Rovelló és l'obra més coneguda de l'escriptor lleidatà Josep Vallverdú. La novel·la explica les aventures d'un gosset inquiet i tafaner que es diu Rovelló, des de la seva compra per part d'una família fins a les seves aventures en un bosc, en una masia, en una lluita amb una guineu i fins i tot en el circ. A més, va guanyar el premi Josep M. Folch i Torres i va ser adaptat per fer-ne una sèrie de dibuixos animats.
Les vacances del rellotge és un conte fascinant sobre una llar buida durant les vacances d'estiu de la família que hi viu. En aquesta història, els objectes estàtics i estètics que conformen la casa prenen vida i es mouen durant divuit dies, excepte el rellotge que no té vida pròpia sinó la que li dona la corda que li van deixar abans de marxar. El desenllaç del conte té lloc quan la família torna de les vacances.
Un noi de l'Alguer està molt intrigat per la sort que han pogut córrer els animals exòtics que transportava un vaixell que ha naufragat. El seu interès el porta a l'Arca, una reserva que acull espècies protegides i plantes curioses. Allà descobreix un ximpanzé, únic supervivent del naufragi, amb el qual viu satisfaccions i més d'un maldecap.
La festa i la ganyota recull deu relats: d’una banda, els agrupats sota els títols Festa Major i Els al.lucinats, escrits a finals dels anys cinquanta i l’accció dels quals transcorre durant Festes Majors, i de l’altra, els agrupats sota el títol Tres pastiches en els que l’autor basteix tres relats segons el que entenem per manera nord-americana, manera russa i manera anglesa que demostra el perfecte domini de la tècnica contística de Vallverdú, i que el situa entre els conreadors del relat curt més destacats de la nostra literatura.
Autoria: Josep Vallverdú, Antoni Arca, Augusto Oppo
Any d'edició: 1983
En paper
Conté trenta-quatre contes on trobem tant la quotidianitat del món actual –a Piano de maneta, per exemple- com fets del passat. La bèstia de foc, per exemple, recorda el temps en què la màquina de tren era un monstre esfereïdor.
Autoria: Josep Maria Folch i Torres, Josep Vallverdú
Any d'edició: 1984
En paper
L'obra inclou, d'una banda, cinc Pàgines viscudes, escrites per Josep Maria Folch i Torres que van ser publicades per primer cop en el popular setmanari El Patufet entre 1915 i 1938. Malgrat mantenir la formalitat pròpia de la història, aquestes pàgines desperten l'interès de la novel·la i tenen tota la suggestió de la rondalla, deixant una impressió moral edificant. D'altra banda, també s'hi troba la novel·la juvenil L'home dels gats, on el protagonista, Felip, cansat de la vida urbana, decideix instal·lar-se en un poblet allunyat del bullici.
La novel·la ens transporta al segle XIV, en un temps de grans convulsions a la Mediterrània, on el comerç floreix, però també la pirateria i les tensions polítiques. El patró Gombau és el líder d'un grup de nàufrags que, després d'un terrible accident marítim, arriben a l'illa deserta de Piranos. Allà, hauran de lluitar per sobreviure i aprendre a cooperar entre ells per enfrontar-se als reptes que s'interposen en el seu camí. La presència d'una noia i d'un noble altiu i malhumorat posaran a prova el caràcter dels supervivents, i en especial, el del patró Gombau, que haurà de demostrar la seva valentia i enginy per tirar endavant.
La presó de Lleida pren com a punt de partida la coneguda cançó popular, sobre la qual l'autor basteix una història preromàntica, d'aventura i enjòlit, amb el contrapunt d'un amor insinuat viscut des de la dramàtica aventura personal dels protagonistes, tot davant el teló de fons de la repressió filipista després dels decrets de Nova Planta, en una Lleida sotragada per la guerra de Successió.
Rovelló és l'obra més coneguda de l'escriptor lleidatà Josep Vallverdú. La novel·la explica les aventures d'un gosset inquiet i tafaner que es diu Rovelló, des de la seva compra per part d'una família fins a les seves aventures en un bosc, en una masia, en una lluita amb una guineu i fins i tot en el circ. A més, va guanyar el premi Josep M. Folch i Torres i va ser adaptat per fer-ne una sèrie de dibuixos animats.
Les vacances del rellotge és un conte fascinant sobre una llar buida durant les vacances d'estiu de la família que hi viu. En aquesta història, els objectes estàtics i estètics que conformen la casa prenen vida i es mouen durant divuit dies, excepte el rellotge que no té vida pròpia sinó la que li dona la corda que li van deixar abans de marxar. El desenllaç del conte té lloc quan la família torna de les vacances.
Un noi de l'Alguer està molt intrigat per la sort que han pogut córrer els animals exòtics que transportava un vaixell que ha naufragat. El seu interès el porta a l'Arca, una reserva que acull espècies protegides i plantes curioses. Allà descobreix un ximpanzé, únic supervivent del naufragi, amb el qual viu satisfaccions i més d'un maldecap.
La festa i la ganyota recull deu relats: d’una banda, els agrupats sota els títols Festa Major i Els al.lucinats, escrits a finals dels anys cinquanta i l’accció dels quals transcorre durant Festes Majors, i de l’altra, els agrupats sota el títol Tres pastiches en els que l’autor basteix tres relats segons el que entenem per manera nord-americana, manera russa i manera anglesa que demostra el perfecte domini de la tècnica contística de Vallverdú, i que el situa entre els conreadors del relat curt més destacats de la nostra literatura.
