Prestatges virtuals: Noves veus del panorama literari actual

Soldats abandonats, premi Ferran Canyameres 2023, és una novel·la negra escrita en alguerès. A la primavera de 2001, un jove arqueòleg, Virgili, descobreix al convent de Sant Miquel dos homes, Jaume i Carleto, tancats des de 1943. Ells creuen que la guerra la van guanyar Mussolini i Hitler. La trama indaga qui els va empresonar i per què, en un viatge entre el passat de la Segona Guerra Mundial i el present a l'Alguer.

Narra la caiguda d'una jove amb estudis a la indigència ("Ocàs"). Posteriorment, treballant com a netejadora, la protagonista accedeix a la intimitat de les llars i desenvolupa una relació gairebé ritual i espiritual amb els espais ("Fascinació"). L'obra explora la precarietat, la transformació personal davant l'adversitat extrema i una visió singular de la devoció que frega el deliri, tot amb l'estil directe i poètic característic de l'autora.

Assaig breu que s'endinsa en la naturalesa complexa de la ira, explorant-la com una poderosa forma d'afirmació i rebuig.

Premi Mercè Rodoreda 2020, El pendol és un recull de contes inquietants que exploren les distorsions de la realitat. Mitjançant personatges en moments de transició, l'autora reflecteix la complexitat de la vida contemporània amb una mirada pertorbadora i visual.

La novel·la explora la maldat i rancúnia en un poble petit i claustrofòbic a través de la Natàlia, de quinze anys, i la seva amiga Emma, que té "la sang malalta" i pateix l'hostilitat veïnal. Amb una prosa minimalista, la novel·la gòtica i inquietant aprofundeix en la seva amistat, els secrets locals i l'odi cap a uns forasters, mentre un nouvingut s'endinsa en aquest ambient dens i opressiu.

L’obra, guanyadora del Premi Mercè Rodoreda 2019, és un recull de contes que s'endinsa en la perseverança davant les adversitats i la lluita contra les foscors internes i externes. Els personatges, sovint quotidians i propers, fan malabars amb l'amor, les responsabilitats i el pas del temps, travessant l'abisme de la llibertat amb una barreja de desitjos i pors.

Explora la relació estival entre la Gabriela, una jove de 18 anys, i en Quim, un home de 39, en un poble de l'Empordà. L'obra, guanyadora del 9è Premi Llibres Anagrama de Novel·la, destaca per la seva estructura narrativa dual: primer des del punt de vista de la Gabriela i després des del Quim, oferint una visió profunda de la seducció, la diferència generacional i les dinàmiques de poder en les relacions afectives

Guanyadora del Premi Sant Jordi 2022, la novel·la ret homenatge a les dones nascudes sota la dictadura, els somnis de les quals sovint van ser frustrats. La novel·la celebra la seva resiliència, sororitat i alegria davant l'adversitat. A través de les històries de deu dones, es revela com, tot i les renúncies, van plantar cara, van mantenir la seva pulsió vital i es van convertir en referents fonamentals, lluitant perquè les seves filles poguessin triar el seu propi camí.

La novel·la de Solà narra les vides de diverses generacions de dones al mas Clavell, una casa aïllada a les Guilleries, explorant la dualitat entre llum i foscor, vida i mort, i la memòria a través d'un estil poètic i ric en folklore català. Les dones, sovint marcades per pactes o singularitats, protagonitzen aquest relat on un sol dia pot abastar segles d'històries, tot teixit amb el llenguatge evocador i la potent veu narrativa característica de Solà.

Thriller inquietant sobre la Cora, que arran de trobar unes pintures rupestres a la infantesa, inicia una recerca obsessiva dels seus orígens. La novel·la explora els secrets familiars com a malediccions, les devastadores conseqüències del passat i els problemes de fertilitat convertits en plaga social. Amb tocs de terror i distopia, Solsona aprofundeix en la maternitat, la identitat i les complexes relacions personals, en una trama on el passat i el present col·lideixen.

