Prestatges virtuals: 155 anys del naixement de Pompeu Fabra (1868-1948)

Ensayo de gramática de catalán moderno fou la primera gramàtica de la llengua catalana publicada per Pompeu Fabra el 1891. Quan Fabra la va escriure (1884-1887) era molt jove i, tot i que encara no tenia cap formació lingüística específica, ja va demostrar la intuïció i la iniciativa científica que el van caracteritzar al llarg de la seva vida.

És la segona gramàtica escrita per Pompeu Fabra, després de Ensayo de gramática de catalán moderno de 1891, i la primera de l'autor publicada en català, considerada una fita crucial de la gramàtica del català modern.

Durant el 1904 Pompeu Fabra publica Tractat de ortografia catalana i Silabari català. En el Tractat, Fabra exposa el sistema ortogràfic més «usual» de la llengua catalana.

El Silabari català és un llibret per ensenyar les beceroles del català a l'escola primària, publicat el 1904 a la Biblioteca Escolar de L'Avenç. Fabra considerava el Silabari català com el complement al seu Primer Llibre de Lectura, llavors en premsa i que no s'arribà a publicar mai.

Amb aquesta gramàtica escrita el 1912, Pompeu Fabra enceta el camí de renovació i modernització de la llengua catalana. És una obra de referència pel caràcter descriptiu de la llengua i per les abundants referències a les varietats dialectals.

El Diccionari ortogràfic de 1917 completava les Normes ortogràfiques (1913), una llarga reforma ortogràfica, promulgada per l'Institut d'Estudis Catalans. Un dels punts bàsics de l'ortografia defensada per Fabra va ser el respecte envers la pronúncia dels dialectes i l'etimologia dels mots.

Amb l'objectiu de facilitar l'aprenentatge del francès i de l'anglès, Fabra publicà una Gramàtica francesa l'any 1919 i una Gramàtica anglesa el 1924.

Bon coneixedor del francès, l’italià, el portuguès, l’anglès i l’alemany, Fabra va publicar una Gramàtica francesa (1919) i una Gramàtica anglesa (1924). Així mateix, en va escriure dues, de catalanes, per a no catalanoparlants: Abrégé de grammaire catalane (1928) i Compendio de gramática catalana (1929).

L'editorial Barcino va divulgar l'obra de Pompeu Fabra mitjançant petits volums, de poques planes i adreçats a un públic ampli. S'inaugurà amb les obres Ortografia catalana i Les principals faltes de gramàtica el 1925 i La conjugació dels verbs en català el 1926.

El Diccionari ortogràfic abreujat va ser el quart número que Barcino va publicar dins la Col·lecció Popular Barcino. 

Fabra va publicar tres gramàtiques destinades a lectors no catalanoparlants: L'Abrégé de grammaire catalane (1928), el Compendio de gramática catalana (1929) i la Grammaire catalane (1941).

Aquesta obra s'inclou entre les obres pedagògiques de Pompeu Fabra adreçades a un públic no català juntament amb l'Abrégé de grammaire catalane (1928) i la Grammaire catalane (1941).

És possiblement l'obra més emblemàtica de Pompeu Fabra. Durant molts anys, i de manera popular, se'l va conèixer com el Diccionari Fabra.

L'any 1918 l'Institut d'Estudis Catalans publicà la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra. Sense que mai s'hagi reconegut el caràcter normatiu del text, tant l'Institut com els lectors del llibre sempre l'hi han considerat. Aquesta obra es va reeditar set vegades fins al 1933. 

El compromís de Pompeu Fabra amb la divulgació de la normativa el va dur a elaborar materials didàctics perquè els catalans poguessin aprendre-la tot practicant. El 1937 es publica per primera vegada aquest llibre que recull les principals faltes de gramàtica segons el mestre Fabra.

A l'exili, primer a Montpeller, després a Prada de Conflent, Fabra hi publica la Grammaire catalane. Se sap que també redacta una Catalan Grammar, malauradament perduda. 

Transcripció dels signes taquigràfics del curs superior de català impartit per Pompeu Fabra durant el curs 1934-1935.

