En el cinquantè aniversari de la seva mort, es va commemorar la influència de Guimerà en la literatura catalana, especialment el seu impacte en el teatre.
La mort d'Àngel Guimerà, l'estiu del 1924, es va convertir en una explosiva mostra de dol popular, amb milers de ciutadans que inundaven la Rambla. No obstant això, darrere l'aparença d'un prohom del catalanisme conservador i emblema de la cultura oficial catalana, Guimerà amagava moltes màscares: Salvador Dalí el va qualificar de "gran pederasta", Josep Pla d'"ombrívol patriota" i Xavier Fàbregas de "respectable fòssil dissecat". En aquest assaig, Xavier Albertí i Albert Arribas, experts i reconeguts dramaturgs, s’endinsen en el tabú de la sexualitat oculta de Guimerà –la seva homosexualitat– i aporten noves claus per rellegir la seva obra i la seva figura.
L'obra conté la biografia d'Àngel Guimerà, la qual va ser publicada per primer cop al juny del 1924 en el primer número de la Revista de Catalunya. L'autor, Carles Capdevila, també va escriure biografies de Joan Maragall, Josep A. Clavé i Víctor Balaguer.
Àngel Guimerà va tenir un compromís molt més actiu en els orígens i la causa del catalanisme polític. Per aprofundir en la ideologia i el pensament polític de Guimerà, el 2 de juny de 2018 es va organitzar el III Seminari Guimerà a l'Auditori del Tívoli del Vendrell, amb la participació de professors destacats i una lectura dramatitzada del monòleg "Mestre Oleguer" per l'actor Pep Cruz.
L'obra analitza la figura d'Àngel Guimerà i ofereix una visió completa de l'escriptor, explorant tant la seva vida com la seva obra, així com l'impacte cultural i social que va tenir en el seu temps i la seva influència posterior. El llibre dissecciona les dimensions literàries, teatrals i polítiques de Guimerà, destacant el seu paper com a creador de mites culturals i com a figura clau en la consolidació del teatre català modern.
L'obra explora les candidatures de Guimerà al Nobel gràcies a l’accés als arxius de l’Acadèmia Sueca. Aquest estudi desmenteix la creença que Guimerà va ser desplaçat per Mistral i Echegaray el 1904, una confusió originada per un error de Josep Miracle, corregit més tard per Bertil Maler. El llibre aclareix aquesta confusió històrica i aporta llum sobre les veritables circumstàncies de les candidatures de Guimerà.
Aquesta breu biografia forma part de la col·lecció Gent Nostra, dedicada a les figures més destacades del món cultural català en totes les seves expressions. Amb més de 139 títols publicats, la col·lecció inclou biografies d'escriptors, pintors, escultors, cantants, actors, músics, poetes, militars i polítics.
Inclou poesies i fragments de discursos d'Àngel Guimerà, i escrits de diversos autors, en homenatge a Guimerà.
Edició commemorativa dels 500 anys del primer llibre imprès en català.
Una de les facetes de Guimerà és la d'activista catalanista, articulant algunes de les idees més importants del moviment tant a la publicació La Renaixença, que dirigia amb el seu amic Pere Aldavert, com en nombrosos discursos recollits posteriorment a la seva obra Cants a la pàtria (1906).
La correspondència entre Àngel Guimerà i Jaume Ramon i Vidales ens forneix una informació força rellevant sobre els anys de formació de l’autor de Terra baixa. La major part de la correspondència es concentra en els anys 1865-1872, un període crucial per a la formació de Guimerà com a poeta i futur autor dramàtic. Podem resseguir la seva evolució estètica i lingüística a través de les cartes de Ramon així com les inquietuds de tots dos de cara a la possibilitat d’èxit literari.
Recull de cartes d'Àngel Guimerà amb les anotacions d'Enric Cubas i Oliver, polígraf i escriptor barceloní. Entre les publicacions de Cubas es troben articles en diverses revistes, uns Estudis de codificació catalana en 1809 (1911), el llibre de poemes Llibre nou (1918) i aquest Epistolari d'Àngel Guimerà (1930).
Reprodueix fragments dels textos més populars de Guimerà amb motiu del 150è aniversari del seu naixement. Clou el volum una bibliografia completa i una breu nota biogràfica.
L'obra es divideix en dues parts principals: la primera se centra en la vida personal de Guimerà, mentre que la segona part explora la seva obra literària. El llibre presenta un retrat detallat de Guimerà, oferint informació sobre la seva infantesa, formació, i les influències que van marcar la seva trajectòria artística. A més, inclou nombroses fotografies de Guimerà, la seva família i els actors que van participar en les seves obres, proporcionant un context visual que enriqueix el text. També examina la contribució de Guimerà a la Renaixença, el moviment cultural català del segle XIX que buscava revifar la llengua i la literatura catalanes.
Josep Miracle va ser escriptor i lingüista català. Fou deixeble de Pompeu Fabra i treballà a l'editorial Selecta com a corrector de proves i després com a director literari. Excel·lí per les seves biografies, extenses, documentades, concises i sovint polèmiques. Cal mencionar les dedicades a Jacint Verdaguer, Josep Maria Folch i Torres i Pompeu Fabra, a més a més d'assaigs sobre altres personalitats tan rellevants com Joan Maragall, Àngel Guimerà o Víctor Català.
Aquesta obra complementa la biografia escrita per Josep Miracle el 1958.
Josep Maria Poblet fou un escriptor prolífic: va escriure biografies, narracions, assaigs i col·laboracions de premsa. A més de la present biografia sobre Àngel Guimerà, va escriure també les biografies de Frederic Soler, Antoni Gaudí, Santiago Rusiñol i Josep Carner, entre d'altres.
Breu biografia d'Àngel Guimerà, publicada dos anys després de la seva mort.
En el cinquantè aniversari de la seva mort, es va commemorar la influència de Guimerà en la literatura catalana, especialment el seu impacte en el teatre.
La mort d'Àngel Guimerà, l'estiu del 1924, es va convertir en una explosiva mostra de dol popular, amb milers de ciutadans que inundaven la Rambla. No obstant això, darrere l'aparença d'un prohom del catalanisme conservador i emblema de la cultura oficial catalana, Guimerà amagava moltes màscares: Salvador Dalí el va qualificar de "gran pederasta", Josep Pla d'"ombrívol patriota" i Xavier Fàbregas de "respectable fòssil dissecat". En aquest assaig, Xavier Albertí i Albert Arribas, experts i reconeguts dramaturgs, s’endinsen en el tabú de la sexualitat oculta de Guimerà –la seva homosexualitat– i aporten noves claus per rellegir la seva obra i la seva figura.
