Els drets d’autor i l’ús ètic de la informació: Els drets d'autor

Són uns drets que es reconeixen als autors sobre les seves obres originals, un cop expressades (no es protegeixen les idees, sinó la seva expressió). No cal ni publicar, ni posar un signe de ©, ni registrar una obra per tal que es generin aquests drets. Qualsevol obra original, una vegada expressada, es troba protegida per la Llei de la propietat intel·lectual (LPI).

Drets morals

Són intransferibles i irrenunciables. Els més comuns són:

• Divulgació: el dret a decidir quan l’obra està finalitzada, decidir si fer-la pública i en quina forma.
• Paternitat: el dret a ser identificat com autor d’una obra.
• Integritat: el dret a que l’obra es respecti tal qual és i amb les seves característiques essencials.

Drets d’explotació

Poden ser transferits a tercers, per exemple, als editors:

• Reproducció: el dret a fer còpies (fotocòpies, escanejos, etc.)
• Distribució: el dret a donar accés a l’obra mitjançant exemplars físics (préstec de llibres, lloguer de pel·lícules, venda de llibres, etc.)
• Comunicació pública: el dret a donar accés a l’obra a una pluralitat de persones sense facilitar exemplars físics (presentació oral d’una ponència, penjar un document a internet o a una intranet, etc.)
• Transformació: el dret a modificar l’obra (canviar el color d’una fotografia, fer una traducció, etc.)

La llei preveu uns límits per garantir un equilibri entre els drets dels autors i els dels usuaris. Aquests límits i l’àmbit de l’aplicació d’aquestes excepcions varia d’un país a un altre.

Els limits que et poden interessar a l’hora de redactar treballs acadèmics, articles científics, comunicacions i ponències, tesis, etc. són: el límit temporal (el domini públic) i el dret de citació.

1. Límit temporal: el domini públic

Les obres de domini públic són aquelles els drets d’explotació de les quals s’han extingit i que, per tant, poden ser utilitzades lliurement per qualsevol persona sempre que es respecti l’autoria i la integritat de l’obra.

De forma general es pot dir que les obres passen a ser de domini públic 70 anys després de la mort del seu autor/a. Pels autors/es morts/es amb anterioritat al 1987, el termini és de 80 anys (s’aplica una llei anterior).

També formen part del domini públic les lleis, les sentències dels tribunals i les seves traduccions oficials.
 

2. El dret de citació

El dret de citació implica la inclusió en una obra pròpia de fragments d’obres d’altres autors ja divulgades (o, íntegres, en el cas de les imatges), en una de pròpia. Està regulat en l'article 32.1 de la LPI.

Per tant, d’acord amb el dret de citació, pots incloure una imatge o un fragment de text d’una altra obra dins els teus treballs sempre i quan:

• Es reprodueixin fidelment.
• Siguin pertinents, han de respondre a una finalitat de citació, anàlisi o comentari.
• Les citacions han de ser un complement al teu treball, no poden ser la part substancial de la teva obra.
• El nou document on s'inclou el fragment citat ha de fer-se amb finalitat docent o d’investigació.
• Cal indicar l’autor i la font d’on s’ha obtingut el fragment o la imatge.
• La font d’origen de la cita sigui lícita (per exemple no reprodueixis un fragment de vídeo de Youtube si saps que qui l’ha pujat no és el seu titular o no té el permís per fer-ho)

Hauràs de demanar permís als titulars dels drets quan, en els teus treballs, vulguis:

• Reproduir un document íntegre (per exemple, un vídeo).
• Manipular o modificar un document del qual no en sou autors.
• Penjar a Internet un document d’un altre autor.
   

3. Altres límits

3.1 La paròdia

No es necessita autorització dels titulars dels drets d’autor per poder fer una paròdia d’una obra, és a dir, per fer imitació burlesca o còmica d’una obra. Es regula a l’article 39 de la LPI.
Cal tenir en compte que:

• No és considera paròdia, des del punt de vista de la propietat intel·lectual, la imitació o caricatura de persones: de fet, no afectaria pròpiament a la propietat intel·lectual, sinó als drets d’imatge i d’honor de la persona imitada. D’acord amb la llei que regula aquests altres drets, les persones  amb projecció pública poden ser caricaturitzades d’acord amb els usos socials. Són conflictius els casos on s’utilitzen obres per fer aquestes caricatures o imitacions, per exemple, com quan s’utilitzen cançons i es modifiquen les lletres per fer la crítica burlesca. Darrerament sembla que els tribunals els accepten també com a paròdia.
• Sí és paròdia, la caricaturització d’un personatge d’una obra creativa: per exemple, el Quixot, Superman, etc.
• No s’ha de causar confusió entre l’obra original i la paròdia: és a dir, qui té accés a la paròdia no ha de pensar que està accedint a l’obra parodiada.
• No s’ha de causar un dany a l’obra parodiada, ni dany econòmic, ni a la fama o integritat de l’autor de l’obra original.

3.2. Ús d’obres en vies públiques

Aquest límit permet reproduir obres que estiguin situades de forma permanent en vies públiques (article 35.2 de la LPI). S’inclouen també les obres arquitectòniques. Per tant, inclou, per exemple, graffitis, estàtues, edificis, siluetes urbanes (“skylines”).

Cal tenir en compte que:

• Les reproduccions es podran utilitzar amb qualsevol finalitat, incloses les comercials. En qualsevol cas, però, no es pot causar un perjudici injustificat als interessos legítims dels autors ni a l’explotació normal de les obres.
•  No s’inclouen les obres que es puguin veure des del carrer però estiguin situades en llocs privats (per exemple, jardins privats, domicilis particulars, temples religiosos).
• No s’inclouen les obres que temporalment estiguin situades a la via pública, per exemple, en raó d’una exposició.
• Sempre que sigui possible caldrà citar la font i autoria.

3.3. Treballs sobre temes d’actualitat

Aquest límit està adreçat únicament als mitjans de comunicació que tenen com a missió informar sobre notícies d’actualitat, per tant, és important que el coneguin els estudiants de Periodisme o Comunicació audiovisual. Es regula a l’article 35.1 de la LPI.

L’excepció permet reproduir obres que siguin notícia, per exemple, quan s’informa sobre l’estrena d’una obra de teatre, la inauguració d’una exposició, etc. i en la mesura que sigui necessària per la finalitat informativa.

També inclou la possibilitat de reproduir obres de forma incidental, és a dir, quan, per exemple, en les imatges que mostren un fet noticiable s’aprecia al fons de la imatge una escultura.

Cal tenir en compte que:
No s’ha de causar un perjudici injustificat als interessos legítims dels autors ni a l’explotació normal de les obres. Per tant, no estaria justificat gravar i retransmetre les escenes fonamentals d’una obra de teatre per informar de la seva estrena, ni un tema íntegre dins un concert musical. Tampoc estaria justificat gravar i retransmetre o fotografiar la col·lecció d’art d’un particular tot aprofitant que s’accedeix al seu domicili en relació a un fet noticiable no relacionat.

Internet és un nou mitjà de difusió de les obres, i, per tant, aquestes es regeixen per les mateixes lleis de Propietat Intel·lectual. Les obres que es troben per Internet estan protegides igualment encara que no portin el símbol de ©, que puguin ser d’accés gratuït i que resulti molt fàcil copiar-les.