Prestatges virtuals: Xavier Rubert de Ventós (1939-2023)

Poética y arquitectura ens parla dels elements culturals específics de l'arquitectura a través de tres parts diferenciades: un primer apartat de reflexions històriques, una segona part de reflexió teòrica on es comenten escrits filosòfics i, finalment, un apartat on es descriuen alguns dissenys dels últims deu anys a la recerca d'una pràctica poètica. 

La Teoria de la sensibilitat, premi Lletra d'Or, és una síntesi d'art, ciència i tècnica. Davant de les fórmules estètiques clàssiques, originàries de les fórmules artístiques del Renaixement, Xavier Rubert de Ventós ens assenyala els factors que preparaven la nova sensibilitat.

Es tracta de dos estudis desenvolupats el 1967 a la Universitat de Barcelona i redactats, respectivament, el 1969 i el 1972: el primer com a col·laboració al llibre homenatge a Aranguren Teoria i Societat (Ariel, 1970) i ​​el segon com a ponència al col·loqui de Castelldefels sobre Arquitectura i Teoria dels Signes.

Exposició de pintures, dibuixos i aquarel·les de l'artista italià Valerio Adami (1935), presentada a la galeria Maeght de Barcelona durant el febrer i març de 1976, amb textos de Xavier Rubert de Ventós.

El arte ensimismado, premi Ciutat de Barcelona 1963, posa en evidència el fil conductor existent entre la pintura no figurativa i la música electrònica amb la filosofia existencialista, el jazz cool i l'arquitectura funcional.

Aquesta obra, premi Anagrama d'assaig 1973, descriu la situació i evolució de les diverses arts -pintura, teatre, arquitectura, moda, disseny, política, religió, urbanitat, família...- i dona una sorprenent interpretació del desplaçament de la imaginació formal a àmbits no acotats per l'estètica ortodoxa.

Poética y arquitectura ens parla dels elements culturals específics de l'arquitectura a través de tres parts diferenciades: un primer apartat de reflexions històriques, una segona part de reflexió teòrica on es comenten escrits filosòfics i, finalment, un apartat on es descriuen alguns dissenys dels últims deu anys a la recerca d'una pràctica poètica. 

La Teoria de la sensibilitat, premi Lletra d'Or, és una síntesi d'art, ciència i tècnica. Davant de les fórmules estètiques clàssiques, originàries de les fórmules artístiques del Renaixement, Xavier Rubert de Ventós ens assenyala els factors que preparaven la nova sensibilitat.

Es tracta de dos estudis desenvolupats el 1967 a la Universitat de Barcelona i redactats, respectivament, el 1969 i el 1972: el primer com a col·laboració al llibre homenatge a Aranguren Teoria i Societat (Ariel, 1970) i ​​el segon com a ponència al col·loqui de Castelldefels sobre Arquitectura i Teoria dels Signes.

En aquest volum es recullen les entrevistes que entre els mesos de febrer a juliol de 1982, Xavier Rubert de Ventós va fer a un seguit de pensadors catalans per al circuit català de TVE. Hi figuren, entre d'altres, entrevistes a Miquel Batllori, Isidre Molas, Josep Ferrater Mora, Ricard Bofill o Eugenio Trías. 

Sota el títol Per què filosofia? l'autor ha aplegat quatre «lliçons» emeses per la televisió el 1981 i tres articles publicats el mateix any en el diari Avui.  El que vol transmetre l’autor és la sensació que la «filosofia» és una activitat que convida a «veure-hi fosc», crítica amb les «clarors» de les nostres conviccions, i plenament implicada en la vida quotidiana. En la segona part, elabora una idea del pensament català i catalanista que s’inspira en el seu admirat Joan Crexells (1896-1926).

Xavier Rubert de Ventós té una llibreteta sempre a mà. Al llarg de la seva vida n’ha carregat centenars i les ha anat guardant. Ara, amb l’ajuda de la professora Gemma Casamajó, ha destapat les capses, ha obert les llibretes i s’ha adonat que són plenes d’apunts al natural presos al llarg de gairebé cinquanta anys, en els estats d’ànim més distints i en els llocs més dispersos. Són llibretes plenes d’aforismes, de cavil·lacions, de poemes, d’observacions i de manies sobre els fills, la memòria, la mort, el sexe, el pas del temps, la filosofia, els viatges, la política, les dones o Catalunya.