L'obra conté la biografia d'Àngel Guimerà, la qual va ser publicada per primer cop al juny del 1924 en el primer número de la Revista de Catalunya. L'autor, Carles Capdevila, també va escriure biografies de Joan Maragall, Josep A. Clavé i Víctor Balaguer.
Àngel Guimerà va tenir un compromís molt més actiu en els orígens i la causa del catalanisme polític. Per aprofundir en la ideologia i el pensament polític de Guimerà, el 2 de juny de 2018 es va organitzar el III Seminari Guimerà a l'Auditori del Tívoli del Vendrell, amb la participació de professors destacats i una lectura dramatitzada del monòleg "Mestre Oleguer" per l'actor Pep Cruz.
L'obra analitza la figura d'Àngel Guimerà i ofereix una visió completa de l'escriptor, explorant tant la seva vida com la seva obra, així com l'impacte cultural i social que va tenir en el seu temps i la seva influència posterior. El llibre dissecciona les dimensions literàries, teatrals i polítiques de Guimerà, destacant el seu paper com a creador de mites culturals i com a figura clau en la consolidació del teatre català modern.
L'obra explora les candidatures de Guimerà al Nobel gràcies a l’accés als arxius de l’Acadèmia Sueca. Aquest estudi desmenteix la creença que Guimerà va ser desplaçat per Mistral i Echegaray el 1904, una confusió originada per un error de Josep Miracle, corregit més tard per Bertil Maler. El llibre aclareix aquesta confusió històrica i aporta llum sobre les veritables circumstàncies de les candidatures de Guimerà.
Aquesta breu biografia forma part de la col·lecció Gent Nostra, dedicada a les figures més destacades del món cultural català en totes les seves expressions. Amb més de 139 títols publicats, la col·lecció inclou biografies d'escriptors, pintors, escultors, cantants, actors, músics, poetes, militars i polítics.
Inclou poesies i fragments de discursos d'Àngel Guimerà, i escrits de diversos autors, en homenatge a Guimerà.
Edició commemorativa dels 500 anys del primer llibre imprès en català.
Una de les facetes de Guimerà és la d'activista catalanista, articulant algunes de les idees més importants del moviment tant a la publicació La Renaixença, que dirigia amb el seu amic Pere Aldavert, com en nombrosos discursos recollits posteriorment a la seva obra Cants a la pàtria (1906).
La correspondència entre Àngel Guimerà i Jaume Ramon i Vidales ens forneix una informació força rellevant sobre els anys de formació de l’autor de Terra baixa. La major part de la correspondència es concentra en els anys 1865-1872, un període crucial per a la formació de Guimerà com a poeta i futur autor dramàtic. Podem resseguir la seva evolució estètica i lingüística a través de les cartes de Ramon així com les inquietuds de tots dos de cara a la possibilitat d’èxit literari.
Recull de cartes d'Àngel Guimerà amb les anotacions d'Enric Cubas i Oliver, polígraf i escriptor barceloní. Entre les publicacions de Cubas es troben articles en diverses revistes, uns Estudis de codificació catalana en 1809 (1911), el llibre de poemes Llibre nou (1918) i aquest Epistolari d'Àngel Guimerà (1930).
Reprodueix fragments dels textos més populars de Guimerà amb motiu del 150è aniversari del seu naixement. Clou el volum una bibliografia completa i una breu nota biogràfica.
L'obra es divideix en dues parts principals: la primera se centra en la vida personal de Guimerà, mentre que la segona part explora la seva obra literària. El llibre presenta un retrat detallat de Guimerà, oferint informació sobre la seva infantesa, formació, i les influències que van marcar la seva trajectòria artística. A més, inclou nombroses fotografies de Guimerà, la seva família i els actors que van participar en les seves obres, proporcionant un context visual que enriqueix el text. També examina la contribució de Guimerà a la Renaixença, el moviment cultural català del segle XIX que buscava revifar la llengua i la literatura catalanes.
Josep Miracle va ser escriptor i lingüista català. Fou deixeble de Pompeu Fabra i treballà a l'editorial Selecta com a corrector de proves i després com a director literari. Excel·lí per les seves biografies, extenses, documentades, concises i sovint polèmiques. Cal mencionar les dedicades a Jacint Verdaguer, Josep Maria Folch i Torres i Pompeu Fabra, a més a més d'assaigs sobre altres personalitats tan rellevants com Joan Maragall, Àngel Guimerà o Víctor Català.
Aquesta obra complementa la biografia escrita per Josep Miracle el 1958.
Josep Maria Poblet fou un escriptor prolífic: va escriure biografies, narracions, assaigs i col·laboracions de premsa. A més de la present biografia sobre Àngel Guimerà, va escriure també les biografies de Frederic Soler, Antoni Gaudí, Santiago Rusiñol i Josep Carner, entre d'altres.
Breu biografia d'Àngel Guimerà, publicada dos anys després de la seva mort.
En el cinquantè aniversari de la seva mort, es va commemorar la influència de Guimerà en la literatura catalana, especialment el seu impacte en el teatre.
Joan Dalla va ser el darrer drama escrit per Àngel Guimerà. És una obra en tres actes i en prosa, l'acció de la qual transcorre durant el setge i caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714. L'estrena, prevista per a l'11 de gener de 1921 al teatre Novedades de Barcelona a càrrec de la companyia de teatre de Jaume Borràs, va ser prohibida el mateix dia per una ordre governativa que la considerava de caràcter "separatista". La primera representació a Barcelona va tenir lloc al Gran Teatre Espanyol el 22 de maig de 1931, durant la Segona República, amb gran èxit. Això va portar a diverses companyies, tant professionals com d'aficionats, a representar-la per altres poblacions de Catalunya.
Drama en tres actes, començat per Àngel Guimerà i acabat per Lluís Via. L'obra va ser estrenada amb posterioritat a la mort de l'autor.
Obres completes d'Àngel Guimerà en dos volums, amb pròleg de Josep M. de Sagarra. El primer volum inclou les tragèdies i drames, mentre que el segon volum recull comèdies, llegendes i rondalles, monòlegs, novel·les curtes, contes, discursos, poesia i epistolari.