Autoria: Josep Vallverdú, Antoni Arca, Augusto Oppo
Any d'edició: 1983
En paper
Conté trenta-quatre contes on trobem tant la quotidianitat del món actual –a Piano de maneta, per exemple- com fets del passat. La bèstia de foc, per exemple, recorda el temps en què la màquina de tren era un monstre esfereïdor.
Autoria: Josep Maria Folch i Torres, Josep Vallverdú
Any d'edició: 1984
En paper
L'obra inclou, d'una banda, cinc Pàgines viscudes, escrites per Josep Maria Folch i Torres que van ser publicades per primer cop en el popular setmanari El Patufet entre 1915 i 1938. Malgrat mantenir la formalitat pròpia de la història, aquestes pàgines desperten l'interès de la novel·la i tenen tota la suggestió de la rondalla, deixant una impressió moral edificant. D'altra banda, també s'hi troba la novel·la juvenil L'home dels gats, on el protagonista, Felip, cansat de la vida urbana, decideix instal·lar-se en un poblet allunyat del bullici.
La novel·la ens transporta al segle XIV, en un temps de grans convulsions a la Mediterrània, on el comerç floreix, però també la pirateria i les tensions polítiques. El patró Gombau és el líder d'un grup de nàufrags que, després d'un terrible accident marítim, arriben a l'illa deserta de Piranos. Allà, hauran de lluitar per sobreviure i aprendre a cooperar entre ells per enfrontar-se als reptes que s'interposen en el seu camí. La presència d'una noia i d'un noble altiu i malhumorat posaran a prova el caràcter dels supervivents, i en especial, el del patró Gombau, que haurà de demostrar la seva valentia i enginy per tirar endavant.
La presó de Lleida pren com a punt de partida la coneguda cançó popular, sobre la qual l'autor basteix una història preromàntica, d'aventura i enjòlit, amb el contrapunt d'un amor insinuat viscut des de la dramàtica aventura personal dels protagonistes, tot davant el teló de fons de la repressió filipista després dels decrets de Nova Planta, en una Lleida sotragada per la guerra de Successió.
Rovelló és l'obra més coneguda de l'escriptor lleidatà Josep Vallverdú. La novel·la explica les aventures d'un gosset inquiet i tafaner que es diu Rovelló, des de la seva compra per part d'una família fins a les seves aventures en un bosc, en una masia, en una lluita amb una guineu i fins i tot en el circ. A més, va guanyar el premi Josep M. Folch i Torres i va ser adaptat per fer-ne una sèrie de dibuixos animats.
Les vacances del rellotge és un conte fascinant sobre una llar buida durant les vacances d'estiu de la família que hi viu. En aquesta història, els objectes estàtics i estètics que conformen la casa prenen vida i es mouen durant divuit dies, excepte el rellotge que no té vida pròpia sinó la que li dona la corda que li van deixar abans de marxar. El desenllaç del conte té lloc quan la família torna de les vacances.
Vallverdú emprèn en aquest volum de proses un viatge personal a través de la memòria. Vagó de tercera evoca, a través d'una col·lecció d'anècdotes i de vivències, els seus records d'infantesa i d'adolescència durant els anys quaranta i la llarga postguerra viscuda a Lleida i a Barcelona.
Les vuit estacions són un conjunt d'anotacions a manera de Dietari que l'escriptor fa al llarg de dos anys. Qualsevol tema desvetlla en Josep Vallverdú un estímul per fer-ne un comentari, moltes vegades girat endins, i extraient-ne ecos que poden arribar a trossos de memòria o cavil·lacions diverses: una fita més en el camí dels que ell anomena "llibres personals", i que tot escriptor amb llarga carrera té necessitat de fer, assajant un fragmentari autoretrat.
El centenari de Josep Vallverdú està servint d'excusa per ordenar la seva obra i avaluar la seva aportació literària. Tot i que l'autor ha destacat en dos àmbits (la narrativa juvenil i la literatura del jo), també serà recordat, encara més, com a poeta. Amb Aragalls, el seu darrer i definitiu llibre de poemes, es completa la Biblioteca Poètica Josep Vallverdú.
Col·lecció de textos narratius de Josep Vallverdú, de tipus inquietant, a frec de la ficció científica i amb una ambientació que, partint de la realitat més concreta, ens condueix a les fronteres inexplorables del misteri.
El llibre de pomes Atesorat silenci evoca diverses realitats al llarg de les seves pàgines. En ell, s'explora la doble dimensió entre la vida exterior, que flueix i absorbeix els nostres sentits com un concert, i l'exploració plenament lliure de les percepcions més callades del món interior.
Convidat a parlar està format per tretze textos els continguts dels quals giren entorn dels temes habituals de Vallverdú com són la pedagogia, el civisme, la cultura, les lletres així com alguns perfils o retrats d'homenots ponentins. De les tretze conferències, deu estan escrites i pronunciades durant els anys 1993 i 1994, i les altres tres el 1967, 1975 i 1984.