Les Obres completes de Pompeu Fabra apleguen nou volums que recullen des de la bibliografia essencial de Fabra fins a escrits ignorats i fins i tot inèdits. En són un exemple els apunts presos per alguns dels seus alumnes en conferències i cursos, que revelen continguts que no apareixen en les obres del lingüista, o bé idees gramaticals en estat embrionari que posteriorment van ser exposades en obres seves.

Discurs llegit per Pompeu Fabra quan era president de l'Ateneu Barcelonès durant la sessió inaugural del curs acadèmic de 1924-25.

El 1932 Fabra va aplegar en el volum El català literari un conjunt de textos en què tractava d'aspectes teòrics de la seva proposta de llengua estàndard.

Article de Pompeu Fabra publicat a La Veu de Catalunya el 6 de maig de 1934.

Fabra no publicà cap llibre de teoria sobre cap dels camps en què treballà, però sí que deixà diferents textos, més o menys llargs, on podem veure les seves principals idees. La majoria d'aquests textos foren recollits al llibre El català literari (1932), i el 1980 n'aparegué una altra selecció: La llengua catalana i la seva normalització, a cura de Francesc Vallverdú.

Les Converses filològiques són una sèrie de 840 textos breus que Pompeu Fabra publicà regularment al diari La Publicitat entre els anys 1919 i 1928. Es tracta de centenars d’articles divulgatius que foren concebuts amb l’objectiu de difondre les Normes ortogràfiques i la Gramàtica catalana entre un públic ampli.

Llibre rigorós per a entendre la importància de Fabra com a teòric de la llengua catalana. Les explicacions dels autors serveixen per a fonamentar les bases de la reforma fabriana, per a estudiar la influència del moment històric en què va acomplir la seva tasca i per detallar un dels fets que el van preocupar més intensament: la interferència lingüística, especialment del castellà.

Aquestes Cinc converses constitueixen un document d'un inestimable interès a l'hora d'enfrontar-se amb cada un dels autors entrevistats. Aquest aplec pot ser d'una gran utilitat per a tots aquells que vulguin acostar-se a una època decisiva i a uns autors paradigmàtics de la normalització de la cultura catalana.

Recull dels treballs presentats al col·loqui internacional La lingüística de Pompeu Fabra, celebrat a Tarragona els dies 14, 15 i 16 de desembre de 1998. 

Amb la intenció de donar a conèixer l'obra de Fabra a escala internacional, aquest volum agrupa una selecció representativa dels seus articles traduïts a l'anglès.

Aquest llibre dona compte de la dimensió lingüística, històrica i cívica de la tasca codificadora de Fabra i de les adaptacions que en feren Francesc de Borja Moll i Manuel Sanchis Guarner per a les Illes Balears i per al País Valencià respectivament. 

Recull de cartes escrites per Pompeu Fabra a Antoni M. Alcover amb qui va mantenir fortes discrepàncies.

Edició commemorativa del desè aniversari de l'editorial Barcanova on es recullen 31 cartes de Pompeu Fabra, amb edició a cura d'Albert Manent. 

Recull de cartes dels botànics Pius Font i Quer i Miquel de Garganta amb els quals va col·laborar Pompeu Fabra.

L'epistolari consta d'un total de 35 cartes on a part de l'alt interès filològic, destaquen altres aspectes com les penúries típiques de l'exili (gana, allotjament...), les referències a la formació de la Fundació Ramon Llull, la vida de Coromines a l'exili, les històries del reflotat Institut d'Estudis Catalans a Catalunya, l'homenatge als vuitanta anys de Fabra, etc.

Joaquim Casas Carbó va tenir cura de la publicació de dos llibres importants de la primera època de Fabra: Qüestions de gramàtica catalana (1911) i Gramática de la lengua catalana (1912). Fabra, catedràtic de l’Escola d’Enginyers de Bilbao, li escrivia des d’aquella ciutat, de manera que les cartes són farcides d’indicacions, rectificacions i consideracions d’impressió que Casas intentava seguir al peu de la lletra.