Aquest llibre ofereix una selecció de l'obra poètica d'Àngel Guimerà. Guimerà va començar la seva carrera literària com a poeta, assolint gran popularitat en la seva època. La lletra de sardanes tan conegudes com «La Santa Espina», «Les fulles seques» o «La sardana de les monges» són obra seva.
Recull de l'obra poètica d'Àngel Guimerà amb pròleg de Josep Yxart.
Recull de poesies de Guimerà, amb prefaci de Lluís Vila, traductor al castellà d'algunes de les obres de Guimerà com Jesús de Nazaret i El alma muerta.
Rosa de Lima és una novel·la on l'autor explora temes com l'amor, la moralitat i la hipocresia social a través de la història de Rosa, una jove humil que treballa com a criada en una casa benestant.
Aquesta obra conté: La boja, Mossèn Janot, La farsa, Sol, solet..., L'Eloi, La reina vella, L'aranya, La Baldirona, Sainet trist i La reina jove.
Aquesta obra conté tres de les peces més rellevants de Guimerà: Mar i cel, Terra baixa i La filla del mar.
Tragèdia en tres actes, estrenada el 28 d'abril de 1879 al Teatre Principal, en sessió privada. Al cap de pocs dies, la nit del 8 de maig, es presentava al públic al teatre Novetats, de Barcelona, amb un repartiment encapçalat per l'actriu Carlota de Mena. És la primera obra dramàtica d'Àngel Guimerà.
Disponible en línia
Judith de Welp és una tragèdia dividia en tres actes, escrita en versos decasíl·labs lliures. Es va estrenar a Canet de Mar, el 1883 i a Barcelona al teatre Romea, la nit del 22 de gener de 1884. La tragèdia es troba ambientada en l'antiguitat i imita els models de Shakespeare o Victor Hugo. L'obra s'inclou en la primera etapa creativa d'Àngel Guimerà, el període més romàntic. Aquesta etapa s'inicià amb l'estrena de la seva primera obra dramàtica, Gal·la Placídia el 1879. En l'obra ja s'aprecia el tret principal del seu teatre: els conflictes interns del protagonista. L'obra descriu personatges que es mouen en ambients romàntics.
Tragèdia en tres actes i en vers, estrenada al Teatre Novedades de Barcelona, el 24 de març de 1886. És la tercera obra de teatre de Guimerà.
Es tracta d'una obra escrita durant la primera etapa de Guimerà com a escriptor. Està escrita en vers i és de tipus historicoromàntic. Ja s'hi aprecien els trets principals del seu teatre, com per exemple els conflictes interns dels personatges, que es mouen en ambients romàntics. L'acció de Mar i cel se situa en alta mar durant la primera meitat del segle xvii. L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana.
La boja és un drama o tragèdia contemporània amb elements realistes en tres actes i en vers. L'autor la va dedicar a Salvador Mir i Pujol, empresari del teatre Novedades de Barcelona en el període 1890-1895, i representat per primera vegada en aquest teatre el 15 de novembre de 1890.
Disponible en línia
Es tracta d'una comèdia en un acte i en prosa, que es va estrenar per primera vegada al teatre Novetats de Barcelona, per la companyia de Teatre Català, la vetlla del 2 de desembre de 1890. Aquesta comèdia té un plantejament i solucions de caràcter realista i social.
Rei i monjo és una tragèdia en tres actes i en vers, estrenada al Teatre Romea de Barcelona la vetlla del 4 de febrer de 1890. L'escena representa que té lloc al Monestir de Sant Joan de la Penya, al segle XII.
Disponible en línia
L'ànima morta és una tragèdia en 3 actes i en vers. Va ser estrenada al teatre Novetats el 14 de maig de 1892, dirigida per Antoni Tutau. Tutau és considerat un dels millors directors teatrals del segle XIX.
En Pólvora és un drama escrit en tres actes i en prosa. Es va estrenar al Teatre Novedades de Barcelona el 20 de maig de 1893. Guimerà, interessat en aquell moment a presentar els problemes de la societat catalana, situa l'obra a finals del segle XIX, en una època coetània dels espectadors, i l'acció en una fàbrica tèxtil d'un entorn rural on treballen la major part de personatges. Amb la intenció de crear una obra «completament a la moderna» tracta les reivindicacions obreres davant de les condicions laborals injustes, les vagues i els enfrontaments entre els obrers i els propietaris.
Maria Rosa és un drama social i amorós en tres actes, publicat el 1894. Aquesta obra és una de les més celebrades del dramaturg català, al costat de Terra baixa, Mar i cel i La filla del mar, i ha estat adaptada diverses vegades al cinema. L'obra s'inspira en una història real ocorreguda a la localitat de Solivella, a la Conca de Barberà, a mitjan segle XIX, durant la construcció de la carretera que travessa el poble.
Obra estrenada pel Teatre Català, instal·lat en el teatre Novedades durant el 23 de febrer de 1894.
Llegenda dramàtica en quatre actes i escrita en vers. Va ser estrenada pel Teatre Català, instal·lat al teatre Novedades el 4 d'abril de 1895.
La festa del blat es va estrenar al teatre Romea el 23 d'abril de 1896. L'obra forma part de l'anomenada "segona fase" del teatre de Guimerà després de la novel·la dramàtica realista. El més representatiu en aquesta obra és l'amor catàrtic capaç de purificar qualsevol falta comesa en el passat. L'amor és el poder que ha de servir per solucionar els problemes socials. També es fa palesa la diferència entre la vida del camp i de la ciutat.
Disponible en línia
Monòleg d'Àngel Guimerà. L'acció se situa a la presó, on es troba el comte d'Urgell a Xàtiva.
Es tracta un monòleg estrenat a Reus per l'actor Teodor Bonaplata l'any 1892 i al Teatre Circ de Barcelona per Enric Borràs, el 10 de juny de 1893. L'escena representa un carrer de Barcelona del barri de la Ribera, tancat per una barricada.
Terra baixa "Terra baixa" de Guimerà és una de les obres més populars i traduïdes del teatre català, convertint-se en un clàssic del repertori. En aquesta obra, Guimerà combina la crítica social amb el drama amorós, seguint els moviments literaris del seu temps. La peça tracta temes d'injustícia social i tensions de classe, reflectint la preocupació de l'autor per les qüestions socials mentre manté una forta càrrega emocional. Això ha fet que l'obra sigui molt valorada i encara rellevant avui dia.