En aquest llibre, Vallverdú recopila cinc assaigs literaris en un intent per reconnectar amb la tradició estroncada pel franquisme. Tres d'ells analitzen les obres de Magí Morera i Galícia, Màrius Torres i Guillem Viladot; mentre que els altres dos aborden la llengua literària dels escriptors de Ponent i la revista dels anys vint Vida Lleidatana.
De signe cranc és el primer recull de poemes de Josep Vallverdú. L'autor el presenta de la següent manera: "confesso que quasi mai no demano parer a l'hora de treure a la llum una obra. Però aquest cop he anat amb peus de plom i he demanat consell a Jordi Pàmias, que en essència i potència està al davant del nostre elenc de poetes."
Entrada lliure comprèn deu conferències pronunciades al llarg del temps i està dividit en tres parts. La primera, "Mites, Misteris, Signes", recull tres conferències, probablement les més erudites del recull. La segona part es titula "Ciutats pregonades" i és el recull de quatre pregons (Tàrrega (1984), Balaguer (1990), Les Borges Blanques (1988) i Sant Feliu de Guíxols (1988)). L’última part porta el nom de "Perifèries i excentricitats" i és on Vallverdú reflexiona sobre el seu paper com a escriptor.
Conté el relat Primavera, no de Josep Vallverdú. També hi trobaràs Entreacte, de Miquel Llor; Primavera ; Dormir, de Maurici Serrahima; El viatger, de Jordi Cots; Quasi a les fosques, de Ma. Aurèlia Capmany i Somnis, de Cèlia Sunyol.
Aquest llibre consta de dos grups de contes: quatre d’encapçalats pel títol Festa major que dona nom al llibre, i tres més pel títol Els al·lucinats. A través d'aquests contes,Josep Vallverdú ens permet conèixer dos aspectes de la seva creació literària: el que comprèn la tendresa i la comprensió dels petits problemes dels altres.
Aquest volum de dues-centes pàgines, buscar ser una obra de consulta ràpida i donar una idea del desenvolupament de la nostra literatura. Vallverdú confessa que el seu propòsit és d'"oferir als lectors de parla catalana un manual senzill, sense pretensió d'originalitats, car és fet amb les informacions de les Històries i els Tractats de Literatura preexistents."
Conté les anotacions preses al llarg de gairebé tot l'any 2004. L'autor, en una etapa avançada de la seva vida, contempla i comenta des d'una òptica crepuscular allò que els dies despleguen davant seu, i en fa constar la seva apreciació, de tant en tant amb un llampec d'humor, com és el cas del singular enfocament del santoral.
A Indíbil i la boira, Josep Vallverdú parteix del fet real de l'anunci d'una entrevista per desplegar un rosari d'anècdotes, records, opinions i, fins i tot, confessions. Tots aquests episodis són fruit de la vida del mateix autor i tenen com a teló de fons la vida a les comarques de Ponent.
En aquesta obra editada per l'Institut d'Esutdis Catalans, l'autor repassa breument la biografia de l'escriptor Josep Carner (1884-1970), màxim representant de la poesia del Noucentisme.
La llengua viscuda és un relat autobiogràfic que relata la seva fascinació pels mots i variants de la llengua catalana des de ben petit. Vallverdú explica que la seva passió per la llengua el va portar a ser un defensor actiu de la cultura catalana, especialment durant el període del franquisme i la postguerra, quan la llengua va ser reprimida i prohibida. L'autor relata també les situacions anecdòtiques i les oscil·lacions socials que ha viscut al llarg de la seva vida, però ho fa amb optimisme, ja que considera que la seva llarga i fruitosa carrera literària és una prova que la llengua catalana és viva i ben present.
Des de 1962, Josep Vallverdú havia anat col.laborant ben sovint a Cavall Fort, Serra d’Or, Oriflama, Tele/Estel, La Mañana, Diario de Lérida, Segre, Ressò de Ponent, Nova Tàrrega, Ancora (de Sant Feliu de Guíxols), El Francolí i altres revistes del Principat, Andorra i l’Alguer… Són centenars i centenars d’articles escrits al llarg de més de trenta anys, una selecció dels quals s'apleguen en aquesta obra.
Josep Vallverdú aporta a l'Any Vallverdú un volum memorialístic excepcional que recull les dues últimes dècades d'una maduresa activa i plena de curiositat. Vallverdú explica la pèrdua de l'esposa, l'allunyament de Lleida i la recerca d'una nova casa on viurà amb la nova companya.
Josep Vallverdú, un escriptor versàtil, va adaptar el poema Nerta de Frederic Mistral en una obra de teatre per encàrrec de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona. La versió escènica de Nerta es va estrenar el 27 de maig de 1959, coincidint amb els setanta-cinc anys del Centre Excursionista de Catalunya i els cent cinquanta anys del naixement de Frederic Mistral. La peça té lloc a partir d'una història recurrent del llegendari europeu, que parla dels tractes amb el diable per a sortir dels deutes de joc.
Aquest volum aplega tres pregons: el Pregó de l’oli, el Pregó de la Festa Major de Lleida i el Pregó del Centre Comarcal Lleidatà que va preparar i pronunciar l'autor durant l'abril i el maig de 1981.
Retrat, testimoni, relat viscut, les proses d’assaig d’aquest volum ens ofereixen, amb puntes d’acidesa i un domini magistral de la llengua, una crònica discursiva amable de les terres i les gents ponentines, a la vegada que expliquen tot un país.
