Prestatges virtuals: Josep Maria Salrach (1945-2025)

En unes 126 pàgines, aquesta obra ofereix una introducció clara i accessible als inicis de la història de Catalunya (i Aragó), traçant l’evolució de les primeres comunitats rurals i les estructures polítiques locals fins a l’època carolíngia; descriu la consolidació de l’autoritat franca, l’arrelament de les comunitats pageses i la formació dels primers nuclis identitaris catalans, complementats amb recursos visuals i bibliografia per a la recerca posterior.

En aquesta obra, Salrach analitza el naixement de la nació catalana durant els segles VIII i IX, centrant-se en dues fases clau: el domini carolingi —amb la reorganització del territori, tensions nobiliàries i revoltes que debilitaven l'autoritat franca— i l’establiment d’una dinastia local al voltant de Guifré el Pelós, que inicia la transmissió hereditària dels comtats catalans i marca la consolidació d’un nucli nacional amb estructura política, social i econòmica pròpies, capaç d’afrontar la dominació musulmana i enfortir la seva presència al món exterior.

Orígens i transformacions de la senyoria a Catalunya (segles IX-XIII)Separata de la Revista d’Història Medieval, on Salrach analitza les senyories i la tinença de la terra a la Catalunya medieval. 

També disponible en línia.

Separata de la revista Medioevo: saggi e rassegne, que recull l’article de Josep Maria Salrach sobre els orígens del poder a Catalunya, entre els segles IX i X. L’estudi aprofundeix en la formació de les primeres estructures polítiques i socials catalanes.

Josep Maria Salrach ofereix una visió sintètica però sòlida de la societat catalana a finals del primer mil·lenni (segles IX–X), centrada en l’evolució del poder i l’organització social a partir del llegat romà: descriu l’expansió agrària impulsada per pagesos i guerrers, analitza les estructures socials i les activitats econòmiques i comercials, examina l’aristocràcia i la formació dels comtats amb la seva emancipació dels francs, estudia les institucions de justícia i fiscalitat com a fonaments del govern, i aborda la implantació territorial de l’Església i el paper de la cultura escrita com a motor de cohesió i identitat —configurant així una comunitat en procés de definició pròpiament catalana abans de la plena consolidació feudal dels segles XI–XII.

Josep Maria Salrach analitza la pràctica judicial a Catalunya en els segles IX i X a partir de la rica documentació conservada —vendes, actes de litigi, testimonis— i mostra com els tribunals, sovint presidits pels comtes, resolien conflictes sobre terres, drets, fiscalitat, llibertat, monedes falses, homicidis o adulteris; els jutges, acompanyats pels “homes bons” (jurats locals), garantien la legalitat visigòtica fonamentada en la memòria i l’escrit, i tot i dependre del poder comtal i eclesiàstic, el sistema judicial mantenia una dimensió pública que protegia també els més vulnerables.

Coordinat per Josep M. Salrach i Tomàs de Montagut, presenta una selecció de 557 documents (judicis, testimonis, sentències, pactes, arbitratges…) provinents de cartularis i arxius catalans dels segles IX a XI, i ofereix transcripcions, índexs onomàstic, toponímic i jurídic. L’obra evidencia com, en plena alta edat mitjana, la pràctica jurídica no era només formal, sinó que reflecteix un sistema de resolució de conflictes relativament complex i assenyala les bases d’un model de governança i consens que anticipa formes més democràtiques a Catalunya.

Estudi dedicat a la figura i trajectòria de l’historiador medievalista gironí Santiago Sobrequés i Vidal (Girona, 12 de setembre de 1911 - Barcelona, 30 d'agost de 1973). Sobrequés fou un historiador català especialista en la història medieval catalana, sobretot en història social i els fets que van provocar la Guerra Civil Catalana del segle XV. 

L'obra ofereix una síntesi sobre l’evolució política, social i econòmica de la península Ibèrica entre els segles XI i XV, amb especial atenció a les estructures feudals, el paper de les monarquies i la diversitat cultural d’aquell període.