Disponible en línia | Document de reserva | Obra en castellà
Drama en tres actes i en prosa. Va ser representat el 28 de juny de 1905 per Margarida Xirgu a l'Ateneu Obrer del districte segon, al carrer Mercaders, 38 principal juntament amb el que hauria de ser el seu marit, Josep Arnall i Melero.
Disponible en línia
La farsa és una comèdia-farsa en tres actes i en prosa, estrenada al Teatre Romea de Barcelona la nit del 31 de gener de 1899. Aquesta obra s'emmarca en la segona etapa de la carrera creativa d'Àngel Guimerà, considerada la més rica i reeixida. En aquesta fase, s'accentua la crítica social i política, i no hi manquen els elements satírics, sovint presentats sota la figura literària de la farsa. L'acció de l'obra es desenvolupa en una ciutat de Catalunya a finals del segle XIX, i aborda la crítica del caciquisme i la manipulació electoral a través de la figura d'un mestre, que és un pàl·lid reflex de la figura de l'intel·lectual.
La filla del mar (1900) és la tercera obra de la trilogia mestra d'Àngel Guimerà. Després de retratar el proletariat urbà a Maria Rosa i el rural a Terra baixa, el dramaturg presenta el món mariner amb el seu característic realisme minuciós i ardent romanticisme. En aquesta obra, els rols típics de Guimerà s'inverteixen: les protagonistes són dues dones, i l'objecte del desig és un home. L'acció es desenvolupa en un poble de la costa catalana, a l'època de l'estrena. Aquesta obra és, sens dubte, una de les obres majors de Guimerà i una de les més rellevants del teatre català.
Aquesta obra es va estrenar en llengua italiana al teatre Novedades de Barcelona la vetlla del 26 de març de 1901, amb el títol Scivollando sulla terra. El 1908 es va estrenar en català al Saló Arnau
La pecadora és un drama en tres actes i en prosa, estrenat per primera vegada al teatre Romea de Barcelona, per la companyia del Teatre Català, l'11 de març de 1902. L'acció té lloc en un poble de muntanya, a l'època de l'estrena.
Lo camí del sol és una tragèdia en tres actes i en vers, estrenada al teatre Romea, el 8 de febrer de 1904. Tracta sobre la figura de Roger de Flor, cap de l'expedició catalana pel Mediterrani al capdavant dels almogàvers i un dels herois més celebrats. Ens trobem davant d'una peça sense rigor històric que introdueix una temàtica amorosa, de caràcter plenament romàntic, a la recerca d'una passió que acaba amb la mort dels amants infortunats.
Sol, solet... és un drama en tres actes i en prosa, estrenat al teatre Romea de Barcelona, la nit del 17 d'abril de 1905. La direcció artística va anar a càrrec de l'actor i director Miquel Rojas. L'acció passa en un poblet català, en l'època present a l'estrena.
Drama en tres actes. L'any 1905 s'estrena al Teatre Novedades la versió castellana d'aquesta obra. El 20 de març de 1911 s'estrena la versió catalana al teatre Romea.
Disponible en línia
Tragèdia en tres actes i en vers, estrenada la versió castellana al teatre Español de Madrid el 6 de desembre de 1905. El 22 d'octubre de 1910, s'estrena en català al teatre Principal.
Disponible en línia
Monòleg estrenat pel Teatre Català del Romea per l'actor Jaume Borràs el 5 de març de 1908.
Disponible en línia
La Santa Espina és una rondalla en tres actes i sis quadres amb text d'Àngel Guimerà i música d'Enric Morera, estrenada al Teatre Principal de Barcelona amb els Espectacles i Audicions Graner, el 19 de gener de 1907. L'argument combina elements del drama rural, la rondalla cavalleresca de l'edat mitjana i la fantasia màgica modernista.
L'aranya és un drama en tres, escrit el 1906, i estrenat en llengua catalana per primera vegada, al teatre Romea de Barcelona, per la companyia del Teatre Català, la nit del 16 d'octubre de 1908 sota la direcció de Jaume Borràs. Anteriorment, l'obra havia estat publicada i representada en llengua castellana al teatre Español de Madrid, per la companyia de Maria Guerrero, el 18 d'abril del mateix any. Ambientada a principis de 1900, ens presenta uns personatges situats en un barri obrer de la ciutat de Barcelona. En aquesta obra, Guimerà pretenia connectar amb els corrents europeus de l'època i tornar a la seva primera etapa com a dramaturg, on es decantava per la tragèdia romàntica en vers ambientada en períodes històrics sovint recreats des de la imaginació.
La Reyna vella és una obra dividida en tres quadres, amb cançons i música d'Enric Morera. Va ser estrenada al teatre Principal de Barcelona, el 16 de gener de 1908.
La Baldirona és una comèdia en un acte, escrita en prosa. Aquesta obra va ser estrenada en el teatre Novetats durant el 28 de març de 1892.
Sainet trist és un sainet en tres actes, estrenat per primera vegada al Teatre Romea de Barcelona, per la companyia de Teatre Català, la vetlla del 14 d'abril de 1910.
Titaina o Titayna és una òpera d'Enric Morera en un acte i dos quadres, amb llibret d'Àngel Guimerà, estrenada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 17 de gener de 1912 sota la direcció d'Edoardo Mascheroni.
Disponible en línia
La reina jove és un drama romàntic en quatre actes, estrenat al Teatre Principal de Barcelona el 15 d'abril de 1911 i protagonitzat per Margarida Xirgu.
Indíbil i Mandoni és una tragèdia en tres actes i en vers. Es va estrenar al teatre Novedades de Barcelona el 13 de desembre de 1917, sota la direcció d'Enric Borràs, ambientada a la Catalunya de l'any 205 aC.
Disponible en línia | Manuscrit
Jesús que torna és un drama en tres actes i en prosa. Va ser estrenat al teatre Novedades de Barcelona l'1 de març de 1917, sota la direcció d'Enric Borràs.
Drama en tres actes, estrenat al teatre Romea de Barcelona el 19 d'abril de 1918. L'obre transcorre a principis del segle XX.
Drama en tres actes, estrenat el 1919.