Vallverdú emprèn en aquest volum de proses un viatge personal a través de la memòria. Vagó de tercera evoca, a través d'una col·lecció d'anècdotes i de vivències, els seus records d'infantesa i d'adolescència durant els anys quaranta i la llarga postguerra viscuda a Lleida i a Barcelona.
Les vuit estacions són un conjunt d'anotacions a manera de Dietari que l'escriptor fa al llarg de dos anys. Qualsevol tema desvetlla en Josep Vallverdú un estímul per fer-ne un comentari, moltes vegades girat endins, i extraient-ne ecos que poden arribar a trossos de memòria o cavil·lacions diverses: una fita més en el camí dels que ell anomena "llibres personals", i que tot escriptor amb llarga carrera té necessitat de fer, assajant un fragmentari autoretrat.
El centenari de Josep Vallverdú està servint d'excusa per ordenar la seva obra i avaluar la seva aportació literària. Tot i que l'autor ha destacat en dos àmbits (la narrativa juvenil i la literatura del jo), també serà recordat, encara més, com a poeta. Amb Aragalls, el seu darrer i definitiu llibre de poemes, es completa la Biblioteca Poètica Josep Vallverdú.
Col·lecció de textos narratius de Josep Vallverdú, de tipus inquietant, a frec de la ficció científica i amb una ambientació que, partint de la realitat més concreta, ens condueix a les fronteres inexplorables del misteri.
El llibre de pomes Atesorat silenci evoca diverses realitats al llarg de les seves pàgines. En ell, s'explora la doble dimensió entre la vida exterior, que flueix i absorbeix els nostres sentits com un concert, i l'exploració plenament lliure de les percepcions més callades del món interior.
Convidat a parlar està format per tretze textos els continguts dels quals giren entorn dels temes habituals de Vallverdú com són la pedagogia, el civisme, la cultura, les lletres així com alguns perfils o retrats d'homenots ponentins. De les tretze conferències, deu estan escrites i pronunciades durant els anys 1993 i 1994, i les altres tres el 1967, 1975 i 1984.
En aquest llibre, Vallverdú recopila cinc assaigs literaris en un intent per reconnectar amb la tradició estroncada pel franquisme. Tres d'ells analitzen les obres de Magí Morera i Galícia, Màrius Torres i Guillem Viladot; mentre que els altres dos aborden la llengua literària dels escriptors de Ponent i la revista dels anys vint Vida Lleidatana.
De signe cranc és el primer recull de poemes de Josep Vallverdú. L'autor el presenta de la següent manera: "confesso que quasi mai no demano parer a l'hora de treure a la llum una obra. Però aquest cop he anat amb peus de plom i he demanat consell a Jordi Pàmias, que en essència i potència està al davant del nostre elenc de poetes."
Entrada lliure comprèn deu conferències pronunciades al llarg del temps i està dividit en tres parts. La primera, "Mites, Misteris, Signes", recull tres conferències, probablement les més erudites del recull. La segona part es titula "Ciutats pregonades" i és el recull de quatre pregons (Tàrrega (1984), Balaguer (1990), Les Borges Blanques (1988) i Sant Feliu de Guíxols (1988)). L’última part porta el nom de "Perifèries i excentricitats" i és on Vallverdú reflexiona sobre el seu paper com a escriptor.
Conté el relat Primavera, no de Josep Vallverdú. També hi trobaràs Entreacte, de Miquel Llor; Primavera ; Dormir, de Maurici Serrahima; El viatger, de Jordi Cots; Quasi a les fosques, de Ma. Aurèlia Capmany i Somnis, de Cèlia Sunyol.
Aquest llibre consta de dos grups de contes: quatre d’encapçalats pel títol Festa major que dona nom al llibre, i tres més pel títol Els al·lucinats. A través d'aquests contes,Josep Vallverdú ens permet conèixer dos aspectes de la seva creació literària: el que comprèn la tendresa i la comprensió dels petits problemes dels altres.
Aquest volum de dues-centes pàgines, buscar ser una obra de consulta ràpida i donar una idea del desenvolupament de la nostra literatura. Vallverdú confessa que el seu propòsit és d'"oferir als lectors de parla catalana un manual senzill, sense pretensió d'originalitats, car és fet amb les informacions de les Històries i els Tractats de Literatura preexistents."
Conté les anotacions preses al llarg de gairebé tot l'any 2004. L'autor, en una etapa avançada de la seva vida, contempla i comenta des d'una òptica crepuscular allò que els dies despleguen davant seu, i en fa constar la seva apreciació, de tant en tant amb un llampec d'humor, com és el cas del singular enfocament del santoral.
A Indíbil i la boira, Josep Vallverdú parteix del fet real de l'anunci d'una entrevista per desplegar un rosari d'anècdotes, records, opinions i, fins i tot, confessions. Tots aquests episodis són fruit de la vida del mateix autor i tenen com a teló de fons la vida a les comarques de Ponent.
En aquesta obra editada per l'Institut d'Esutdis Catalans, l'autor repassa breument la biografia de l'escriptor Josep Carner (1884-1970), màxim representant de la poesia del Noucentisme.