Diferents personalitats del món de la filosofia i la política (Evangelista Vilanova, Joan Reventós, Joan Carrera Planas, David Jou, Jorge Wagensberg, Francesc Torralba, Xavier Rubert de Ventós, Josep M. Rovira Belloso, Eugenio Trías, Victòria Camps, Adela Cortina, Adela i Norbert Bilbeny) reflexionen al voltant de la fe i l'agnosticisme.

El Col·legi de Filosofia va néixer a Barcelona la tardor del 1976 com a reunió fortuïta de quatre ciutadans dedicats, per vocació i rara professió, a l'ofici de pensar. En el llibre trobem la transcripció de les lliçons orals realitzades el 1977 de Toni Vicens, Eugenio Trías, Xavier Rubert de Ventós i Jordi Llovet.

Coneixement, memòria, invenció és el tema de reflexió que el Col·legi de Filosofia va escollir per festejar el segon centenari de la publicació de la Crítica de la raó pura de Kant. Hi trobem les reflexions de Josep Ramoneda, Xavier Rubert de Ventós i Eugenio Trías.

L'autor apunta els límits de la modernitat i dels seus mites: el futur, el desig, el signe, el text... Per a Xavier Rubert de Ventós, només la nua experiència personal pot constituir un diagnòstic eficaç d'aquesta modernitat plena de «novetats» artístiques, «missatges» ideològics, «imatges» corporatives o «alternatives» polítiques, llestes totes per ser-nos directament inoculades. 

Aquest llibre reuneix les lliçons corresponents al segon any d'ensenyament del Col·legi de Filosofia al voltant de la teoria de les passions: els dilemes passió-raó, amor-intel·lecte, acció-pensament, etc.

Mercè Rius i Xavier Rubert de Ventós en De filosofia ens parlen de la figura del filòsof, de la perversió dels signes, dels mètodes filosòfics i dels límits de filosofar.

L'autor es planteja els límits de la modernitat, dels seus mites i rituals. 

En aquest llibre, Xavier Rubert de Ventós tracta de complir el propòsit anunciat a Ofici de Setmana Santa (1979): explicar només allò que experimenta a flor de pell, parlar desvergonyidament de les seves vergonyes, càndidament de les seves manies i passions, embolicar mentides i veritats fins a fer-les inextricables. «Jo només escric», diu l'autor, «quan les sensacions o idees se'm fan dimonis íntims que intento foragitar amb la literatura».

Aquest llibre explora amb lucidesa, ironia i una aspror no exempta d'humor, els recursos -i discursos- amb què hem intentat fonamentar l'enigma de la nostra existència. Déu el primer, però també totes les doctrines crítiques que l'han seguit.

En Ensayos sobre el desorden l'autor es qüestiona l'ordre teòric i l'ordre espacial en què es funden les nocions d'ideologia, dialèctica, metodologia i planificació urbana.

Aquesta obra posa de manifest l'estranya mutació que pateixen avui en dia els temes i els problemes quan apareixen a la llum d'un context més ampli: Espanya des d'Europa, la moral des de la biologia, l'agressivitat des de l'ecologia, etc.

A Filosofia d'estar per casa hi trobaràs reflexions, pensaments i teories sobre la història, la cultura, els llibres, el llenguatge políticament correcte, l'educació dels fills, la política, la mort... Xavier Rubert de Ventós ens acosta a la nostra realitat més quotidiana la seva particular visió del món.

Manies i afrodismes és un recull de sensacions produïdes per fets o llocs, per dones o déus, que l'autor no ha volgut teoritzar, sinó tot just capturar en una frase curta, retratar en una imatge precisa o imprevista.

Xavier Rubert de Ventós ens parla del seu mode personal d'entendre la situació actual de les velles i noves metodologies, de les noves i sempre urgents utopies. Ens introdueix en el regne de les "metopies". 

