“Miselanea curiosa en preguntas y respuestas para ynstruccion de las hermanas d. Maria Ventura y D. Mariana de Alos y Mora, Parte IIª”
Tenim a les mans la llibreta d’apunts de dues noies de la noblesa catalana de la segona meitat del segle XVIII.
T'agradaria saber què i com estudiaven?
La Maria Ventura i la Mariana d’Alòs i Mora eren les filles de Josep d’Alòs i Bru, segon marquès d’Alòs, tinent general dels reials exèrcits i governador de la plaça de Jaca, i de Maria Ventura de Mora i Areny, filla dels marquesos de Llió.
Com la majoria de les noies de la noblesa de la seva època, totes dues segurament van rebre l’educació a casa seva mitjançant una institutriu o un preceptor. Elles anotaven en quaderns —tal com ens mostra el títol del document, en devien conservar més d’un — i amb bona cal·ligrafia els ensenyaments que rebien. Els ordenaven en paràgrafs, on s’especificava el tema, subratllat, per després desenvolupar-lo, com per exemple:
Ciudad de Barcelona
La fundó Amílcar Barca, capitán cartaginés CCC años antes de la venida de Christo, ay autores que dixen fue antes República.
Després, a més a més, hi van afegir un índex al final del quadern per poder trobar les diferents temàtiques que els ensenyaven, de manera ràpida.
Però, què estudiaven?
A la segona meitat del segle XVIII encara hi havia molts prejudicis sobre l’educació femenina. Tot i que la il·lustració havia donat un gran impuls a l’educació masculina, majoritàriament encara es considerava les dones com a menys dotades intel·lectualment que els homes. Només alguns pensadors, com Condorcet o les primeres feministes com Mary Wollstonecraft, advocaven per la igualtat d’educació entre homes i dones. Amb tot i això, es considerava que les noies, sobretot les de bona posició, havien de ser educades per ensenyar els fills quan eren petits, poder portar una casa amb eficàcia i ser unes bones companyes per als seus esposos. L’educació que rebien la podríem resumir en ensenyaments religiosos, humanístics (història, geografia), nocions d’aritmètica i labors domèstiques.
En el cas del quadern de la Maria Ventura i la Mariana d’Alòs, gairebé la meitat dels epígrafs corresponen a història sagrada o temes religiosos, com per exemple:
De que tribu era la virgen
De la de Judá y familia de David
La majoria d’altres entrades corresponen a temes d’història, geografia o de cultura general. Tot i que algunes respostes ens semblin ara manifestament errònies, era el que es donava per segur en aquell moment.
Capitolio
Llámase así porque abriendo los romanos los simientos para un alcazar encontraron en ellos una cabeza de un hombre llamado Tulio, que tuvieron por pronóstico de que seria aquella ciudad cabeza del mundo.
Quien fue el primero que dió la buelta al mundo
Oliverio de Nord saliendo de Rotardam, advirtiendo después otros que lo han rodado que los que ponen la proa al oriente ganan en el viage un día, y los que al occidente lo pierden
Biblioteca
Fue el primero que la fundó Tolomeo y era de quareinta mil libros
Aquest manuscrit està enquadernat en pergamí amb restes de tancadors i amb un exlibris heràldic amb l’escut dels Alòs a la contracoberta. Tot i que està en un estat de conservació força bo, els fulls presenten múltiples menjades de corcs a les vores.
Aquest manuscrit forma part de la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra gràcies a la donació dels Germans d’Alòs Moner.
Per consultar-lo
Aquest document es troba a la secció de Reserva, no accessible al públic. Si vols accedir-hi, contacta amb nosaltres prèviament per poder atendre millor la teva petició.
Per saber-ne més
- Historia de las mujeres: una historia propia. B.S. Anderson, J.P. Zinsser (ed.). Barcelona: Crítica, 2007.
- Historia de la vida privada. P. Aries, G. Duby (ed.). Madrid: Taurus, 1991 (v. 5-6).
- Rodríguez Palacios, Adelina. “La educación femenina en el siglo XVIII: una revisión del pasado para explicar el presente”. Tavira. n. 23. p. 215-243.