La llengua viscuda és un relat autobiogràfic que relata la seva fascinació pels mots i variants de la llengua catalana des de ben petit. Vallverdú explica que la seva passió per la llengua el va portar a ser un defensor actiu de la cultura catalana, especialment durant el període del franquisme i la postguerra, quan la llengua va ser reprimida i prohibida. L'autor relata també les situacions anecdòtiques i les oscil·lacions socials que ha viscut al llarg de la seva vida, però ho fa amb optimisme, ja que considera que la seva llarga i fruitosa carrera literària és una prova que la llengua catalana és viva i ben present.
Des de 1962, Josep Vallverdú havia anat col.laborant ben sovint a Cavall Fort, Serra d’Or, Oriflama, Tele/Estel, La Mañana, Diario de Lérida, Segre, Ressò de Ponent, Nova Tàrrega, Ancora (de Sant Feliu de Guíxols), El Francolí i altres revistes del Principat, Andorra i l’Alguer… Són centenars i centenars d’articles escrits al llarg de més de trenta anys, una selecció dels quals s'apleguen en aquesta obra.
Josep Vallverdú aporta a l'Any Vallverdú un volum memorialístic excepcional que recull les dues últimes dècades d'una maduresa activa i plena de curiositat. Vallverdú explica la pèrdua de l'esposa, l'allunyament de Lleida i la recerca d'una nova casa on viurà amb la nova companya.
Josep Vallverdú, un escriptor versàtil, va adaptar el poema Nerta de Frederic Mistral en una obra de teatre per encàrrec de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona. La versió escènica de Nerta es va estrenar el 27 de maig de 1959, coincidint amb els setanta-cinc anys del Centre Excursionista de Catalunya i els cent cinquanta anys del naixement de Frederic Mistral. La peça té lloc a partir d'una història recurrent del llegendari europeu, que parla dels tractes amb el diable per a sortir dels deutes de joc.
Aquest volum aplega tres pregons: el Pregó de l’oli, el Pregó de la Festa Major de Lleida i el Pregó del Centre Comarcal Lleidatà que va preparar i pronunciar l'autor durant l'abril i el maig de 1981.
Retrat, testimoni, relat viscut, les proses d’assaig d’aquest volum ens ofereixen, amb puntes d’acidesa i un domini magistral de la llengua, una crònica discursiva amable de les terres i les gents ponentines, a la vegada que expliquen tot un país.
Vallverdú emprèn en aquest volum de proses un viatge personal a través de la memòria. Vagó de tercera evoca, a través d'una col·lecció d'anècdotes i de vivències, els seus records d'infantesa i d'adolescència durant els anys quaranta i la llarga postguerra viscuda a Lleida i a Barcelona.
Les vuit estacions són un conjunt d'anotacions a manera de Dietari que l'escriptor fa al llarg de dos anys. Qualsevol tema desvetlla en Josep Vallverdú un estímul per fer-ne un comentari, moltes vegades girat endins, i extraient-ne ecos que poden arribar a trossos de memòria o cavil·lacions diverses: una fita més en el camí dels que ell anomena "llibres personals", i que tot escriptor amb llarga carrera té necessitat de fer, assajant un fragmentari autoretrat.
Primer volum de la col·lecció Catalunya-visió dedicat a les comarques de La Segarra, El Segrià, La Noguera, La Llitera i el Baix Cinca. Catalunya-Visió és una col·lecció de deu volums on conviuen en perfecta harmonia la literatura i la imatge.
Quart volum de la col·lecció Catalunya-visió, dedicat a les comarques de l'Urgell, Les Garrigues, la Conca de Barberà, el Prioritat i l'Alt Camp. Aquestes obres combinen imatge i literatura: una fotografia en una plana i un comentari escrit en la contra plana. El capítol dedicat a cada comarca s’inicia amb un text introductori que la situa en els aspectes socials, geogràfics i històrics.
Ton Sirera i Josep Vallverdú, malgrat que ja es coneixien des dels anys seixanta, van conviure una bona temporada -des del 1966 al 1975 en què va morir Sirera- fent llibres que l'un il·lustrava i l'altre escrivia. Aquesta obra s'inscriu dins la col·lecció Catalunya-Visió, que contava en un total de deu llibres. Cada volum comprenia quatre o cinc comarques que havien estat visitades, fotografiades i anotades.
Vallverdú repassa la història de la Catalunya continental, des dels primers grups d'humans que van habitar la zona fins a arribar al segle XX. L'obra es complementa amb fotografies i il·lustracions de Llucià Navarro.
El llibre convida a fer una passejada per la ciutat de Lleida amb els textos de Josep Vallverdú i les imatges de Xavier Goñi. Una passejada que permet al lector resseguir cada un dels racons més emblemàtics d'aquesta ciutat. El llibre recull unes 200 fotografies a tot color que mostren amb detall cada un dels racons de la capital del Segrià.
Autoria: J. Lladonosa, F. Porta, S. Miquel, J. Vallverdú, J. Gabernet
Any d'edició: 1995
En paper
L'objectiu de Lleida, problema i realitat segons s'explica en la introducció era fer un retrat de Lleida des de dins; explicar en la mesura del possible les reaccions de la gent de Lleida davant el món.
Es tracta del segon volum de la col·lecció Catalunya-visió, una sèrie de llibres on conviuen en perfecta harmonia la literatura i la imatge. La descripció de cada comarca s'inicia amb un text introductori on es descriuen els seus trets socials, geogràfics i històrics.