Drama en tres actes i en prosa, estrenat per primera vegada al teatre Novedades de Barcelona, el 9 de desembre de 1921, amb la direcció artística d'Alexandre Nolla, que també feia de protagonista. L'obra és una crítica al sistema financer, després de la crisi del Banc de Barcelona del 1920.
Joan Dalla va ser el darrer drama escrit per Àngel Guimerà. És una obra en tres actes i en prosa, l'acció de la qual transcorre durant el setge i caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714. L'estrena, prevista per a l'11 de gener de 1921 al teatre Novedades de Barcelona a càrrec de la companyia de teatre de Jaume Borràs, va ser prohibida el mateix dia per una ordre governativa que la considerava de caràcter "separatista". La primera representació a Barcelona va tenir lloc al Gran Teatre Espanyol el 22 de maig de 1931, durant la Segona República, amb gran èxit. Això va portar a diverses companyies, tant professionals com d'aficionats, a representar-la per altres poblacions de Catalunya.
Drama en tres actes, començat per Àngel Guimerà i acabat per Lluís Via. L'obra va ser estrenada amb posterioritat a la mort de l'autor.
Obres completes d'Àngel Guimerà en dos volums, amb pròleg de Josep M. de Sagarra. El primer volum inclou les tragèdies i drames, mentre que el segon volum recull comèdies, llegendes i rondalles, monòlegs, novel·les curtes, contes, discursos, poesia i epistolari.
Aquest llibre ofereix una selecció de l'obra poètica d'Àngel Guimerà. Guimerà va començar la seva carrera literària com a poeta, assolint gran popularitat en la seva època. La lletra de sardanes tan conegudes com «La Santa Espina», «Les fulles seques» o «La sardana de les monges» són obra seva.
Recull de l'obra poètica d'Àngel Guimerà amb pròleg de Josep Yxart.
Recull de poesies de Guimerà, amb prefaci de Lluís Vila, traductor al castellà d'algunes de les obres de Guimerà com Jesús de Nazaret i El alma muerta.
Rosa de Lima és una novel·la on l'autor explora temes com l'amor, la moralitat i la hipocresia social a través de la història de Rosa, una jove humil que treballa com a criada en una casa benestant.
Aquesta obra conté: La boja, Mossèn Janot, La farsa, Sol, solet..., L'Eloi, La reina vella, L'aranya, La Baldirona, Sainet trist i La reina jove.
Aquesta obra conté tres de les peces més rellevants de Guimerà: Mar i cel, Terra baixa i La filla del mar.
Tragèdia en tres actes, estrenada el 28 d'abril de 1879 al Teatre Principal, en sessió privada. Al cap de pocs dies, la nit del 8 de maig, es presentava al públic al teatre Novetats, de Barcelona, amb un repartiment encapçalat per l'actriu Carlota de Mena. És la primera obra dramàtica d'Àngel Guimerà.
Disponible en línia
Judith de Welp és una tragèdia dividia en tres actes, escrita en versos decasíl·labs lliures. Es va estrenar a Canet de Mar, el 1883 i a Barcelona al teatre Romea, la nit del 22 de gener de 1884. La tragèdia es troba ambientada en l'antiguitat i imita els models de Shakespeare o Victor Hugo. L'obra s'inclou en la primera etapa creativa d'Àngel Guimerà, el període més romàntic. Aquesta etapa s'inicià amb l'estrena de la seva primera obra dramàtica, Gal·la Placídia el 1879. En l'obra ja s'aprecia el tret principal del seu teatre: els conflictes interns del protagonista. L'obra descriu personatges que es mouen en ambients romàntics.
Tragèdia en tres actes i en vers, estrenada al Teatre Novedades de Barcelona, el 24 de març de 1886. És la tercera obra de teatre de Guimerà.
Es tracta d'una obra escrita durant la primera etapa de Guimerà com a escriptor. Està escrita en vers i és de tipus historicoromàntic. Ja s'hi aprecien els trets principals del seu teatre, com per exemple els conflictes interns dels personatges, que es mouen en ambients romàntics. L'acció de Mar i cel se situa en alta mar durant la primera meitat del segle xvii. L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana.
La boja és un drama o tragèdia contemporània amb elements realistes en tres actes i en vers. L'autor la va dedicar a Salvador Mir i Pujol, empresari del teatre Novedades de Barcelona en el període 1890-1895, i representat per primera vegada en aquest teatre el 15 de novembre de 1890.
Disponible en línia
Es tracta d'una comèdia en un acte i en prosa, que es va estrenar per primera vegada al teatre Novetats de Barcelona, per la companyia de Teatre Català, la vetlla del 2 de desembre de 1890. Aquesta comèdia té un plantejament i solucions de caràcter realista i social.
Rei i monjo és una tragèdia en tres actes i en vers, estrenada al Teatre Romea de Barcelona la vetlla del 4 de febrer de 1890. L'escena representa que té lloc al Monestir de Sant Joan de la Penya, al segle XII.
Disponible en línia
L'ànima morta és una tragèdia en 3 actes i en vers. Va ser estrenada al teatre Novetats el 14 de maig de 1892, dirigida per Antoni Tutau. Tutau és considerat un dels millors directors teatrals del segle XIX.
En Pólvora és un drama escrit en tres actes i en prosa. Es va estrenar al Teatre Novedades de Barcelona el 20 de maig de 1893. Guimerà, interessat en aquell moment a presentar els problemes de la societat catalana, situa l'obra a finals del segle XIX, en una època coetània dels espectadors, i l'acció en una fàbrica tèxtil d'un entorn rural on treballen la major part de personatges. Amb la intenció de crear una obra «completament a la moderna» tracta les reivindicacions obreres davant de les condicions laborals injustes, les vagues i els enfrontaments entre els obrers i els propietaris.
Maria Rosa és un drama social i amorós en tres actes, publicat el 1894. Aquesta obra és una de les més celebrades del dramaturg català, al costat de Terra baixa, Mar i cel i La filla del mar, i ha estat adaptada diverses vegades al cinema. L'obra s'inspira en una història real ocorreguda a la localitat de Solivella, a la Conca de Barberà, a mitjan segle XIX, durant la construcció de la carretera que travessa el poble.
Obra estrenada pel Teatre Català, instal·lat en el teatre Novedades durant el 23 de febrer de 1894.