Debut literari de l’autora que narra, amb humor àcid i honestedat brutal, les vivències de la Meryem, una jove que comença a treballar a les oficines d'una cadena de supermercats a les Canàries. La novel·la retrata la precarietat laboral, els entorns de treball abusius i la lluita per la supervivència d'una generació millennial desesperançada. Amb un estil fresc que inclou formats com el fanfiction, l'autora explora temes com la identitat, el fet de créixer entre dues cultures i la recerca de sentit en un sistema sovint hostil.

Recull de dotze relats d'horror que exploren el mal que s'amaga en la quotidianitat, sigui en grans ciutats o pobles recòndits. Amb una prosa que combina realisme i elements sobrenaturals, Enriquez teixeix històries sobre fantasmes, el pes del passat, la violència i obsessions pertorbadores. Els contes conviden el lector a un món on l'esgarrifós sorgeix de situacions reconeixibles, reflectint sovint les crisis socials i la foscor de la condició humana.

La novel·la, guardonada amb el Premi Herralde (2018) i el Nacional de Narrativa (2019), dona veu a quatre dones amb diversitat funcional (Nati, Patri, Marga i Àngels) que comparteixen un pis tutelat a Barcelona. A través de diferents formats narratius, incloent-hi transcripcions judicials i textos adaptats a "lectura fàcil", la novel·la explora les seves vides, desitjos i la relació amb les institucions, el sistema de serveis socials, el feminisme, l'okupació i l'anarquisme. Amb una mirada crítica, irònica i combativa, qüestiona el capacitisme i les estructures de poder.

L’obra entrellaça la història de Jorge i Simón, dos homes que van crear un imperi de moda a la Buenos Aires dels 70, amb la mateixa recerca identitària de l'autora com a filla d'exiliats argentins crescuda a Barcelona. A través d'una barreja de crònica, memòria i diàleg teatral, l'obra explora la construcció de la identitat a partir de fragments culturals diversos. La narració reflexiona sobre el desig, l'exili i com el passat d'un país configura les vides, tant dels que es van quedar com dels que van marxar.

Oposición segueix una jove interina en una oficina administrativa que es planteja presentar-se a les oposicions per consolidar el seu futur. A través de la seva mirada desencantada, la novel·la explora l'absurd de la burocràcia, les jerarquies incomprensibles i el tedi de les tasques inútils dins l'Administració. La protagonista, atrapada en aquest entorn hermètic i alienant, registra el seu malestar i pren petites decisions subversives, en una narració mordaç sobre com ens organitzem en societat.

Tinta invisible de Javier Peña és un assaig i memòria que entrellaça la història personal de l'autor, marcada per la pèrdua del seu pare, amb reflexions sobre el procés d'escriptura i el llegat de grans autors. Mentre acompanya el seu pare en els seus últims dies, Peña explora les històries familiars i les dels llibres que els envolten, creant un mosaic sobre el dol, la creació literària i el poder de les narracions per donar sentit. L'obra destaca la connexió entre la vida, la literatura i com les històries ens configuren i ens ajuden a entendre el món.

L’obra explora el perillós poder de les històries i la subtil línia entre realitat i ficció. En un viatge nocturn amb tren, una dona escolta la conversa de dos desconeguts; un d'ells relata la seva ambigua relació amb un jove que li va confessar una infància difícil, història que després va plasmar en una novel·la. Aquesta confessió captiva la protagonista, despertant els seus propis records i la necessitat d'esbrinar la veritat. La novel·la indaga en els relats que ens expliquem, les traïcions, la pèrdua i la culpa, en una narració envoltant.

L’obra narra el viatge vital d'una nena trans atrapada en un cos que no reconeix, des de la seva infància al barri obrer de San Blas a Madrid, marcat per la droga als anys 80, fins a les nits clandestines del centre als 90. És una novel·la de formació crua, poètica i commovedora sobre la recerca de la identitat pròpia en un entorn sovint hostil. L'amistat i la sororitat entre dones esdevenen claus per superar la violència i trobar un camí cap a una mateixa, enfrontant els prejudicis socials.