Primer volum de la col·lecció Catalunya-visió dedicat a les comarques de La Segarra, El Segrià, La Noguera, La Llitera i el Baix Cinca. Catalunya-Visió és una col·lecció de deu volums on conviuen en perfecta harmonia la literatura i la imatge.
Quart volum de la col·lecció Catalunya-visió, dedicat a les comarques de l'Urgell, Les Garrigues, la Conca de Barberà, el Prioritat i l'Alt Camp. Aquestes obres combinen imatge i literatura: una fotografia en una plana i un comentari escrit en la contra plana. El capítol dedicat a cada comarca s’inicia amb un text introductori que la situa en els aspectes socials, geogràfics i històrics.
Ton Sirera i Josep Vallverdú, malgrat que ja es coneixien des dels anys seixanta, van conviure una bona temporada -des del 1966 al 1975 en què va morir Sirera- fent llibres que l'un il·lustrava i l'altre escrivia. Aquesta obra s'inscriu dins la col·lecció Catalunya-Visió, que contava en un total de deu llibres. Cada volum comprenia quatre o cinc comarques que havien estat visitades, fotografiades i anotades.
Vallverdú repassa la història de la Catalunya continental, des dels primers grups d'humans que van habitar la zona fins a arribar al segle XX. L'obra es complementa amb fotografies i il·lustracions de Llucià Navarro.
El llibre convida a fer una passejada per la ciutat de Lleida amb els textos de Josep Vallverdú i les imatges de Xavier Goñi. Una passejada que permet al lector resseguir cada un dels racons més emblemàtics d'aquesta ciutat. El llibre recull unes 200 fotografies a tot color que mostren amb detall cada un dels racons de la capital del Segrià.
Autoria: J. Lladonosa, F. Porta, S. Miquel, J. Vallverdú, J. Gabernet
Any d'edició: 1995
En paper
L'objectiu de Lleida, problema i realitat segons s'explica en la introducció era fer un retrat de Lleida des de dins; explicar en la mesura del possible les reaccions de la gent de Lleida davant el món.
Es tracta del segon volum de la col·lecció Catalunya-visió, una sèrie de llibres on conviuen en perfecta harmonia la literatura i la imatge. La descripció de cada comarca s'inicia amb un text introductori on es descriuen els seus trets socials, geogràfics i històrics.
Primer volum de la col·lecció Catalunya-visió dedicat a les comarques de La Segarra, El Segrià, La Noguera, La Llitera i el Baix Cinca. Catalunya-Visió és una col·lecció de deu volums on conviuen en perfecta harmonia la literatura i la imatge.
Quart volum de la col·lecció Catalunya-visió, dedicat a les comarques de l'Urgell, Les Garrigues, la Conca de Barberà, el Prioritat i l'Alt Camp. Aquestes obres combinen imatge i literatura: una fotografia en una plana i un comentari escrit en la contra plana. El capítol dedicat a cada comarca s’inicia amb un text introductori que la situa en els aspectes socials, geogràfics i històrics.
Oswald Schwarz, uròleg d'origen vienès, va tractar pacients amb disfunció sexual. A més de la seva tasca pràctica i científica relacionada amb la urologia, també es va interessar per la psicologia i la filosofia, fent conferències sobre ambdós temes. Schwarz va escriure nombrosos articles i diversos llibres sobre medicina sexual.
Hillary Waugh va ser un novel·lista estatunidenc, especialitzat en la novel·la de procediment policial. L'assassí és del veïnat (Sleep long, my love) és una novel·la de 1959 on el cap de la policia es proposa localitzar l'assassí que ha deixat el cadàver mutilat de la seva víctima en un edifici abandonat. Es va adaptar al cinema com a Jigsaw el 1962.
La gran dormida (The Big Sleep) és una novel·la negra publicada l'any 1939 en la qual apareix per primera vegada el detectiu Philip Marlowe. L'obra encadena acció, assassinats, intrigues mafioses, tràfic d’influències, corrupció, negligència policial,… També passions entre els diferents personatges, la descripció de l’ambient de Los Ángeles, les seves luxoses urbanitzacions i els barris pobres i marginats.
Els culpables tenen por (The Guilty Are Afraid) és una novel·la de suspens escrita el 1957 per l'escriptor britànic James Hadley Chase. La novel·la es desenvolupa en el context d'una rica ciutat plena de gàngsters de la costa del pacífic dels Estats Units, on Lew Brandon, el protagonista, busca l'assassí.
No hi ha orquídies per a Miss Blandish (No orchids for Miss Blandish) és una novel·la negra de l'escriptor James Hadley Chase, pseudònim de René Babrazon Raymond. Aquesta obra va tenir molta popularitat i es va convertir en un dels llibres dels més venuts de la dècada. Va ser portat al teatre en el West End Londres i al cinema el 1948. El 1971 va ser reescrit per Robert Aldrich sota el títol de The Grissmon Gang.
Collita roja (Red harvest) és la primera novel·la de l'autor estatunidenc Dashiell Hammett, publicada el 1929. L'obra està inspirada en la ciutat minera de l'estat de Montana rebatejada com Personville. Es tracta d'una magnífica novel·la policial, una exploració clàssica de la corrupció i la violència.
