Signatura científica: Nom personal

Nom personal

La tria de la formulació del nom personal a l’hora de signar les publicacions és summament important. A l’hora de fer aquesta tria cal posar-hi els cinc sentits. La falta de normalització a l’hora de signar (l’ús de més d’una signatura, la utilització d’un nom massa comú), pot afectar negativament el valor d’indicadors com el nombre de cites o l’índex H. Per tant, és recomanable: 

  • fer servir la mateixa forma exacta del nom a totes les publicacions i altres productes  
  • fer servir una formulació que sigui com més singular millor

Cal tenir en compte que en la indexació que fan les principals bases de dades bibliogràfiques internacionals, com Web of Science o Scopus, es considera que, en el nom personal, el cognom és el mot que apareix darrera; els elements restants s’abreugen amb la lletra inicial.  

Formes compostes recomanades

  • Forma original: Maria del Carme
  • Formes recomanades: Maria C., Maria-del-Carme, Maria-del-C., M.-del-Carme, Maria-del-Carme

  • Forma original: Josep Maria
  • Formes recomanades: Josep-Maria, Josep-M., J.-M.
  • Forma original: Pere Recasens de la Vega
  • Formes recomanades: Pere Recasens, Pere Recasens-de-la-Vega, Pere Recasens-Vega

  • Forma original: Maria Dinarès i Turell
  • Formes recomanades: Maria Dinarès, Maria Dinarès-i-Turell, Maria Dinarès-Turell

Més exemples i identificadors

És essencial, també, disposar dels diversos identificadors personals que acrediten la identitat d’un investigador o investigadora de manera unívoca, com ORCID, Scopus, Publons (Web of Science) i Google Scholar Profile. En tens més informació a Avaluar i acreditar la publicació científica: Investigadors.