Novel·la autobiogràfica que explora la complexa relació d'una filla amb el seu pare alcohòlic, traspassat recentment. Mentre l'home reposa en un llit d'hospital després d'un ictus, la narradora reconstrueix fragments del passat familiar, marcat pels silencis, les renúncies i l'amor, en el context d'una família del País Basc dedicada a la venda de materials de construcció. Amb un estil directe i punyent, l'autora indaga en el dol, la vergonya i la cerca de la mateixa identitat a través de l'escriptura, enfrontant-se a la "destrossa" dels vincles familiars.

Premi Biblioteca Breve 2019, la novel·la entrellaça dues històries d'amor i pèrdua. Coneixem en Gael, un jove escultor que pateix per una ruptura sentimental recent, i la seva àvia Dora, una mestra de l'època de la República. A través de les converses íntimes entre ells, Dora comparteix amb en Gael les seves pròpies vivències i la història d'amor que la va marcar. La novel·la explora la superació del dol, la memòria i la forta connexió intergeneracional, oferint reflexions sobre l'amor, la vida i la seva naturalesa efímera.

Ambiciosa novel·la que narra la Guerra Civil Espanyola amb un enfocament de realisme màgic. Segueix la descomposició d'una extensa família d'olivaires de Jándula (Jaén), els Ardolento, els destins dels quals s'entrecreuen amb figures històriques reals. L'obra explora la deshumanització, la desintegració d'un territori i el buit deixat pel conflicte a través d'una prosa original i canviant. Fruit de quinze anys de treball, és un retrat total i colpidor de la guerra, que utilitza l'humor i la fantasia per abordar episodis de violència extrema.

El celo de Sabina Urraca, una dona de trenta-dos anys anomenada la Humana, que ja no sent desig i pateix símptomes estranys, recull una gossa del carrer. La Humana fuig d'una relació anterior al camp i ara conviu amb l'animal, que experimenta un zel incontrolable i sembla absorbir l'energia que a ella li manca. Obligada a anar a teràpia de grup per aconseguir ansiolítics, hi coneix la Mecha, una dona fascinant. La novel·la explora la domesticació, el desig animal, les pors heretades i el poder dels contes.

Novel·la autoficcional que explora la identitat queer i la recerca del mateix llenguatge a través de cartes a l’àvia malalta. Amb prosa lírica i elements històrics, qüestiona les normes de gènere i celebra la diversitat identitària.  

L’Anais, una jove iraniana que estudia a Suïssa, rep una notificació d’expulsió que altera els seus plans de futur. Per evitar el retorn forçat a l’Iran, accepta la proposta d’un desconegut: casar-se amb un dels tres candidats que li presenta. Aquesta decisió la porta a un viatge introspectiu a través de fronteres geogràfiques i identitàries, explorant les contradiccions entre Orient i Occident, i qüestionant els límits de la llibertat i la identitat en un món globalitzat i fragmentat.

La novel·la narra la vida de Leyla, una jove turca a Berlín que, amb el visat a punt d’expirar, treballa de netejadora mentre intenta ser escriptora. Amb ironia, la novel·la explora la precarietat, la immigració i la recerca d’identitat en un sistema que promet molt i ofereix poc.

Crònica real que narra la història de la família Galvin, originària de Colorado Springs, formada per dotze fills, sis dels quals van ser diagnosticats amb esquizofrènia. A través d'entrevistes amb membres de la família i investigadors, Kolker explora com aquesta malaltia va afectar profundament les dinàmiques familiars i la societat de l'època. A més, el llibre segueix els avenços en la comprensió i tractament de l'esquizofrènia, destacant la importància del cas Galvin en la recerca científica. És una obra que combina elements de biografia familiar, història social i divulgació científica.