La col·lecció Conèixer la història de Catalunya és una sèrie divulgativa formada per cinc volums, cadascun dedicat a un període històric concret i elaborat per especialistes en la matèria. El primer volum, a càrrec de Josep M. Salrach i Mercè Aventín, abasta dels orígens al segle XII.

L'obra analitza l'evolució de les institucions polítiques catalanes des de l’edat mitjana fins a l'era contemporània. L'obra explora com els consells, parlaments i altres formes de govern han estat adaptades als canvis històrics, tot destacant les tensions entre les institucions catalanes i la corona. És una obra clau per comprendre la història política i les estructures de poder de Catalunya.

El Diccionari d’Història de Catalunya, dirigit per Jesús Mestre amb l’assessorament de Josep M. Salrach i Josep Termes, és una obra de referència essencial per conèixer la història del país. Publicat per Edicions 62, recull prop de 4.500 veus que expliquen, de manera clara i rigorosa, els principals esdeveniments, institucions, conceptes i personatges des dels orígens fins a la transició democràtica. Pensat per a un públic ampli, combina la solidesa acadèmica amb la voluntat divulgativa, convertint-se en una eina pràctica per aprofundir en el passat de Catalunya.

Josep M. Salrach i Anton M. Espadaler analitzen els dos segles centrals de la baixa edat mitjana (1276–1479) en què la Corona d'Aragó va viure una etapa de màxima expansió seguida d'una profunda crisi. S'hi descriuen els èxits econòmics, demogràfics i polítics durant els regnats de Pere el Gran, Alfons el Liberal i Jaume II, així com les dificultats que van sorgir a partir del segle XIV, incloent-hi la crisi successòria, les tensions internes i la guerra civil catalana. L'obra també aborda la literatura medieval catalana, destacant figures com Ramon Llull i el Tirant lo Blanch.

Josep Maria Salrach analitza com el campesinat va emergir com a classe social diferenciada en la transició de l’esclavisme romà al feudalisme medieval; estudia les comunitats rurals i les unitats familiars que enfrontaren la natura, la fam i l’explotació, i explica com la crisi de l’esclavitud, les transformacions en la propietat i les noves formes d’explotació en època germànica i carolíngia van conduir a la consolidació del domini senyorial i la servitud, configurant el campesinat com un actor antagònic davant la noblesa feudal.

El llibre ofereix un enfocament rigorós i exhaustiu de les diverses etapes històriques, des de la formació dels primers comtats fins a la consolidació de la Corona d'Aragó. Els autors analitzen les institucions, les dinàmiques de poder i les relacions amb altres territoris, tot destacant la importància de Catalunya dins el context de la península Ibèrica i Europa. Amb un enfocament clarament acadèmic, és una obra essencial per a l'estudi de la història medieval catalana.

L’estudi analitza com, entre els segles IX i XIV, es van formar i consolidar mercats i fires en el territori de Besalú i la Garrotxa, marcant l’inici d’una economia monetaritzada i dinàmica en aquesta zona rural. Salrach mostra que el creixement agrari i poblacional va permetre excedents, que a poc a poc es canalitzaren a través de fires controlades pels senyors locals amb autorització comtal, creant xarxes comercials —com la fira de Vilafranca—, on es comerciava cereals, llegums, carn, teixits i altres productes. Aquests mercats van contribuir a transformar l’economia rural i a organitzar el territori cap a formes més complexes de presa de decisions i govern local.

L'obra ofereix una mirada exhaustiva sobre la història dinàstica i institucional dels comtes sobirans de la Casa de Barcelona, que van jugar un paper fonamental en la configuració de Catalunya com a territori i entitat política. El llibre abasta des dels primers comtats fins a l'actualitat, explorant l'evolució de la Generalitat i les dinàmiques de poder que van definir la relació entre els comtes i les institucions catalanes. 

