Biblioteca de l'Institut d'Història Jaume Vicens Vives: Documents destacats

Aldrovandi, Ulisse, 1522-1605?. Vlyssis Aldrouandi ... Serpentum et draconu[m] historiae libri duo. Bononiae [Bolonya] : apud Clementem Ferronium: sumptibus M. Antonij Berni[a]e ..., 1640.

Ulisses Aldrovandi, nascut a Bolonya, tot i que va seguir estudis jurídics i va aconseguir ser notari, serà sempre recordat per ser el primer professor d’història natural de la Universitat de Bolonya. Aldovrandi publicà una extensa obra dedicada a les seves observacions en zoologia i ciències mèdiques. El llibre que ens ocupa és la primera edició del llibre dedicat a l’estudi de les serps i dels dracs. Aldovrandi no només explica les seves observacions científiques sobre els rèptils, sinó que dedica un capítol als dracs comentant també l’ús d’aquests animals imaginaris en l’emblemàtica. Observeu els magnífics gravats xil·logràfics (gravats en planxa de fusta) que conté el llibre i el fabulós gravat de la portada.

La Federación : órgano del Centro Federal de las Sociedades Obreras, 1860-1874

Revista que recull l’opinió del moviment obrer a la Catalunya del segle XIX. Aquesta revista fou l’òrgan d’expressió del Centro Federal de las Sociedades Obreras que va organitzar els dos primers congresos obrers d’Espanya (Barcelona 1865, Barcelona 1868). La col·lecció de la revista que Josep Fontana ens ha llegat és fragmentària, comença el 1869 i acaba el 1872, és a dir, abasta fins just el moment de l’escissió dins de la Primera Internacional entre anarquistes i marxistes.

Nueva planta de la Real Audiencia del Principado de Cathaluña : establecida por Su Magestad con decreto de diez y seis de enero de mil setecientos y diez y seis. Barcelona : Joseph Teixidò, 1716

Exemplar del famós decret de Nova Planta que posava les bases de l’estat borbònic a Catalunya i significava la fi de l’anterior sistema institucional català. El decret va vehicular la implantació de l’absolutisme reialista i l'anorreament del pactisme jurídic que fins aleshores s’havia practicat a Catalunya, sotmetent tots els territoris hispànics a les lleis de Castella. El decret va tenir, òbviament, força difusió i se’n conserven diversos exemplars.

Papeles curiosos politicos y poeticos intitulados el Duende de Patiño

Diuen les cròniques que de desembre de 1735 a maig de 1736 cada nit de dijous es penjava a les parets del centre de Madrid una petita gaseta satírica escrita a mà i signada pel Duende de Madrid. Aquesta gaseta, escrita en vers, criticava el govern de Felip V i el seu ministre Patiño i està considerada la degana de les publicacions satíriques espanyoles. Les autoritats, com podeu imaginar, anaven boges buscant el misteriós autor dels pamflets. Sobtadament un dijous de finals de maig de 1736 no va aparèixer el nou número!! La publicació crítica s’atribueix a Fray Manuel de San José i el seu èxit va ser tal que, ben aviat, van sorgir llibrets que recollien textos copiats a ma dels números de la publicació; aquest n’és un. L’historiador Teófanes Egido afirma que es poden trobar còpies amb petites diferències entre elles a més de seixanta biblioteques de tot el món.

Diputacio y Cataluna

Aquest volum factici, enquadernat a la romana en pergamí, recull manuscrits i documents publicats entre 1626 i 1713. La majoria dels documents enquadernats en aquest volum tracten de la sovint tensa relació entre les institucions catalanes i la monarquia hispànica. Però, què és un factici? Un factici és un volum on s’han enquadernat junts, normalment per voluntat d’algun posseïdor, manuscrits i/o impresos que es van produir en moments diferents. En Josep Fontana en posseïa molts, de volums facticis, i alguns, com aquest, de gran valor.

Mor de Fuentes, José. Poesías varias. Madrid : en la Imprenta Real, 1796-1800

Primera edició de la primera obra del periodista aragonès, il·lustrat i d’idees liberals, José Mor de Fuentes. Posteriorment a la publicació d’aquesta primera obra Mor de Fuentes seria un personatge important: va participar en l’aixecament del 2 de maig de Madrid, participà en la defensa de Saragossa contra les tropes napoleòniques, fou un fervent partidari de la constitució de Cadis i va donar suport a l’alçament de Riego, cosa que li va suposar un temps d’exili a França.

Gibbon, E. The History of the decline and fall of the Roman Empire. London : printed for A. Strahan and T. Cadell, in the Strand, 1782-1788

En plena Il·lustració i en vigílies de la Revolució Francesa, Edward Gibbon va publicar la seva obra sobre la decadència i caiguda de l’Imperi Romà. Per alguns ha estat considerat una de les grans obres literàries i intel·lectuals d’aquest període, a l’alçada, per la seva repercussió i qualitat, a The Wealth of nations o a L’Encyclopédie française. L’obra de Gibbon va tenir un èxit gairebé immediat i se’n va haver de fer una altra edició, la que veieu a l’exposició, molt semblant a la primera. Per acabar, una curiositat: Gibbon es va inventar la nota a peu de pàgina i la feu servir per primer cop en aquesta obra.