Aquesta obra és una versió ampliada de Moral y nueva cultura, publicada en anglès amb el títol Self-Defeated.  

L'autor examina el comú denominador dels sistemes ètics que propugnen la realització o el benestar a partir de l'autonomia, l'autenticitat i la coherència.

Aquest llibre està format per notes marginals i personals que l'autor va redactar mentre escrivia un altre llibre més rigorós i feixuc. Seria més aviat un dietari. Rubert de Ventós el defineix a l'epíleg de l'obra com "un text, doncs, que no he elaborat sinó que ha brotat; que no he escrit sinó que ha sortit —sense dolor i sense desig."

En aquest volum es recullen les entrevistes que entre els mesos de febrer a juliol de 1982, Xavier Rubert de Ventós va fer a un seguit de pensadors catalans per al circuit català de TVE. Hi figuren, entre d'altres, entrevistes a Miquel Batllori, Isidre Molas, Josep Ferrater Mora, Ricard Bofill o Eugenio Trías. 

Sota el títol Per què filosofia? l'autor ha aplegat quatre «lliçons» emeses per la televisió el 1981 i tres articles publicats el mateix any en el diari Avui.  El que vol transmetre l’autor és la sensació que la «filosofia» és una activitat que convida a «veure-hi fosc», crítica amb les «clarors» de les nostres conviccions, i plenament implicada en la vida quotidiana. En la segona part, elabora una idea del pensament català i catalanista que s’inspira en el seu admirat Joan Crexells (1896-1926).

Xavier Rubert de Ventós té una llibreteta sempre a mà. Al llarg de la seva vida n’ha carregat centenars i les ha anat guardant. Ara, amb l’ajuda de la professora Gemma Casamajó, ha destapat les capses, ha obert les llibretes i s’ha adonat que són plenes d’apunts al natural presos al llarg de gairebé cinquanta anys, en els estats d’ànim més distints i en els llocs més dispersos. Són llibretes plenes d’aforismes, de cavil·lacions, de poemes, d’observacions i de manies sobre els fills, la memòria, la mort, el sexe, el pas del temps, la filosofia, els viatges, la política, les dones o Catalunya.

Xavier Rubert de Ventós ens proposa un estudi comparatiu de la colonització hispana i anglosaxona, amb la provocadora conclusió que cadascuna hauria d'aprendre del tradicionalisme de l'altra.

En l'obra s'analitza quines són les causes i la gènesi de la proliferació dels nacionalismes, fonamentalismes i reivindicacions ètniques o religioses.

L'autor dibuixa un quadre comparatiu dels diferents nacionalismes i acaba amb un epíleg sobre la guerra de l'Iraq i la discussió del nou Estatut de Catalunya.

Catalunya: de la identitat a la independència és un manifest contundent a favor de la independència de Catalunya. Aporta una important reflexió sobre els conceptes d’identitat i de pertinença.  

El cortesà i el seu fantasma és la història d'un personatge, P., que canvia de cadires simbòliques —«de la càtedra a l'escó»— i arriba a les Corts el 198... Convençut que el coneixement és una forma subtil de contagi, P. tracta d'adaptar-se al nou medi, esdevenir un autèntic indígena de la política.

Estaven cansats de reivindicar una identitat que feia d'ells un «cas» d'un espècimen interessant o irritant, segons els casos i van decidir reclamar la independència. Així va passar a principis del segle XXI amb les dones, els salvatges i aquells països políticament pobres, com els bateja l'autor, de què tracta aquest llibre.

Xavier Rubert de Ventós ens proposa un estudi comparatiu de la colonització hispana i anglosaxona, amb la provocadora conclusió que cadascuna hauria d'aprendre del tradicionalisme de l'altra.

En l'obra s'analitza quines són les causes i la gènesi de la proliferació dels nacionalismes, fonamentalismes i reivindicacions ètniques o religioses.

L'autor dibuixa un quadre comparatiu dels diferents nacionalismes i acaba amb un epíleg sobre la guerra de l'Iraq i la discussió del nou Estatut de Catalunya.