Intel·ligència artificial generativa: Què has de saber de la IA

Què són la intel·ligència artificial (IA) i la intel·ligència artificial generativa (IAG)

Què és la intel·ligència artificial (IA)?

És un camp de la informàtica que es dedica a la creació de sistemes i algoritmes amb la intenció d'imitar la intel·ligència humana. Aquests sistemes estan dissenyats per aprendre, raonar, percebre i prendre decisions de manera autònoma.

 

És intel·ligent la IA? “La intel·ligència artificial que ara tenim és d'habilitats sense comprensió; pot avaluar la probabilitat i predir la paraula següent en un text, però perquè hi hagi una intel·ligència artificial general hi ha d'haver comprensió”.

Ramón López de Mántaras, fundador de l'Institut de Recerca d'Intel·ligència Artificial del CSIC

 

Què és la intel·ligència artificial generativa (IAG)?

És una branca de la IA que s'enfoca en la generació de contingut original (text, imatges, àudio o vídeo), a partir de dades existents (dades d’entrenament), utilitzant grans models de llenguatge (LLM = Large Language Models) i com a resposta a peticions (prompts). Els models són entrenats per aprendre i reproduir l'estructura del llenguatge.

Hi ha molts sistemes d'IAG:

  • Gemini (Google)
  • ChatGPT (OpenAI)
  • DeepSeek
  • Copilot (Microsoft)
  • Claude (Anthropic)
  • Perplexity
  • Phind, etc.
  • La UPF et proporciona una versió sota llicència de Gemini, cosa que evita que les teves dades s’utilitzin per a entrenar altres models d'IAG.

    Eines IAG amb llicència UPF

 

Per a què serveix?

La IAG ens pot ajudar a:

  • Generar documentació, presentacions o informes.
  • Cercar, recopilar i processar informació, fent resums de textos acadèmics extensos o bancs de dades. O bé generant informació de temàtiques molt específiques.
  • Analitzar i organitzar la informació: censos, enquestes, comparatives, intel·ligència de negoci.
  • Generar tutors (assistents) virtuals o qüestionaris d’un tema per ajudar a millorar la comprensió.
  • Crear contingut de suport a l'aprenentatge com ara resums, esquemes, imatges, codi i informes.
  • Crear material docent divers i personalitzat, com ara exercicis, qüestionaris, resums i glossaris.
  • Planificar les sessions d’una unitat didàctica o crear un calendari d'activitats.
  • Generar qüestionaris autocorrectius: el docent pot oferir als estudiants correctors dels treballs que fan per tenir una idea de la qualificació que obtindrien i en què els poden millorar.

Quines limitacions té?

La IAG no és perfecta i pot generar resultats inexactes o falsos. Actualment, i especialment si fem servir eines d'IAG gratuïtes, ens trobem amb limitacions com:

  1. No accedeix a la informació en temps real, la qual cosa pot afectar la precisió i rellevància de les seves respostes.
  2. No garanteix la veracitat de la informació que genera, que pot contenir errors o ser directament falsa.
  3. No es pot utilitzar per a la gestió de dades sensibles, ja que no es pot assegurar la protecció de dades personals o restringides.
  4. No pot prendre decisions, ni substitueix el criteri de les persones. Els continguts generats amb IA no substitueixen els coneixements d'un expert, tot i que el document obtingut pot ser un bon punt de partida per a treballs posteriors.

 

Riscos ètics de la IAG

Cal conèixer i tenir en compte els riscos ètics que planteja la IAG per garantir-ne un ús responsable i ètic. Alguns dels més importants són:

Privacitat i seguretat de les dades

La recopilació i l'ús de dades personals per entrenar models d'IAG planteja qüestions rellevants de privacitat i seguretat. Cal garantir que les dades s'utilitzin de manera ètica i que es protegeixin els drets de les persones. Per aquest motiu no es poden introduir dades sensibles, ni confidencials a les eines d’IAG no contractades per la UPF. Quan interaccionis amb les eines d’IAG, cal que t’asseguris que compleixes les polítiques de seguretat establertes per la UPF.

Biaixos algorítmics

Els models d'IAG aprenen de les dades amb els quals són entrenats. Si aquestes dades contenen biaixos (de grup social, visió del món hegemònica, etc.), el model els reproduirà i els amplificarà en els seus resultats. Això pot portar a perpetuar la discriminació de determinades persones o grups, en àmbits com la contractació, la valoració d’opcions, la justícia, la publicitat, etc.

Desinformació i deep fakes

Les eines d’IAG es poden utilitzar per crear contingut fals que és difícil de distingir del real, i que sovint pretén manipular i influir en decisions. Això planteja un risc per a la democràcia i la confiança en les institucions.

Honestedat i transparència

En l’àmbit acadèmic i en el context d’activitats avaluables, no es pot presentar com a propi material elaborat amb IAG. L'ús d'eines d'IAG en el context acadèmic ha de ser transparent i honest, i sempre que s’incloguin fragments de text, codi, imatge, etc. generats amb IAG cal identificar-los i citar correctament la font que s’ha emprat per generar-los.

Sostenibilitat ambiental

Cal usar eines d'IAG tenint en compte l'eficiència energètica i que prioritzin l'ús de fonts d'energia renovables per reduir l’alt consum energètic. Segons l’informe Desarrollando una Gen AI sostenible, del Capgemini Research Institute, "Fer entre 20 i 50 preguntes a un model d’IAGen consumeix aproximadament 500 ml d'aigua”, o bé “Una sola consulta a ChatGPT consumeix gairebé deu vegades l'energia que requereix una cerca a Google”.

Opacitat

Els models d'IAG aprenen a partir de grans quantitats de dades, però sovint no es pot identificar de quin conjunt específic de dades s’extreu la informació per generar continguts.

Problemes d’autoria i propietat intel·lectual

Les eines d'IAG poden generar continguts que són similars o fins i tot idèntics a obres protegides per drets d'autor i poden modificar o transformar obres existents i arribar a crear versions derivades sense autorització.