Llegenda dramàtica en quatre actes i escrita en vers. Va ser estrenada pel Teatre Català, instal·lat al teatre Novedades el 4 d'abril de 1895.
La festa del blat es va estrenar al teatre Romea el 23 d'abril de 1896. L'obra forma part de l'anomenada "segona fase" del teatre de Guimerà després de la novel·la dramàtica realista. El més representatiu en aquesta obra és l'amor catàrtic capaç de purificar qualsevol falta comesa en el passat. L'amor és el poder que ha de servir per solucionar els problemes socials. També es fa palesa la diferència entre la vida del camp i de la ciutat.
Disponible en línia
Monòleg d'Àngel Guimerà. L'acció se situa a la presó, on es troba el comte d'Urgell a Xàtiva.
Es tracta un monòleg estrenat a Reus per l'actor Teodor Bonaplata l'any 1892 i al Teatre Circ de Barcelona per Enric Borràs, el 10 de juny de 1893. L'escena representa un carrer de Barcelona del barri de la Ribera, tancat per una barricada.
Terra baixa "Terra baixa" de Guimerà és una de les obres més populars i traduïdes del teatre català, convertint-se en un clàssic del repertori. En aquesta obra, Guimerà combina la crítica social amb el drama amorós, seguint els moviments literaris del seu temps. La peça tracta temes d'injustícia social i tensions de classe, reflectint la preocupació de l'autor per les qüestions socials mentre manté una forta càrrega emocional. Això ha fet que l'obra sigui molt valorada i encara rellevant avui dia.
Disponible en línia | Document de reserva | Obra en castellà
Drama en tres actes i en prosa. Va ser representat el 28 de juny de 1905 per Margarida Xirgu a l'Ateneu Obrer del districte segon, al carrer Mercaders, 38 principal juntament amb el que hauria de ser el seu marit, Josep Arnall i Melero.
Disponible en línia
La farsa és una comèdia-farsa en tres actes i en prosa, estrenada al Teatre Romea de Barcelona la nit del 31 de gener de 1899. Aquesta obra s'emmarca en la segona etapa de la carrera creativa d'Àngel Guimerà, considerada la més rica i reeixida. En aquesta fase, s'accentua la crítica social i política, i no hi manquen els elements satírics, sovint presentats sota la figura literària de la farsa. L'acció de l'obra es desenvolupa en una ciutat de Catalunya a finals del segle XIX, i aborda la crítica del caciquisme i la manipulació electoral a través de la figura d'un mestre, que és un pàl·lid reflex de la figura de l'intel·lectual.
La filla del mar (1900) és la tercera obra de la trilogia mestra d'Àngel Guimerà. Després de retratar el proletariat urbà a Maria Rosa i el rural a Terra baixa, el dramaturg presenta el món mariner amb el seu característic realisme minuciós i ardent romanticisme. En aquesta obra, els rols típics de Guimerà s'inverteixen: les protagonistes són dues dones, i l'objecte del desig és un home. L'acció es desenvolupa en un poble de la costa catalana, a l'època de l'estrena. Aquesta obra és, sens dubte, una de les obres majors de Guimerà i una de les més rellevants del teatre català.
Aquesta obra es va estrenar en llengua italiana al teatre Novedades de Barcelona la vetlla del 26 de març de 1901, amb el títol Scivollando sulla terra. El 1908 es va estrenar en català al Saló Arnau
La pecadora és un drama en tres actes i en prosa, estrenat per primera vegada al teatre Romea de Barcelona, per la companyia del Teatre Català, l'11 de març de 1902. L'acció té lloc en un poble de muntanya, a l'època de l'estrena.
Lo camí del sol és una tragèdia en tres actes i en vers, estrenada al teatre Romea, el 8 de febrer de 1904. Tracta sobre la figura de Roger de Flor, cap de l'expedició catalana pel Mediterrani al capdavant dels almogàvers i un dels herois més celebrats. Ens trobem davant d'una peça sense rigor històric que introdueix una temàtica amorosa, de caràcter plenament romàntic, a la recerca d'una passió que acaba amb la mort dels amants infortunats.
Sol, solet... és un drama en tres actes i en prosa, estrenat al teatre Romea de Barcelona, la nit del 17 d'abril de 1905. La direcció artística va anar a càrrec de l'actor i director Miquel Rojas. L'acció passa en un poblet català, en l'època present a l'estrena.
Drama en tres actes. L'any 1905 s'estrena al Teatre Novedades la versió castellana d'aquesta obra. El 20 de març de 1911 s'estrena la versió catalana al teatre Romea.
Disponible en línia
Tragèdia en tres actes i en vers, estrenada la versió castellana al teatre Español de Madrid el 6 de desembre de 1905. El 22 d'octubre de 1910, s'estrena en català al teatre Principal.
Disponible en línia
Monòleg estrenat pel Teatre Català del Romea per l'actor Jaume Borràs el 5 de març de 1908.
Disponible en línia
La Santa Espina és una rondalla en tres actes i sis quadres amb text d'Àngel Guimerà i música d'Enric Morera, estrenada al Teatre Principal de Barcelona amb els Espectacles i Audicions Graner, el 19 de gener de 1907. L'argument combina elements del drama rural, la rondalla cavalleresca de l'edat mitjana i la fantasia màgica modernista.
L'aranya és un drama en tres, escrit el 1906, i estrenat en llengua catalana per primera vegada, al teatre Romea de Barcelona, per la companyia del Teatre Català, la nit del 16 d'octubre de 1908 sota la direcció de Jaume Borràs. Anteriorment, l'obra havia estat publicada i representada en llengua castellana al teatre Español de Madrid, per la companyia de Maria Guerrero, el 18 d'abril del mateix any. Ambientada a principis de 1900, ens presenta uns personatges situats en un barri obrer de la ciutat de Barcelona. En aquesta obra, Guimerà pretenia connectar amb els corrents europeus de l'època i tornar a la seva primera etapa com a dramaturg, on es decantava per la tragèdia romàntica en vers ambientada en períodes històrics sovint recreats des de la imaginació.
La Reyna vella és una obra dividida en tres quadres, amb cançons i música d'Enric Morera. Va ser estrenada al teatre Principal de Barcelona, el 16 de gener de 1908.
La Baldirona és una comèdia en un acte, escrita en prosa. Aquesta obra va ser estrenada en el teatre Novetats durant el 28 de març de 1892.
