Prestatges virtuals: Centenari del naixement de Joan Fuster (1922-1992)

L'obra completa de Joan Fuster recull poesia, aforismes, dos volums d'assaig, dos volums sobre llengua i literatura, vinyetes, diaris i dibuixos. 

Recull crític biogràfic i literari tant dels autors i les autores com de les obres més importants de la cultura catalana des de 1890 fins als anys setanta del segle XX.

Un dels temes destacats de la producció de Joan Fuster és, sense dubte, la reflexió sobre la pròpia llengua. En aquesta obra hi trobem una selecció d'escrits ordenats cronològicament per ordre de publicació que ens permet resseguir l'evolució de les idees lingüístiques de l'escriptor de Sueca. 

El present llibre recull els textos del cicle de col·loquis Els Països Catalans: un debat obert que, amb motiu dels XIII Premis Octubre, se celebrà a València els dies 24, 25 i 26 d'octubre de 1984. Les  conclusions del qual, ara publicades, són un pas important en el camí de la recuperació cultural i nacional dels Països Catalans. 

Les Notes per a una introducció a l’estudi de Josep Pla, que és com es titula l’escrit de Fuster que encapçala El quadern gris, són una mena d’esbós de la figura de l'escriptor empordanès. Per explicar Pla, Fuster recorre a assenyalar les discrepàncies entre Noucentisme i Modernisme, entre el món humà i el món natural, entre el periodisme i la literatura, entre el Pla llegendari i el Pla veritable.

L'obra ofereix una introducció a la poesia de Joan Salvat-Papasseit i de Salvador Espriu i una introducció a l'estudi de Josep Pla. 

Set llibres de versos recull els llibres Sobre Narcís, Ales o mans, Terra en la boca, Escrit per al silenci, Ofici de difunt, Poemes per fer i Tres poemes inútils, que integren, pràcticament, l'obra poètica de l'autor.

Diccionari per a ociosos, aplega, sota la forma de diccionari fictici, una sèrie d'assaigs molt diversos, que comprèn des d'aforismes fins a textos d'una extensió mitjana. La temàtica del llibre és heterogènia: l'amor, la bellesa, el nacionalisme, la novel·la i el sexe, amb un punt de vista radicalment subjectiu, propi del gènere iniciat per Michel de Montaigne.

Antologia divulgativa dels sermons vicentins, triats a partir de l’edició de Josep Sanchis Sivera, que vol posar a l’abast d’un públic ampli uns textos medievals poc coneguts i, alhora, ressaltar-ne la importància històrica i literària.

El descrèdit de la realitat està format per mirades breus als diferents moments de la història de l’art amb el desig d’entendre les relacions entre les tendències de la pintura occidental i la realitat. Tanmateix, Fuster en va més enllà, ja que, entre les reflexions més purament artístiques, desgrana pensaments filosòfics, observacions sobre els hàbits socials i les doctrines religioses.

En aquest llibre es troben els principals motius del seu pensament i alguns dels trets que defineixen la seva personalitat com a escriptor, expressats en la forma comprimida, paradoxal i provocadora de l'aforisme. Des d'aquest punt de vista, es pot afirmar que Consells, proverbis i insolències és el llibre clau de Joan Fuster. 

El Diari 1952-1960 és, probablement, el màxim exponent de l'assagisme literari de Joan Fuster i la millor porta d'entrada a la seva obra. Concebut no pròpiament com un dietari íntim, sinó com un espai en què pot desenvolupar la seva literatura d'idees. 

La decadència del País Valencià és un recull de quatre assaigs: "Algunes puntualitzacions a la cronologia de 'la Decadència'", "Plantejaments històrics del teatre valencià", "Prosa i lectura entre els valencians de 'la Decadència'" i "Llengua i literatura al País Valencià en el primer terç del segle XIX".

El País Valenciano formava part de la col·lecció Guías de España, on diversos autors realitzaven una guia de viatge de cadascuna de les regions de l'estat. L'editorial Destino va encarregar a Fuster la realització del volum sobre el País Valencià.

En l’extensa obra assagística de Joan Fuster el gènere poètic també forma part dels seus interessos i es prolonga per un considerable període. Salvador Ortells l’ha estudiat a fons i ara edita i prologa l'obra poètica completa de l'escriptor valencià.

Catàleg de l'exposició celebrada a la Fundació Josep Pla (Palafrugell), del 8 d'abril de 2022 al 7 de gener de 2023, comissariada per l’especialista en l’obra de Joan Fuster i professor de la Universitat de Barcelona Antoni Martí Monterde. L'exposició explora i interpreta la relació entre dos dels escriptors més importants de la literatura catalana del segle XX.

L'estrany (L'Étranger) explica en primera persona la vida del seu protagonista, de cognom Mersault, des de la mort de la seva mare fins a la seva pròpia. Ell mateix és l'estrany, se sent diferent de les persones amb les quals es creua perquè ha perdut l'il·lusió per la vida. Se sent buit, passiu, indiferent i sense capacitat per a participar veritablement en la comunitat.

L’home revoltat (L'Homme révolté) és un tractat filosòfic que analitza com i per què al llarg de la història l’ésser humà s’aixeca contra el poder. El seu text ens interpel·la tant en la rebel·lia com en la revolta, que per a Camus han de ser vistes com un mateix fenomen manifestat en l’àmbit personal i social respectivament.

En aquest recull d'assaigs (Le mythe de Sisyphe), Camus recupera el mite clàssic de Sísif com a metàfora de l'esforç inútil i incessant de l'home. Sísif representa un heroi absurd, tant per les seves passions com pel seu turment, sotmès a un treball inútil i sense esperança. 

La pesta (La Peste) explica la història d'uns doctors que descobreixen el sentit de la solidaritat en la seva tasca humanitària a la ciutat algeriana d'Orà mentre aquesta és assotada per una plaga. Els personatges del llibre, en un ampli ventall que va des de metges fins a turistes o fugitius, contribueixen a mostrar els efectes que una plaga pot tenir en una determinada població.

Catàleg de la mostra de poètica visual sobre Joan Fuster, que va tenir lloc a la Sala d'exposicions de l'edifici Rectorat de la Universitat Miguel Hernández d'Elx entre el 14 de novembre de 2012 al 10 de gener de 2013. Es tracta d'un homenatge, o una celebració, pel 50è aniversari de la publicació de Nosaltres els valencians, text fonamental de Fuster.

Catàleg de l'exposició que té com a objectiu il·lustrar com les trajectòries particulars de Fuster i Pla s'entrellacen entre articles, llibres i cartes; construint una posteritat de paper que ens permet apreciar-los, avui, com una unitat literària i com una sòlida columna que sustenta la cultura catalana de la segona meitat del segle XX.

Antoni Furió repassa la vida de l'autor de Sueca amb una selecció de fotografies i una acurada i bellíssima edició. Sueca, per Fuster, és la primera pàtria, l'escenari original, l'espai viscut, la porta que l'obre al país i al món: el punt de partida i de destí.

Catàleg de l'exposició celebrada a la Sala Duc de Calàbria de la Universitat de València del 26 de gener al 19 de març de 2006. Amb aquesta exposició, la Universitat de València va donar a conèixer una part significativa del fons arxivístic de Joan Fuster (1922-1992).