L'obra segueix la família Joad mentre fugen de la misèria a Oklahoma durant la Gran Depressió i lluiten per la supervivència a Califòrnia. A través d'aquesta història, Steinbeck critica les desigualtats socials, l'explotació laboral i la deshumanització dels més pobres. L'obra va ser censurada en diversos llocs per la seva visió crua de la realitat social i per les seves idees radicals. Malgrat la censura, va guanyar el Premi Pulitzer i continua sent una de les obres més importants de la literatura americana.
Disponible en castellà i en anglès.
Al llarg dels segles, molts llibres han estat perseguits, censurats o fins i tot cremats. Els motius han estat diversos, però sempre amb un objectiu comú: silenciar idees, veus i mirades incòmodes. Aquesta exposició en recull alguns exemples, agrupats en quatre grans àmbits:
Ofensa religiosa o blasfèmia
Elogio de la locura (1511)
Obra satírica que critica les hipocresies de la societat, especialment de l'Església i les pràctiques religioses. A través de l'humor i la ironia, Erasmus reflexiona sobre la irracionalitat humana i les contradiccions de la religió i la moral de l'època. L'obra va ser vista com a subversiva i va ser inclosa a l'Índex Librorum Prohibitorum per la seva crítica a l'autoritat eclesiàstica.
Il Principe (1532)
El Príncep va ser inclòs a l'Index Librorum Prohibitorum el 1559 per l'Església catòlica, una decisió motivada per diverses raons clau. En primer lloc, l'obra presenta una visió pragmàtica i amoral del poder polític, allunyada dels valors cristians de virtut i moralitat, i fins i tot rebutja la importància de la fe i del judici diví, centrant-se exclusivament en l'eficàcia del cap visible. A més, Maquiavel ridiculitza directament l'autoritat del clergat i del Papa, com quan descriu els "estats eclesiàstics" com a possibles focus de corrupció, mantenint-se en poder només per interessos polítics. També denuncia la hipocresia de monarques que fingeixen pietat mentre actuen amb violència, posant en dubte la legitimitat moral dels seus aliats eclesiàstics.
Disponible en diferents idiomes.
Gargantua i Pantagruel (1532)
Gargantua i Pantagruel és una sèrie de cinc llibres satírics que segueixen les aventures d'un gegant, Gargantua, i del seu fill Pantagruel, plenes d'humor exuberant, escatològic, jocs de paraules i una crítica ferotge a l'educació i la religió medieval. L'Església va condemnar l'obra com a herètica i obscena des de la seva primera edició (1533), ja que ridiculitzava la cerimònia eucarística, retratava monjos i bisbes com a figures corruptes i luxurioses, i incloïa escenes escatològiques que contravenien fortament la moral catòlica. Inclosa a l'Index Librorum Prohibitorum, l'obra va ser objecte d'edicions expurgades, però va seguir circulant clandestinament, convertint-se en un símbol de dissidència literària i de l'humanisme renaixentista.
Disponible en línia i en diferents idiomes.
De revolutionibus orbium coelestium libri VI (1543)
L'obra de 1543 va proposar el model heliocèntric de l'univers, situant el Sol al centre i la Terra com un planeta mòbil. Tot i que Copèrnic va dedicar el llibre al papa Pau III, l'Església catòlica el va considerar herètic. El 1616, la Congregació del Sant Ofici el va incloure a l'Index Librorum Prohibitorum per la seva aparent contradicció amb les Escriptures, qualificant-lo de "fals i totalment contrari a la Sagrada Escriptura". Per permetre'n l'ús en contextos científics, el 1620 es va publicar una versió corregida que moderava el to dogmàtic del text, presentant-lo com una mera hipòtesi. Aquestes versions modificades van seguir prohibides fins al 1758, quan es va eliminar la condemna general a l'heliocentrisme de l'índex, tot i que es van mantenir les restriccions per a les edicions no corregides.
Ensayos (1580-1595)
Obra fundacional del gènere assagístic, escrita a finals del segle XVI. Montaigne hi reflexiona sobre la condició humana, l’amistat, la mort, la religió i el poder amb una mirada crítica i escèptica. Aquesta llibertat de pensament i la seva actitud tolerant envers els dogmes religiosos van portar l’obra a ser inclosa a l’Índex de llibres prohibits (1676).
Galileo: antología (dècada 1630)
Aquesta obra recull els escrits de Galileo, incloent-hi les seves teories científiques revolucionàries. Les seves idees, com la teoria heliocèntrica, van ser censurades per l'Església catòlica durant el segle XVII, ja que contradeien les doctrines religioses oficials. Galileo Galilei va ser obligat a retirar i negar les seves creences per evitar la inquisició i la persecució religiosa. La seva obra va ser prohibida fins que el Vaticà va retirar la censura l'any 1822.
Les Passions de l'âme, par René Descartes (1649)
René Descartes va ser inclòs a l'Index Librorum Prohibitorum el 1663, i la seva obra Les Passions de l'âme va ser censurada per dues raons principals. Primer, la seva filosofia mecanicista transformava les emocions humanes —les passions— en fenòmens naturals provocats pels "esperits animals" del cos, reduint així el paper espiritual tradicional atribuït a l'ànima. En segon lloc, aquesta visió científica suggeria que la raó humana podia controlar les passions, minimitzant la necessitat de l'Església, la gràcia divina i els rituals, la qual cosa representava una subversió de l'ortodòxia contrareformista. En aquest context, el modernisme cartesià es va enfrontar directament a la moral i la doctrina oficials, considerant-se una amenaça al poder doctrinal de l'Església.