En una Irlanda distòpica governada per un règim totalitari, Eilish Stack, mare de quatre fills, veu com la seva vida s'esfondra quan el seu marit, sindicalista, és detingut per la policia secreta. Mentre el país cau en el caos, Eilish lluita per protegir la seva família i prendre decisions doloroses per garantir la seva supervivència. Amb una prosa intensa i sense salts de paràgraf, Paul Lynch ofereix una visió colpidora de la repressió i la resistència humana. L'obra, guanyadora del Premi Booker 2023, és una metàfora poderosa sobre la fragilitat de la democràcia i la força de l'amor matern.

Durant el setge de Sarajevo als anys noranta, Zora, una artista i professora, decideix quedar-se a la ciutat mentre la seva família fuig a Anglaterra. Enmig de la destrucció i la incertesa, troba força en la comunitat i en l'art per resistir l'horror quotidià. La novel·la és una oda a la resiliència humana i a la capacitat de l'amor i la creativitat per mantenir viva l'esperança en temps de guerra.

La novel·la explica la història d’una jove que decideix passar un any gairebé complet dormint, amb l’ajuda de medicació, per fugir de la seva vida i del seu passat. Durant aquest temps, s’aïlla, manté una relació complicada amb la seva amiga i, finalment, ha d’enfrontar la seva realitat. L’obra tracta la desconnexió emocional i la recerca d’identitat amb un to irònic i crític.

La novel·la segueix Rachel, una universitària irlandesa que treballa en una llibreria per pagar-se els estudis. Allí coneix James, amb qui comparteix pis i una amistat profunda. Ambdós naveguen per la vida a la Irlanda de la Gran Recessió, mentre Rachel es veu atrapada en una fantasia amorosa amb un professor casat, el doctor Byrne. La novel·la explora la intensitat de la joventut, les primeres experiències amoroses i el pas a l'edat adulta, tot amb un to còmic i reflexiu.

L’obra narra la història de dos germans, Peter i Ivan, que afronten la pèrdua del pare mentre s’endinsen en relacions sentimentals complicades. Peter, advocat, està dividit entre dues dones; Ivan, antic geni dels escacs, inicia una relació amb una dona més gran. Amb el seu estil habitual, Rooney explora el dol, el desig i les fragilitats emocionals.

El país dels altres narra la història de Mathilde, una jove francesa que es trasllada al Marroc amb el seu marit, Amine, un exsoldat marroquí. Ambientada als anys 40 i 50, l’obra retrata el xoc cultural, les tensions colonials i les dificultats d’una dona que se sent estrangera tant al país d’acollida com dins la seva pròpia família. És una novel·la sobre identitat, poder i desarrelament.

L’obra narra la història de Little Dog, un jove vietnamita-americà que creix als Estats Units en un context difícil marcat per la violència familiar, la pobresa i l’homofòbia. A través d’una sèrie de cartes escrites a la seva mare analfabeta, Little Dog explora la seva identitat, el trauma de la seva família, la memòria i l’amor, tot buscant una manera de reconciliar el seu passat dolorós amb el present i la seva pròpia existència. És una novel·la poètica que reflexiona sobre la fragilitat i la grandesa efímera de la vida.

A.J. Fikry, un llibreter misantrop que viu a Alice Island, afronta la pèrdua de la seva dona, la crisi de la seva llibreria i el robatori d'un llibre valuós. La seva vida canvia radicalment quan troba una nena de dos anys abandonada a la seva botiga. Aquesta trobada inesperada li ofereix una segona oportunitat per redescobrir l'amor, la comunitat i el poder transformador de la literatura. Una novel·la tendra sobre com els llibres poden donar sentit i esperança a la vida.

