Prestatges virtuals: Centenari de la mort de Marcel Proust (1871-1922)

À la recherche du temps perdu va ser escrit entre 1908 i 1922 i es va publicar en set volums entre el 1913 i el 1927, els tres darrers amb caràcter pòstum. El narrador, adult, explora diversos records de totes les edats de la seva vida. Però À la recherche du temps perdu no és simplement la història d'aquests records: és una reflexió sobre la literatura, la memòria i el temps.

La traducció d'À la recherche du temps perdu de Jaume Vidal Alcover per a Columna, acabada per Maria Aurèlia Capmany, és la primera traducció de l'obra completa al català.

Aquesta nova traducció catalana del clàssic per excel·lència de la novel·la francesa del segle XX és una invitació a no deixar-se perdre l'immens plaer de seguir, agafat a la mà de Proust, la bellíssima evocació i la reconstrucció tenaç de la seva adolescència. 

En aquest darrer volum d'À la recherche du temps perdu s'entreteixeixen tots els fils disposats al llarg de la gran novel·la i Marcel Proust es retroba amb tots els seus amics, aquesta vegada decrèpits i envellits. Es tracta del volum més tardorenc i malenconiós de la sèrie, traduït per Carlos Manzano.

Contra Sainte-Beuve és un intent de narració assagística, que Proust va redactar entre el 1908 i el 1909, i que va quedar inèdit després de la seva mort. Sota la forma d’una conversa amb la mare, Proust desplega moments en què un petit gest del present el transporta al passat: els sorolls del carrer, l’atracció cap a una bella comtessa, la impressió que li causa un raig de sol al balcó, etc.

Fragments de l'obra En busca del tiempo perdido triats per Carles Besa i amb pròleg i traducció de Lluís Maria Todó, professors de la Universitat Pompeu Fabra. 
 

Jean Milly, professor emèrit de literatura francesa a la Sorbona-Nouvelle University, és especialista en literatura moderna i més concretament en Marcel Proust. En aquesta obra analitza les frases de dos personatges secundaris d'À la recherche du temps perdu: l’escriptor Bergotte i el músic Vinteuil. 

Jean-Yves Tadié és biògraf i especialista en Marcel Proust. En aquesta obra du a terme una revisió de la crítica proustiana, a més d'una síntesi de la vida i l'obra de Proust. Per fer-ho, Tadié va tenir en compte els textos inèdits de Proust, és a dir, uns sis mil quaderns d'esborranys paginats.

La història de la recepció de l'obra de Proust s'inicia a Europa amb l'assaig escrit entre el 1922 i el 1925 d'E. R. Curtius. Aquest assaig sobre Proust va aparèixer el 1928 en traducció francesa i el 1930 en edició anglesa, i revelava per primera vegada al públic europeu la tècnica narrativa i la subtil connexió entre metàfores i figures de les pàgines proustianes.

En aquesta biografia, George D. Painter ens dona a conèixer tot l'entorn de Proust, gràcies a una exhaustiva recerca de dades i una anàlisi implacable d'aquestes.

El Dictionnaire Marcel Proust té l'objectiu de reunir la suma de coneixements actuals sobre Proust i la seva obra. Un equip de trenta-set especialistes internacionals són els autors d'un miler d'articles sobre els personatges, les persones reals, els llocs tant ficticis com reals que apareixen en l'obra de Proust.

Maurici Serrahima ens acosta a la vida i l'obra de Proust i ens permet entendre millor no tan sols el «temps perdut», sinó també la tècnica d'una escriptura que furga els replecs més profunds de la memòria per capturar-hi instants d'un món que ja no existeix.

Víctor Gómez Pin du a terme un anàlisi filosòfic de l'obra de Proust. L'obra també conté una antologia de A la recerca del temps perdut.

L'amor-passió, aquest amor indissociable de la sensualitat i el desig, definit com a bogeria o com a patiment és un dels temes fonamentals que recorren l'obra de Proust. Estela Ocampo sistematitza aquesta visió proustiana prenent com a punt de partida cinc grans temes: l'amor, el desig, la gelosia, el desamor i l'amor homosexual.

Aquest llibre aplega un conjunt de textos a propòsit de la incidència de l’obra de Marcel Proust a Catalunya, escrits per M. Carme Bosch, Sílvia Coll-Vinent, Herbert E. Craig, Amadeu Cuito, Valèria Gaillard, Pere Gimferrer, Eloi Grasset, Antoni Marí, Antoni Martí Monterde, Guillem Molla, Neus Penalba, Josep M. Pinto, Xavier Pla, Oriol Ponsatí-Murlà, Pere Rosselló, Vicent Santamaria i Lluís M. Todó, en una edició a cura de Xavier Pla.