L’autor presenta com els homes d’aquell temps hereten llegats del passat (sobretot de l’Antiguitat tardana), però també forgen noves experiències, aspiracions originals i solucions innovadores per als reptes que afronten. Aquest llegat, segons Salrach, constitueix la base essencial de l’Europa moderna. El llibre no busca ser un volum enciclopèdic d’informació, sinó oferir una lectura interpretativa de l’evolució medieval a través de claus explicatives, complementades amb una selecció de textos originals i una bibliografia adient per a aprofundir en cada tema.

El llibre, dirigit per Emili Giralt i Raventós, amb la col·laboració de Josep M. Salrach i altres experts com Ramon Garrabou i Eva Serra i Puig, fa una anàlisi profunda de l'evolució de l'agricultura als Països Catalans. L'obra abasta des de les primeres societats agràries fins als canvis estructurals més recents en l'economia rural, oferint una visió global i detallada de com les transformacions agrícoles han modelat la societat i l'economia del territori.

Gerardo Boto Varela i Josep M. Salrach analitzen el paper de les relíquies (com les de Sant Prim, Sant Felicià i la Vera Creu) i l’evolució dels espais monàstics (com el monestir de Sant Pere i la canònica de Santa Maria) a la vila comtal de Besalú. Amb un enfocament visual (plànols, fotografies) i documental, mostren com aquests elements lligaven la devoció, el poder polític i la configuració urbana, contribuint a la identitat i el prestigi comtal a l’edat mitjana.

Josep M. Salrach fa un recorregut crític al llarg de la història —des de l’antiguitat fins a l’actualitat— per analitzar les crisis alimentàries. Explica com la fam ha estat un fenomen universal, afectant totes les societats independentment de la forma de producció, i destaca que en els segles XIX i XX va desaparèixer gairebé del Primer Món (Europa, Amèrica del Nord, Japó), mentre que continua afectant mil milions de persones als països més empobrits, reflectint una desigualtat que es manté i fins i tot empitjora avui. Salrach examina també les causes —meteorològiques, econòmiques, polítiques i agrícoles— i les respostes socials i estatals emprades per afrontar-les, amb l’objectiu d’augmentar la consciència sobre la magnitud i les responsabilitats d’aquest problema global.

Salrach és un dels directors d'Els Pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV". L'obra recull 1.147 documents, que no només corresponen als regnats de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV, sinó que abasten una cronologia més àmplia, des de l'any 900 fins al 1.167. Els documents van ser recopilats i analitzats per un grup de professors, investigadors i arxivers vinculats a diverses institucions catalanes. La publicació ofereix una visió profunda de la història política i administrativa de la Catalunya medieval a través de la documentació de la Cancelleria de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

Josep M. Salrach ofereix una panoràmica àmplia i ben documentada sobre la fam al llarg de la història: des de l’antiguitat fins a l’actualitat, analitza les crisis de subsistència en diferents modes de producció i societats, identifica les causes—econòmiques, polítiques i ambientals—i explora les estratègies adoptades per superar-les. Malgrat la desaparició progressiva de la fam en el Primer Món durant els segles XIX i XX, l’autor destaca la persistència d’aquest problema avui, amb gairebé mil milions de persones que pateixen fam crònica, un signe d’una creixent desigualtat global.

També disponible en línia

Obra d'història rigorosa i divulgativa que ofereix una visió global de Catalunya des de la prehistòria fins als temps contemporanis. Amb la col·laboració d'un centenar d'historiadors i experts, el llibre presenta un relat de la història de Catalunya en un context mundial, reflectint el seu paper a Europa i al món. Organitzat per dates clau, aborda les contribucions i relacions de Catalunya amb altres cultures i regions, tot en un to accessible però crític. Inspirat en la historiografia francesa més moderna, l'obra aporta una mirada plural, universal i oberta, que ens convida a reflexionar sobre el passat, el present i el futur de Catalunya en relació amb el món.