Propietat intel·lectual en la publicació científica: Conceptes bàsics

D'acord amb la legislació, són objecte de propietat intel·lectual les creacions:

• intel·lectuals (humanes)
• originals
• expressades

Les obres es protegeixen des de la seva plasmació externa, des de que són perceptibles per qualsevol dels sentits humans. No són protegibles les idees, sinó l'expressió, la plasmació externa de la idea (en relació a l’obra científica pot ser d’interès la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona de 23-01-2004).

No és necessari registrar una obra ni posar-li un signe © perquè estigui protegida.

A nivell espanyol el Registre de la propietat intel·lectual serveix com a mitjà qualificat de prova, però és totalment voluntari. Allò que consta registrat és presum com veraç, mentre no es demostri una altra cosa. Hi ha d'altres mitjans de prova, tot i que no qualificats. Per exemple, el fet de publicar un article a l'e-Repositori, amb mecanismes de preservació i adreces permanents, ajuda a demostrar l'existència de l'article i de la seva autoria en un determinat moment. 

La llei atorga a l'autor de l'obra, originàriament, els drets sobre la seva creació. En el nostre país es distingeixen dos tipus de drets diferents:

Drets morals (inalienables)

1. Divulgació: l’autor pot decidir si fer o no pública la seva creació i en quin moment i de quina forma fer-ho. En el cas dels investigadors cal tenir en compte però la Llei 14/2011, d’1 de juny, de la ciència, la tecnologia i la innovació (articles 15b, 15c  i 37)  i per la difusió de les tesis, el Real Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat (article 14)
2. Atribució: l’autor té dret a ser reconegut com a tal, i d’acord amb la forma que triï. En l’àmbit de la recerca cal tenir en compte els articles 14c,14h i 15j de la Llei 14/2011. Consulta també: Signatura científica: normalització del nom de l'autor
3. Integritat: l’autor té dret a exigir que l’obra sigui respectada tal qual, que no se’n facin modificacions o alteracions que puguin perjudicar-lo o puguin perjudicar l’obra.
4. Altres: article 14 de la Llei de propietat intel·lectual

Drets d'explotació (es poden cedir)

1. Reproducció: és a dir, fer còpies de l’obra. Afecta el dret de reproducció  fotocopiar, escanejar, imprimir un document d’internet, canviar un fitxer d’un servidor a un altre, modificar el format, entre d’altres.
2. Distribució: és a dir, facilitar l’accés de l’obra al públic mitjançant exemplars físics. Afecta al dret de distribució, el préstec de llibres, lliurar fotocòpies d’un article als alumnes, entre d’altres.
3. Comunicació pública: és a dir, facilitar l’accés de l’obra al públic sense facilitar-los exemplars físics de l’obra. Afecta el dret de comunicació pública la projecció d’un vídeo o d’unes diapositives davant un auditori, penjar un document a Internet o també a una intranet (queda exclòs l’àmbit purament domèstic)
4. Transformació: és a dir, modificar l’obra de forma que generi una obra diferent (altrament només hi hauria reproducció). Afecta el dret de transformació, traduir una pàgina web, fer una adaptació.

L'autor pot difondre la seva obra a través de mitjans propis: per exemple, quan la penja en la seva pròpia pàgina web; o pot requerir de serveis de tercers, per exemple, les editorials, quan vol publicar un article en una revista o vol publicar un llibre.

La difusió de les obres requerirà disposar de drets d'explotació de l'obra: del dret de reproducció per poder fer còpies (per exemple, per penjar-les a servidors i possibilitar la comunicació via internet; o per imprimir els diferents exemplars físics), del dret de distribució per poder fer arribar els exemplars físics al públic (en el cas de la publicació en paper, o DVD, etc.), del dret de comunicació pública per, per exemple, poder difondre l'obra per internet, i del dret de transformació per, per exemple, fer traduccions de l'obra.

Quan l'autor se serveix d'un tercer per fer aquesta difusió, pot cedir en exclusiva o en no exclusiva drets d'explotació de l'obra:

• Cessió en exclusiva: en aquest cas, l’autor deixa de ser titular dels drets cedits i és el tercer qui podrà en endavant autoritzar o no les reproduccions de l’obra, distribucions, etc.
• Cessió en no exclusiva: l’autor continua essent el titular dels drets cedits, i el tercer únicament rep una autorització a realitzar reproduccions, distribucions, etc. de l’obra. És a dir, l’autor pot continuar explotant la seva obra i pot continuar concedint-ne autoritzacions d’ús a tercers.

Els drets dels titulars de les obres estan limitats per dues vies diferents:

• Pel pas del temps: els drets d'explotació s’esgoten quan les obres passen a domini públic.
• Determinats usos es poden realitzar sense la prèvia autorització dels titulars, sempre tenint en compte la definició de l'ús que realitza la llei, i que en qualsevol cas no s'ha de causar un perjudici injustificat als interessos legítms dels autors ni a l'explotació normal de les obres. Els límits reconeguts en el nostre país es poden consultar als articles 31-40bis de la Llei de propietat intel·lectual. Per a la publicació de la teva recerca pots gaudir del dret de citació.

El dret de citació us permet:

• Incloure en una obra pròpia, per exemple, en un article, en una ponència a un congrés, en un llibre, etc., fragments d’obres alienes ja divulgades (o, senceres, si són imatges)
• Cal reproduir-les fidelment
• Els fragments han de ser pertinents i segons la mida necessària d’acord amb la finalitat de citació, anàlisi o comentari (no poden ser la part substancial de la teva publicació)
• Finalitat última ha de ser docent o d’investigació
• Cal indicar l’autoria i la font de les obres reproduïdes

Finalment, cal tenir en compte que els autors, més enllà del que permeten els límits previstos a la llei, poden autoritzar de manera universal, a tothom i tot el món, i de forma gratuïta certs usos, per exemple, a través de llicències com les Creative Commons.