniversari de la mort de Verdaguer. Joan Bellès i Sallent, professor de llatí, ha tingut cura de l’edició i n’ha revisat el text. Al costat del text en llatí s’ofereix, acarat pàgina per pàgina, l’original català, segons l’edició publicada per Narcís Garolera.