Sainet trist és un sainet en tres actes, estrenat per primera vegada al Teatre Romea de Barcelona, per la companyia de Teatre Català, la vetlla del 14 d'abril de 1910.
Titaina o Titayna és una òpera d'Enric Morera en un acte i dos quadres, amb llibret d'Àngel Guimerà, estrenada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 17 de gener de 1912 sota la direcció d'Edoardo Mascheroni.
Disponible en línia
La reina jove és un drama romàntic en quatre actes, estrenat al Teatre Principal de Barcelona el 15 d'abril de 1911 i protagonitzat per Margarida Xirgu.
Indíbil i Mandoni és una tragèdia en tres actes i en vers. Es va estrenar al teatre Novedades de Barcelona el 13 de desembre de 1917, sota la direcció d'Enric Borràs, ambientada a la Catalunya de l'any 205 aC.
Disponible en línia | Manuscrit
Jesús que torna és un drama en tres actes i en prosa. Va ser estrenat al teatre Novedades de Barcelona l'1 de març de 1917, sota la direcció d'Enric Borràs.
Drama en tres actes, estrenat al teatre Romea de Barcelona el 19 d'abril de 1918. L'obre transcorre a principis del segle XX.
Drama en tres actes, estrenat el 1919.
Drama en tres actes i en prosa, estrenat per primera vegada al teatre Novedades de Barcelona, el 9 de desembre de 1921, amb la direcció artística d'Alexandre Nolla, que també feia de protagonista. L'obra és una crítica al sistema financer, després de la crisi del Banc de Barcelona del 1920.
Joan Dalla va ser el darrer drama escrit per Àngel Guimerà. És una obra en tres actes i en prosa, l'acció de la qual transcorre durant el setge i caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714. L'estrena, prevista per a l'11 de gener de 1921 al teatre Novedades de Barcelona a càrrec de la companyia de teatre de Jaume Borràs, va ser prohibida el mateix dia per una ordre governativa que la considerava de caràcter "separatista". La primera representació a Barcelona va tenir lloc al Gran Teatre Espanyol el 22 de maig de 1931, durant la Segona República, amb gran èxit. Això va portar a diverses companyies, tant professionals com d'aficionats, a representar-la per altres poblacions de Catalunya.
Drama en tres actes, començat per Àngel Guimerà i acabat per Lluís Via. L'obra va ser estrenada amb posterioritat a la mort de l'autor.
Conté les ponències del primer seminari sobre Guimerà celebrat al Vendrell al voltant d'una de les obres més conegudes d'Àngel Guimerà: Maria Rosa.
Conté les següents ponències del segon seminari sobre Guimerà celebrat al Vendrell: Entre el drama i l'èpica: el lied i altres gèneres en l'obra de Guimerà / Francesc Cortès -- Àngel Guimerà i l'escena musical catalana / Xosé Aviñoa -- Guimerà i l'òpera: Terra baixa / Roger Alier -- Tiefland al Gran Teatre del Liceu (2008): crònica d'una recepció / Enric Gallén -- Del llibret a la partitura: conversa de David Puertas amb Albert Guinovart -- Guimerà musicat
Primera lliçó sobre Àngel Guimerà proposa un acostament a l'escriptor des de diversos enfocaments: el biogràfic, que abasta des dels aspectes personals fins a la seva projecció com a referent del catalanisme; el literari, centrant-se en els temes recurrents i l'evolució estilística, sense oblidar la poesia i la narrativa; i el del ressò de la seva obra en els contextos català, hispànic i internacional.
El llibre pretén establir el sentit del concepte de tragèdia en Guimerà a partir de les obres que ell va qualificar així, i veure la possible relació amb els seus drames en prosa de la dècada dels noranta. L’obra fa una revisió de la problemàtica que planteja la relació entre drama i tragèdia al llarg del segle XIX.
La presència de la naturalesa en l’obra teatral d’Àngel Guimerà ofereix descobriments fascinants. Més enllà de la popularitat de Mar i cel i Terra baixa, aquest llibre explora el seu teatre complet des de tres perspectives: els ambients de les obres, amb èmfasi en la dialèctica camp-ciutat; els elements naturals, com àpats i paisatges; i el simbolisme dels espais naturals, que enriqueix la seva visió de l’espai. Aquest estudi revela que l’obra de Guimerà, un clàssic vigent, encara desperta noves perspectives.
El llibre agrupa quatre textos al voltant de la figura de Guimerà com a poeta: Els orígens poètics de Guimerà de Neus Oliveras Samitier, L'originalitat del poeta Àngel Guimerà de Magí Sunyer i Més enllà del plany i l'anhel: entorn del "Segon llibre de poesies" d'Àngel Guimerà de Francesc Codina Valls.
Aquest estudi aporta noves dades relatives als primers passos de Guimerà com a autor teatral. El llibre inclou, a més, l’edició de l’obra La mitja cana, comèdia d’Àngel Guimerà d'un sol acte i que, fins al moment, sembla que és l’única peça teatral d’aquesta època de formació que s’ha conservat amb el text íntegre.
L'obra conté els textos: El teatro español en tiempos de Guimerà d'Emilio Peral Vega, Guimerà i el teatre espanyol d'Enric Gallén i Guimerà a l'escena, el cinema i la televisió de la República Argentina de Joan Martori.
Amb motiu de la commemoració del centenari de la mort d’Àngel Guimerà, diversos autors ens exposen la vigència de la seva obra avui en dia, aprofundint en algunes obres com Terra baixa.
En l’última dècada del segle XIX, el teatre d’Àngel Guimerà suposà un veritable impacte a Madrid. El llibre és, doncs, l’estudi de les importants relacions de Guimerà amb l’escena de Madrid durant una trentena d’anys, en els quals va donar a conèixer pràcticament la meitat de la seva obra teatral.
Amb motiu de la celebració de l'Any Guimerà el 1995, la Comissió Organitzadora va creure interessant editar els primers textos poètics d'en Guimerà, en bona part inèdits fins aquesta data. L'obra conté també dues cartes de Guimerà a Joan Ramon i Solé, amb detalls d'interès biogràfic. Encapçala el recull, el parlament inaugural de l'Any Guimerà del 1995 pel Dr. Joaquim Molas.