Aquesta obra s'ha convertit en un clàssic de la historiografia catalana i europea. Es tracta d'un llibre fonamental per entendre la història de Catalunya i d'Espanya, fruit d'una intensa investigació documental, que ens mostra la Catalunya d'inicis del segle XVII i ens ajuda a entendre els orígens, l'esclat i les conseqüències d'un episodi essencial de la nostra història.
Una volta de rosca (The Turn of the screw) és una novel·la curta de l'escriptor estatunidenc Henry James, publicada l'any 1898. És considerada com un model de la literatura fantàstica, ja que, a causa del seu contingut ambigu i de la seva tècnica narrativa, manté la indecisió del lector entre una interpretació racional o una interpretació sobrenatural del relat. Se n'han fet nombroses adaptacions cinematogràfiques i fins i tot operístiques.
Una besada abans de morir (A Kiss Before Dying) és la primera de les set novel·les de misteri que va publicar Ira Levin. Publicada el 1951, narra la història d'un noi jove ambiciós que assassina la seva xicota per quedar-se amb la germana d'aquesta. Va arribar a obtenir un gran èxit de públic.
La força d'estimar conté un recull de sermons de Martin Luther King, que foren predicats durant la campanya de protesta contra els autobusos i després, a Montgomery, Alabama.
El ritual de la sang (Lady, Lady, I did it!) és una novel·la negra sobre un homicidi quàdruple que inclou entre les seves víctimes la promesa d'un detectiu del districte. L'autor, Salvatore Lombino, utilitzaria el pseudònim Ed McBain per la majoria de les seves novel·les policíaques del subgènere de polícia processal.
L'autora de La condició de la dona (Woman’s State), Juliet Mitchell, és una de les fundadores del pensament feminista contemporani. Les seves contribucions van ser fonamentals per a establir els límits de la relació entre el feminisme, el socialisme i la psicoanàlisi als anys setanta.
Jean Piaget, nascut el 1896 i format com a biòleg, va dedicar bona part de la seva vida a l’aprofundiment de la psicologia genètica. La seva prolífica obra i investigacions es van orientar especialment al coneixement del desenvolupament intel·lectual de l’infant. En On va l'educació, Piaget exposa que per reajustar les formacions de l’escola a les exigències de la societat és necessari procedir a una revisió dels mètodes i de l’esperit de l’ensenyament en conjunt.
Oswald Schwarz, uròleg d'origen vienès, va tractar pacients amb disfunció sexual. A més de la seva tasca pràctica i científica relacionada amb la urologia, també es va interessar per la psicologia i la filosofia, fent conferències sobre ambdós temes. Schwarz va escriure nombrosos articles i diversos llibres sobre medicina sexual.
Hillary Waugh va ser un novel·lista estatunidenc, especialitzat en la novel·la de procediment policial. L'assassí és del veïnat (Sleep long, my love) és una novel·la de 1959 on el cap de la policia es proposa localitzar l'assassí que ha deixat el cadàver mutilat de la seva víctima en un edifici abandonat. Es va adaptar al cinema com a Jigsaw el 1962.
La gran dormida (The Big Sleep) és una novel·la negra publicada l'any 1939 en la qual apareix per primera vegada el detectiu Philip Marlowe. L'obra encadena acció, assassinats, intrigues mafioses, tràfic d’influències, corrupció, negligència policial,… També passions entre els diferents personatges, la descripció de l’ambient de Los Ángeles, les seves luxoses urbanitzacions i els barris pobres i marginats.
Els culpables tenen por (The Guilty Are Afraid) és una novel·la de suspens escrita el 1957 per l'escriptor britànic James Hadley Chase. La novel·la es desenvolupa en el context d'una rica ciutat plena de gàngsters de la costa del pacífic dels Estats Units, on Lew Brandon, el protagonista, busca l'assassí.
No hi ha orquídies per a Miss Blandish (No orchids for Miss Blandish) és una novel·la negra de l'escriptor James Hadley Chase, pseudònim de René Babrazon Raymond. Aquesta obra va tenir molta popularitat i es va convertir en un dels llibres dels més venuts de la dècada. Va ser portat al teatre en el West End Londres i al cinema el 1948. El 1971 va ser reescrit per Robert Aldrich sota el títol de The Grissmon Gang.
Collita roja (Red harvest) és la primera novel·la de l'autor estatunidenc Dashiell Hammett, publicada el 1929. L'obra està inspirada en la ciutat minera de l'estat de Montana rebatejada com Personville. Es tracta d'una magnífica novel·la policial, una exploració clàssica de la corrupció i la violència.
Aquesta obra s'ha convertit en un clàssic de la historiografia catalana i europea. Es tracta d'un llibre fonamental per entendre la història de Catalunya i d'Espanya, fruit d'una intensa investigació documental, que ens mostra la Catalunya d'inicis del segle XVII i ens ajuda a entendre els orígens, l'esclat i les conseqüències d'un episodi essencial de la nostra història.
Una volta de rosca (The Turn of the screw) és una novel·la curta de l'escriptor estatunidenc Henry James, publicada l'any 1898. És considerada com un model de la literatura fantàstica, ja que, a causa del seu contingut ambigu i de la seva tècnica narrativa, manté la indecisió del lector entre una interpretació racional o una interpretació sobrenatural del relat. Se n'han fet nombroses adaptacions cinematogràfiques i fins i tot operístiques.