Josep II, Emperador Romano-Germànic, 1740-1789. Testament politique de l'empereur Joseph second : roi de romains .... À Vienne : et chez les principaux Libraires de l'Europe, -1791

Obra amb el testament polític de l’emperador Josep II (1740-1789), fill de l’emperadriu Maria Teresa, que fou un dels sobirans referents del despotisme il·lustrat. Donà suport al seu canceller Kaunitz i va implementar tot de reformes a l’Imperi austrohongarès, començant per la tolerància religiosa. Aquesta obra fou perseguida per la censura. La nota manuscrita explica com la dona d’un pres de la Ciutadella, just al costat del nostre Campus, va aconseguir passar d’amagat el llibre perquè el llegís el seu company que hi estava captiu.

Diderot, Denis. Lettre sur les sourds et muets : A l'usage de ceux qui entendent & qui parlent. Avec des additions. [Paris] : [Jean-Baptiste-Claude II Bauche], 1751

Edició princeps d’aquesta obra primerenca de Denis Diderot. La carta sobre els sords i els muts estava pensada per a ser un díptic amb la Carta sobre els cecs (Lettre sur les aveugles) que Diderot havia escrit anteriorment (1749). La carta va ser publicada anònimament quan Diderot ja havia començat l’ingent tasca de ser l’editor i principal redactor de L'Encyclopédie.

Sommier discours des iustes causes et raisons, qu'ont contrainct les Estats Generaulx des Pais bas, de pourveoir à leur deffence : contre le seigneur don Iehan d'Austrice. En Anuers: par Guillaume Syluius, imprimeur du roy, 1577

Aquest volum conté un opuscle defensant la postura dels Estats Generals dels Països Baixos enfront de la monarquia hispànica representada pel virrei don Joan d’Àustria, seguit d’una petita col·lecció de cartes de don Joan d’Àustria, publicades en castellà i convenientment traduïdes al francès, que havien estat interceptades pels “rebels a la corona”. Com a curiositat: l’autor de l’opuscle, Philips van Marnix, un dels opositors més actius contra Joan d’Àustria, també fou l’autor del poema Wilhelm van Nasawer, lletra de l’actual himne dels Països Baixos.

Buffon, Georges Louis Leclerc, comte de, 1707-1788. Histoire naturelle generale et particuliere. A Paris : chez Panckoucke, librairie, Hôtel de Thou, rue des Poitevins, quartier S. André des Arts &; À Liege : chez C. Plomteux, imprimeur de messeigneurs les états, 1769

Georges Louis Leclerc, comte de Buffon, fou un científic i il·lustrat francès. Tot i que va ser un més que competent físic i matemàtic, el camp en què va excel·lir fou el de la biologia i zoologia. Bona mostra n’és aquesta història natural en 13 volums, on Buffon ja va posar l’accent en la similitud anatòmica entre simis i humans. L’obra fou publicada per Charles Joseph Panckoucke -futur impressor del Mercure de France i de l’Enciclopédie méthodique- i compta amb uns magnífics gravats. Aquí en podeu veure alguns pertanyents al tom dedicat als simis i les mones.

Raynal, abbé (Guillaume-Thomas-François), 1713-1796. Histoire philosophique et politique des établissemens et du commerce des européens dans les deux Indes. A Genève : Chez Jean-Leonard Pellet, imprimeur de la ville & de l'Académie, 1781

Aquesta fou l’obra més coneguda de l’abbé Raynal, jesuïta, il·lustrat, periodista i historiador francès. Publicada anònimament, se sospita que en la seva elaboració també hi col·laboraren els seus amics Diderot i Holbach. L’obra constitueix un al·legat anticolonialista i conté furibundes diatribes contra el clericalisme i l’absolutisme. Després de la seva publicació el 1770, les prohibicions es van succeir ràpidament: el 1772 va ser prohibida a França, el 1774 va entrar a l’Índex de llibres prohibits de l’Església i, finalment, va ser condemnada pel Parlament de París i els seus exemplars cremats en una plaça pública. Certament, l’obra havia aconseguit un èxit esclatant. Potser per totes aquestes prohibicions l’edició que veiem, la tercera, va ser publicada per Jean Leonard Pellet, que aleshores ostentava el càrrec d’impressor de la República de Ginebra.

Associació Internacional de Treballadors. Federació Regional Espanyola. Congrés (2n : 1872 : Saragossa), Estracto de las actas del segundo Congreso Obrero de la Federación Regional Española celebrado en Zaragoza en los dias 4 al 11 de abril de 1872 : segun las actas y las notas tomadas por la comision nombrada al efecto en el mismo. Valencia : Imp. Salvador Amargós, 1872

Ens trobem davant l’únic exemplar complet que resta al món de les actes del segon congrés de la secció espanyola de l’A.I.T.,  que se celebrà a Saragossa l’abril del 1872 (tot i que durà menys del previst per ser prohibit mentre es desenvolupava). Amb participació de dirigents tan destacats com Anselmo Lorenzo, Pablo Iglesias o Paul Lafargue, el congrés significà el triomf de les tesis bakuninistes enfront de les marxistes en la federació espanyola.

Font, Josep. Catalana iusticia contra las castellanas armas dedicada a los muy illustres señores deputados, y oydores del General de Cataluña. En Barcelona : en casa Iayme Matevad impresor de la ciu. y uni. : vendese en la libreria en casa de Andres Roure, librero, y a su costa, 1641

Aquest opuscle escrit per Josep Font, sagristà de sant Pere de Ripoll, és un al·legat contra l’actuació de les tropes castellanes acantonades a Catalunya durant el 1640. Font insta als catalans a reaccionar alçant-se en armes davant les injustícies protagonitzades per l’exèrcit. Aquest text és un dels que explica més clarament les causes i el fet de sentir que hi havia darrere la revolució catalana de 1640.