Joan Ors va ser polític i literari, de formació autodidàctica, va ser anomenat bibliotecari-arxiver de la Biblioteca del Parlament de Catalunya en els seus inicis, durant la Segona República. Es dedicà bàsicament a la història d’Espanya i a la difusió de la literatura espanyola. Fou col·laborador de “La Publicidad”, on el 1920 publicà un treball sobre el classicisme de Cervantes. També es preocupà per temes catalans, tal com posa de manifest el seu llibre España y Cataluña (1930) i aquest estudi sobre Guimerà que tingué una notable difusió. L'obra va ser reeditada amb variants el 1931.
Conté les ponències del primer seminari sobre Guimerà celebrat al Vendrell al voltant d'una de les obres més conegudes d'Àngel Guimerà: Maria Rosa.
Conté les següents ponències del segon seminari sobre Guimerà celebrat al Vendrell: Entre el drama i l'èpica: el lied i altres gèneres en l'obra de Guimerà / Francesc Cortès -- Àngel Guimerà i l'escena musical catalana / Xosé Aviñoa -- Guimerà i l'òpera: Terra baixa / Roger Alier -- Tiefland al Gran Teatre del Liceu (2008): crònica d'una recepció / Enric Gallén -- Del llibret a la partitura: conversa de David Puertas amb Albert Guinovart -- Guimerà musicat
Primera lliçó sobre Àngel Guimerà proposa un acostament a l'escriptor des de diversos enfocaments: el biogràfic, que abasta des dels aspectes personals fins a la seva projecció com a referent del catalanisme; el literari, centrant-se en els temes recurrents i l'evolució estilística, sense oblidar la poesia i la narrativa; i el del ressò de la seva obra en els contextos català, hispànic i internacional.
El llibre pretén establir el sentit del concepte de tragèdia en Guimerà a partir de les obres que ell va qualificar així, i veure la possible relació amb els seus drames en prosa de la dècada dels noranta. L’obra fa una revisió de la problemàtica que planteja la relació entre drama i tragèdia al llarg del segle XIX.
La presència de la naturalesa en l’obra teatral d’Àngel Guimerà ofereix descobriments fascinants. Més enllà de la popularitat de Mar i cel i Terra baixa, aquest llibre explora el seu teatre complet des de tres perspectives: els ambients de les obres, amb èmfasi en la dialèctica camp-ciutat; els elements naturals, com àpats i paisatges; i el simbolisme dels espais naturals, que enriqueix la seva visió de l’espai. Aquest estudi revela que l’obra de Guimerà, un clàssic vigent, encara desperta noves perspectives.
El llibre agrupa quatre textos al voltant de la figura de Guimerà com a poeta: Els orígens poètics de Guimerà de Neus Oliveras Samitier, L'originalitat del poeta Àngel Guimerà de Magí Sunyer i Més enllà del plany i l'anhel: entorn del "Segon llibre de poesies" d'Àngel Guimerà de Francesc Codina Valls.
Aquest estudi aporta noves dades relatives als primers passos de Guimerà com a autor teatral. El llibre inclou, a més, l’edició de l’obra La mitja cana, comèdia d’Àngel Guimerà d'un sol acte i que, fins al moment, sembla que és l’única peça teatral d’aquesta època de formació que s’ha conservat amb el text íntegre.
L'obra conté els textos: El teatro español en tiempos de Guimerà d'Emilio Peral Vega, Guimerà i el teatre espanyol d'Enric Gallén i Guimerà a l'escena, el cinema i la televisió de la República Argentina de Joan Martori.
Amb motiu de la commemoració del centenari de la mort d’Àngel Guimerà, diversos autors ens exposen la vigència de la seva obra avui en dia, aprofundint en algunes obres com Terra baixa.
En l’última dècada del segle XIX, el teatre d’Àngel Guimerà suposà un veritable impacte a Madrid. El llibre és, doncs, l’estudi de les importants relacions de Guimerà amb l’escena de Madrid durant una trentena d’anys, en els quals va donar a conèixer pràcticament la meitat de la seva obra teatral.
Amb motiu de la celebració de l'Any Guimerà el 1995, la Comissió Organitzadora va creure interessant editar els primers textos poètics d'en Guimerà, en bona part inèdits fins aquesta data. L'obra conté també dues cartes de Guimerà a Joan Ramon i Solé, amb detalls d'interès biogràfic. Encapçala el recull, el parlament inaugural de l'Any Guimerà del 1995 pel Dr. Joaquim Molas.
Joan Ors va ser polític i literari, de formació autodidàctica, va ser anomenat bibliotecari-arxiver de la Biblioteca del Parlament de Catalunya en els seus inicis, durant la Segona República. Es dedicà bàsicament a la història d’Espanya i a la difusió de la literatura espanyola. Fou col·laborador de “La Publicidad”, on el 1920 publicà un treball sobre el classicisme de Cervantes. També es preocupà per temes catalans, tal com posa de manifest el seu llibre España y Cataluña (1930) i aquest estudi sobre Guimerà que tingué una notable difusió. L'obra va ser reeditada amb variants el 1931.
Conté les ponències del primer seminari sobre Guimerà celebrat al Vendrell al voltant d'una de les obres més conegudes d'Àngel Guimerà: Maria Rosa.
Conté les següents ponències del segon seminari sobre Guimerà celebrat al Vendrell: Entre el drama i l'èpica: el lied i altres gèneres en l'obra de Guimerà / Francesc Cortès -- Àngel Guimerà i l'escena musical catalana / Xosé Aviñoa -- Guimerà i l'òpera: Terra baixa / Roger Alier -- Tiefland al Gran Teatre del Liceu (2008): crònica d'una recepció / Enric Gallén -- Del llibret a la partitura: conversa de David Puertas amb Albert Guinovart -- Guimerà musicat
100 anys de la mort d'Àngel Guimerà i Jorge (1845-1924)
Biblioteca/CRAI de la Ciutadella del 8 al 28 de juliol del 2024
Roda de premsa de presentació de l'Any Àngel Guimerà. Institució de les Lletres Catalanes
Acte institucional d'obertura de l'Any Guimerà. Lletres Catalanes
Àngel Guimerà entre dos escàndols. Ateneu Barcelonès.
Experiència Guimerà. Ateneu Barcelonès.
Xavier Albertí parla sobre Àngel Guimerà. Matadepera Televisió. 8/3/2016