L'obra recull, d’una banda, un llarg retrat literari de Pompeu Fabra que Joan Coromines va escriure i publicar en Lleures i converses d’un filòleg (1971) i, d’altra banda, la relació epistolar que van mantenir els dos filòlegs, bàsicament datada en l’època de l’exili posterior a la Guerra Civil.

Aquest llibre recull una sèrie de cartes desconegudes relacionades amb grans figures exiliades com Pompeu Fabra, Rafael Patxot, Baltasar Samper, Carles Riba i Joan Coromines, entre molts altres.

Crític, novel·lista i dramaturg, Domènec Guansé és considerat un dels periodistes culturals catalans més destacats del segle XX. És autor de diferents biografies, entre elles aquesta de Pompeu Fabra.

Aquest llibre acull els relats biogràfics dedicats, a partir de l'experiència compartida de l'exili, a Pompeu Fabra.

Homenatge a Pompeu Fabra per Miquel Ferrer, polític i sindicalista català. 

Estudi en profunditat de l'obra de Fabra on l'autor ens descriu l'estat de la llengua catalana quan Fabra va començar la seva feina, les seves idees, criteris i objectius, l'extensió de la reforma, les seves publicacions i l'estat del català als anys vuitanta quan es publica el llibre.

El llibre aplega els records personals de Carola Fabra, la més gran de les tres filles de Pompeu Fabra. Un testimoni viu i únic de les vivències familiars i personals de Pompeu Fabra. És també el testimoni d’un temps i de molts dels personatges de la Catalunya cultural i política amb qui Fabra va relacionar-se.

Aproximació rigorosa sobre la vida i l'obra de Pompeu Fabra.

Miscel·lània que, amb motiu del cinquantenari de la mort de Fabra, ofereix al lector una biografia del personatge i una recopilació de textos sobre la llengua catalana en què expressa els criteris bàsics per a la seva normalització, així com una completa bibliografia.

Amb motiu del centenari del naixement de Pompeu Fabra, Jordi Mir va recollir les impressions directes de companys, col·laboradors, deixebles i amics del Mestre.

Amb la commemoració del cinquantè aniversari de la mort de Pompeu Fabra el 1998, es va reeditar la gran biografia que Josep Miracle va publicar l'any 1968. Anys de documentació i de llargues converses amb Fabra van possibilitar aquest llibre, plenament vigent avui, en què no solament es fa una narració de la seva vida, sinó que es reporta, també, l'accidentada història de la recerca d'una ortografia i l'establiment d'una gramàtica per a la llengua catalana, i finalment, com a teló de fons, l'ebullició social i cultural que va viure Catalunya durant aquells anys.

Aproximació rigorosa sobre la vida i l'obra de Pompeu Fabra per part de la filòloga i professora Mila Segarra.

Com tants altres catalans, Pompeu Fabra es va veure forçat, a les acaballes de la guerra civil, a emprendre el camí de l'exili. Els darrers deu anys de la seva vida els va passar entre les terres de la Catalunya del Nord i d'Occitània. En aquesta biografia, el lector coneixerà el vessant més humà i íntim d'un dels grans intel·lectuals catalans del segle XX.

Publicada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, aquesta obra reprodueix la conferència pronunciada davant del Ple de l’IEC per Joan Solà i Cortassa el dia 12 de desembre del 2005.

Aquesta obra és una actualització i una ampliació de L’obra de Pompeu Fabra, publicada per J. Solà a la mateixa editorial l’any 1987, després de les contribucions dutes a terme en els centenaris del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) i de la creació de l’Institut d’Estudis Catalans (1907).

Història que aproxima als infants la vida i la trajectòria de l’home que va fixar i modernitzar la normativa de la llengua catalana per convertir-la en una gran eina al servei de la nació sencera.

Recull de ponències vertebrades a l'entorn de tres eixos: aspectes històrics i socials, aspectes gramaticals i aspectes lexicogràfics.