Cartas provinciales (1656-1657)
Cartes en què Blaise Pascal critica els jesuïtes, acusant-los de manipular la moral cristiana per aconseguir poder. Amb un estil brillant i irònic, Pascal denuncia les contradiccions de la seva teologia, i l'obra esdevé una peça clau en la filosofia i la crítica social del segle XVII. Per la seva contundent crítica, l'obra va ser prohibida pel Vaticà poc després de la seva publicació, el 1657, ja que es considerava una amenaça per a l'autoritat eclesiàstica. Tot i això, les cartes van continuar circulant clandestinament, mantenint una gran influència en els cercles intel·lectuals i filosòfics de l'època.
El paradís perdut (1667, revisió 1674)
Paradise Lost de John Milton és un poema èpic sobre la caiguda de l'home, centrant-se en la rebel·lió de Satanàs i la temptació d'Adam i Eva. Satanàs és presentat com una figura tràgica, mentre que Adam i Eva representen la innocència i vulnerabilitat. L'obra explora el lliure albir, la justícia divina i la redempció. Va ser parcialment prohibida per l'Església catòlica, que la considerava anticatòlica, especialment per la seva crítica a la missa i la simpatia implícita per Satanàs.
Càndid, o, L'optimisme (1759)
Disponible en diferents idiomes.
Crítica de la razón pura (1781)
L'obra, escrita pel filòsof de Königsberg, va generar polèmica per la seva radical reinterpretació del coneixement, que qüestionava les doctrines metafísiques tradicionals. La seva teoria, que establia que el coneixement depèn de la manera en què la ment estructura l'experiència, va ser vista com una amenaça per a les institucions religioses i filosòfiques de l'època.
També disponible en alemany.
L'Origen de les espècies (1859)
També disponible en castellà.
La Regenta (1884-1885)
La Regenta és considerada una de les grans obres de la literatura espanyola del segle XIX. La novel·la fa una crítica acerba a la societat de províncies, destacant la hipocresia religiosa i moral. També aborda la sexualitat reprimida de la protagonista que es veu atrapada entre el desig i les imposicions socials i religioses. La seva visió anticlerical i la denúncia de les estructures de poder van fer que, durant el franquisme, fos prohibida per les autoritats per la seva crítica a l'Església i la moral dominant.
El Codi da Vinci (2003)
El Codi Da Vinci de Dan Brown és un thriller que segueix el professor Robert Langdon mentre investiga una sèrie de misteris relacionats amb l'art i la religió, incloent-hi un secret mil·lenari amagat pel Priorat de Sió. L'obra combina elements d'història, simbologia i teologia, i va generar controvèrsia per les seves afirmacions sobre el cristianisme, especialment en relació amb la figura de Maria Magdalena. L'Església catòlica va liderar una campanya de descrèdit, però això no va evitar que el llibre fos un èxit global i fos adaptat al cinema. Al Líban, va ser prohibit per consideracions religioses.
Motius polítics i ideològics
We (1920)
We és una novel·la distòpica escrita als anys 20 que va ser censurada i prohibida en diversos països, especialment a la Unió Soviètica, per la seva crítica explícita al totalitarisme i la repressió de la individualitat. Ambientada en una societat futurista totalitària anomenada l'Estat Unit, la història segueix a D-503, un matemàtic que comença a qüestionar els valors del seu règim després de conèixer a I-330, una figura rebel. La novel·la va ser considerada subversiva per la seva denúncia de la supressió de la llibertat i la mecanització de la vida humana, motiu pel qual va ser prohibit en diversos països comunistes.
Obscenitat, immoralitat i llenguatge sexual
Racisme, discriminació i justícia social
Upton sinclair (1906)
The Jungle d'Upton Sinclair és una novel·la de denúncia social que exposa les condicions inhumanes a les que els immigrants són sotmesos a les fàbriques de carn de Chicago a principis del segle XX. A través de la història de Jurgis Rudkus i la seva família, Sinclair revela l'explotació laboral extrema, la discriminació racial i ètnica, i la corrupció del sistema capitalista i polític. El llibre, tot i que va provocar reformes en la legislació alimentària, va ser censurat i rebutjat per molts sectors per la seva crítica radical al capitalisme i el suport explícit al socialisme. La novel·la denuncia la deshumanització dels treballadors i la visibilització de les injustícies socials, la qual cosa la converteix en una obra clau en la lluita pels drets laborals i la justícia social, i una obra sovint censurada per la seva implicació ideològica.
Presentació
Exposició presencial
Llibres prohibits, censurats i cremats
Biblioteca/CRAI de la Ciutadella
Del 20 d'octubre al 9 de novembre del 2025
Per saber-ne més
Pàgines web i articles
-
PEN America – Banned Books List 2025Llistat recent dels llibres retirats de biblioteques escolars als EUA i raons de censura.
-
American Library Association – Top 10 and Frequently Challenged Books ArchiveLlistes de llibres més sovint desafiats per dècades
-
ListChallenges – Banned BooksLlista col·lectiva amb molts títols que han estat prohibits en algun moment.
-
ListChallenges – Banned ClassicsLlibres considerats clàssics que han estat prohibits en diversos moments o països.
-
Llibres prohibits, censurats i cremats (Llegim / ARA)Article que recull una selecció de llibres al llarg de la història que han estat objecte de censura o crema.
Guies de lectura
-
Llibres prohibitsGuia de lectura de la Biblioteca Virtual de la Diputació de Barcelona.
Pòdcast
-
Llibres prohibits. L'infern i la censura a la BibliotecaBiblioteca de Catalunya
15/03/2022 -
Libros malditosRne audio: espacio en blanco
19/07/2020