Thriller psicològic que segueix Alex, una jove de 22 anys que, després de ser expulsada de la casa del seu amant ric a Long Island per un error social, decideix quedar-se a la zona malgrat no tenir recursos. Amb una gran habilitat per adaptar-se als desitjos dels altres, Alex deambula per un món de luxe i aparences, intentant sobreviure mentre s’enfronta a un passat tèrbol i a una moralitat canviant. La novel·la explora temes com la identitat, la manipulació i la fragilitat de les relacions humanes en un entorn d’opulència i falsedat.

Novel·la gòtica i al·legòrica ambientada en una selva devoradora que exigeix sacrificis humans per mantenir l’ordre. Les protagonistes, dones marginades i sotmeses, han de parir fills destinats a ser ofrenes, en una crítica feroç a la maternitat imposada i a l’explotació del cos femení. Amb una escriptura lírica i inquietant, l’obra explora temes com el patriarcat, la maternitat i la resistència femenina en un entorn opressor. La selva esdevé una metàfora del sistema que consumeix les dones, convertint-les en màquines reproductores sense veu ni voluntat.

La novel·la, guardonada amb el Premi Herralde (2018) i el Nacional de Narrativa (2019), dona veu a quatre dones amb diversitat funcional (Nati, Patri, Marga i Àngels) que comparteixen un pis tutelat a Barcelona. A través de diferents formats narratius, incloent-hi transcripcions judicials i textos adaptats a "lectura fàcil", la novel·la explora les seves vides, desitjos i la relació amb les institucions, el sistema de serveis socials, el feminisme, l'okupació i l'anarquisme. Amb una mirada crítica, irònica i combativa, qüestiona el capacitisme i les estructures de poder.

Assaig que examina per què algunes mares abandonen els seus fills, combinant relats de dones reals i personatges ficticis. L’autora qüestiona els tabús i la culpa associada a la maternitat, afegint les seves pròpies experiències per oferir una reflexió crítica i empàtica sobre les diferents formes de maternitat i la llibertat personal.

Conferència pronunciada a la Universitat de Colúmbia el setembre de 2023, en memòria d'Edward W. Said. L'autora reflexiona sobre el conflicte palestí-israelià i el poder de la narrativa per donar veu a la lluita palestina. Utilitza conceptes com l'anagnòrisi d'Aristòtil i l'epifania de James Joyce per explorar com les històries configuren la nostra comprensió del món. El text conclou amb una coda emocionada i combativa sobre un conflicte que continua causant destrucció.

En aquest assaig, Anna Pacheco realitza una investigació etnogràfica en tres hotels de luxe de Barcelona per exposar les condicions laborals i les dinàmiques de classe que s'amaguen darrere de la façana turística. A través de la seva observació participant i entrevistes amb treballadors, l'autora revela la precarietat, l'explotació i la deshumanització que caracteritzen el sector hoteler d'alta gamma. Amb un estil narratiu que combina crònica, antropologia i crítica social, Pacheco reflexiona sobre el turisme com a fenomen global i les seves implicacions en les relacions laborals i de classe.

Marrón de Rocío Quillahuaman és una memòria que narra la seva infància com a immigrant peruana a Barcelona, abordant el racisme, la misogínia i la recerca d’identitat. Amb humor i honestedat, explora la resistència cultural i la cerca d’un lloc propi en una societat excloent.

Pítia dixit de Liv Strömquist és una crítica irònica a la cultura de l’autoajuda i la recerca de felicitat, mostrant com aquests discursos amaguen formes de control social. Amb humor i filosofia, analitza les dinàmiques neoliberals actuals.

Assaig que explora el fenomen del reality shifting, una pràctica popularitzada entre els joves durant la pandèmia, que consisteix a traslladar-se mentalment a universos paral·lels per viure-hi experiències immersives amb personatges ficticis. Ventura analitza aquest hàbit emergent entre els nadius digitals, connectant-lo amb la cultura pop, la teoria del multivers i l'espiritualitat contemporània. Amb un estil seductor i estimulant, l'autor dissecciona com aquesta pràctica reflecteix noves maneres de pensar i comprendre el món.