La figura i l'obra de Pompeu Fabra recull les aportacions de destacats acadèmics en una jornada que va tenir lloc el dia 20 de febrer de 2007 al campus de la Ciutadella de la UPF, amb motiu de la celebració del 75è aniversari de les Normes de Castelló i del centenari del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

El principal atractiu del llibre és descobrir com Fabra –enginyer químic, que dedicà a aquesta activitat els primers anys de vida professional– s’encara a la tasca normativitzadora en l’àmbit tècnic i científic. L’objectiu de la feina de Pompeu Fabra en aquest àmbit és respondre a dues necessitats: la d’un llenguatge tan precís i concís com sigui possible i la de la incorporació de mots nous que satisfacin els avenços tecnològics i científics.

L’any 2010 amb motiu de la capitalitat cultural catalana de la ciutat de Badalona, l’Espai Betúlia va produir una exposició sobre Pompeu Fabra, comissariada per Ester Franquesa i Bonet. La mostra deixava veure, per primera vegada, nombrosa documentació sobre la presència de la família Fabra a Badalona, i feia un recorregut per la seva tasca filològica en el període més prolífic de la seva vida.

Recull de les contribucions fetes al tercer col·loqui internacional dedicat a l'estudi de l'obra de Pompeu Fabra organitzat per la Universitat Rovira i Virgili l'any 2008. L'obra recull més de 40 treballs signats per especialistes catalans i internacionals àmpliament coneguts.

El llibre recupera les conferències de diversos especialistes al voltant de la figura de Pompeu Fabra, impartides en els darrers anys en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada.

Original obra que combina el text i la imatge per difondre la figura humana i científica de Pompeu Fabra, des de la seva joventut fins a la seva plenitud.

A Pompeu Fabra: llengua, civisme, país, el lector descobrirà aspectes poc coneguts entorn de la figura de Pompeu Fabra i, concretament, del seu vessant cívic. El llibre fa noves aportacions pel que fa a la seva faceta política com a candidat a eleccions, a les peripècies del seu títol d’enginyer i al ressò de la seva mort a Catalunya. Entre altres col·laboracions, el volum dedica un dossier especial a l’Any Fabra 1968.

L'obra fa un recorregut pel procés de formació i implantació de la nova normativa catalana de Pompeu Fabra. Els objectius de la codificació de Fabra eren aconseguir que el català fos una llengua moderna i una llengua nacional, i que disposés, per tant, d'una autèntica varietat estàndard. 

L'obra recull les millors imatges de Pompeu Fabra, algunes d'inèdites, en un text amè que subratlla tant els episodis centrals com les dades més curioses de la seva vida personal, professional, patriòtica i cultural. 

Conjunt de deu textos acadèmics sobre la tasca codificadora de la llengua catalana duta a terme per Pompeu Fabra. Tots ells emmarcats en el context històric corresponent, que abasta el mig segle comprès entre la darrera dècada del XIX i les quatre primeres del XX.

L'obra inclou aportacions laudatòries o vivencials, com el text que signa Prudenci Bertrana; reflexions sobre aspectes lingüístics, com la d’Agustí Esclasans; reflexions sobre aspectes no lingüístics, com la de Delfí Dalmau; creacions literàries, com ara dos poemes de Cèsar Ferrater, i traduccions, com la que signa Josep M. López-Picó.

L'obra presenta una recopilació d’articles que analitzen els aspectes lingüístics de l'obra de Pompeu Fabra, n’estudien els anys de formació, la recepció de les seves propostes normatives i la feina que va dur a terme a la universitat.

Aquest volum, impulsat per la Càtedra Pompeu Fabra, aplega un total de setanta composicions poètiques dedicades a Fabra, obra de seixanta-quatre autors nascuts al llarg de gairebé un segle, entre 1867 i 1954.  

Conté quaranta-sis texts, d'autors diversos, que tracten sobre la qualitat i l'ús de la llengua. Respecte als texts d’homenatge del cercle a l’Any Fabra, cal remarcar “Introducció a Pompeu Fabra”, de Lluís Marquet, escrit el 1998, que parla de diverses facetes del Mestre no prou conegudes.

Recull de setanta poemes dedicats a Pompeu Fabra escrits per seixanta-quatre autors entre el 1867 i 1954.