Una besada abans de morir (A Kiss Before Dying) és la primera de les set novel·les de misteri que va publicar Ira Levin. Publicada el 1951, narra la història d'un noi jove ambiciós que assassina la seva xicota per quedar-se amb la germana d'aquesta. Va arribar a obtenir un gran èxit de públic.
La força d'estimar conté un recull de sermons de Martin Luther King, que foren predicats durant la campanya de protesta contra els autobusos i després, a Montgomery, Alabama.
El ritual de la sang (Lady, Lady, I did it!) és una novel·la negra sobre un homicidi quàdruple que inclou entre les seves víctimes la promesa d'un detectiu del districte. L'autor, Salvatore Lombino, utilitzaria el pseudònim Ed McBain per la majoria de les seves novel·les policíaques del subgènere de polícia processal.
L'autora de La condició de la dona (Woman’s State), Juliet Mitchell, és una de les fundadores del pensament feminista contemporani. Les seves contribucions van ser fonamentals per a establir els límits de la relació entre el feminisme, el socialisme i la psicoanàlisi als anys setanta.
Jean Piaget, nascut el 1896 i format com a biòleg, va dedicar bona part de la seva vida a l’aprofundiment de la psicologia genètica. La seva prolífica obra i investigacions es van orientar especialment al coneixement del desenvolupament intel·lectual de l’infant. En On va l'educació, Piaget exposa que per reajustar les formacions de l’escola a les exigències de la societat és necessari procedir a una revisió dels mètodes i de l’esperit de l’ensenyament en conjunt.
Oswald Schwarz, uròleg d'origen vienès, va tractar pacients amb disfunció sexual. A més de la seva tasca pràctica i científica relacionada amb la urologia, també es va interessar per la psicologia i la filosofia, fent conferències sobre ambdós temes. Schwarz va escriure nombrosos articles i diversos llibres sobre medicina sexual.
Hillary Waugh va ser un novel·lista estatunidenc, especialitzat en la novel·la de procediment policial. L'assassí és del veïnat (Sleep long, my love) és una novel·la de 1959 on el cap de la policia es proposa localitzar l'assassí que ha deixat el cadàver mutilat de la seva víctima en un edifici abandonat. Es va adaptar al cinema com a Jigsaw el 1962.
Josep Maria Aloy és especialista en la vida i obra de Josep Vallverdú. El 2013 publica Josep Vallverdú, una breu biografia dins la col·lecció Retrats de l'Associació d'escriptors en llengua catalana.
Entrevistat per Francesc Canosa, Vallverdú ens parla de la seva vida i de la seva obra. Aquest llibre és com una pel·lícula. Hi ha tots els gèneres, hi ha molts actors, escenes... Hi ha de tot, però Vallverdú és l’home de la càmera. El llibre és ell, l’obra és ell. Que ens parla, que ens fa veure que la vida, sempre, és una pel·lícula protagonitzada per un mateix.
Josep Maria Aloy i Bosch va ser un escriptor i crític de literatura infantil i juvenil. És conegut per ser el biògraf de Josep Vallverdú amb qui l'unia una bona amistat. Producte d'aquesta intensa relació és el llibre Camins i paraules, una biografia i un estudi de l'obra de Josep Vallverdú.
Josep Maria Aloy és especialista en la vida i obra de Josep Vallverdú. El 2013 publica Josep Vallverdú, una breu biografia dins la col·lecció Retrats de l'Associació d'escriptors en llengua catalana.
Entrevistat per Francesc Canosa, Vallverdú ens parla de la seva vida i de la seva obra. Aquest llibre és com una pel·lícula. Hi ha tots els gèneres, hi ha molts actors, escenes... Hi ha de tot, però Vallverdú és l’home de la càmera. El llibre és ell, l’obra és ell. Que ens parla, que ens fa veure que la vida, sempre, és una pel·lícula protagonitzada per un mateix.
Josep Maria Aloy i Bosch va ser un escriptor i crític de literatura infantil i juvenil. És conegut per ser el biògraf de Josep Vallverdú amb qui l'unia una bona amistat. Producte d'aquesta intensa relació és el llibre Camins i paraules, una biografia i un estudi de l'obra de Josep Vallverdú.
Josep Maria Aloy és especialista en la vida i obra de Josep Vallverdú. El 2013 publica Josep Vallverdú, una breu biografia dins la col·lecció Retrats de l'Associació d'escriptors en llengua catalana.
Entrevistat per Francesc Canosa, Vallverdú ens parla de la seva vida i de la seva obra. Aquest llibre és com una pel·lícula. Hi ha tots els gèneres, hi ha molts actors, escenes... Hi ha de tot, però Vallverdú és l’home de la càmera. El llibre és ell, l’obra és ell. Que ens parla, que ens fa veure que la vida, sempre, és una pel·lícula protagonitzada per un mateix.
Presentació
Prestatge elaborat amb motiu del centenari del naixement de l'escriptor Josep Vallverdú
Data: juny 2023
Contingut: obres més destacades del nostre fons bibliogràfic, articles, recursos web, entrevistes i documentals sobre l'escriptor Josep Vallverdú
Exposició presencial
Centenari del naixement de Josep Vallverdú: exposició bibliogràfica.
Biblioteca/CRAI de la Ciutadella del 6 al 25 de juny del 2023