La vitrina: Compilacions

Impressió de la primera compilació de les Constitucions i altres drets de Catalunya –que s’acostuma a citar amb els acrònims CADC o CYADC–, també coneguda com la compilació incunable. 

Què van ser i per a què servien les compilacions de dret

Tant a l’edat mitjana com a l’edat moderna, aquestes obres tenien com a objectiu la reunió i la sistematització del dret general de Catalunya.  És a dir, la normativa aplicable als catalans de qualsevol condició social, en llengua catalana, traduïda, si havia estat escrit originàriament en llatí, per facilitar l’acció tant de les institucions, com dels operadors jurídics. 

Les compilacions seguien una doble ordenació. Les disposicions s’agrupaven temàticament en llibres i en títols similars als del Codi de Justinià (segle VI) i, dins de cadascun, s’organitzaven cronològicament. Primer hi constaven capítols dels usatges i tot seguit hi apareixien les constitucions i els capítols de Cort, segons la data que haguessin estat aprovats en Corts.

Les compilacions eren una peça cabdal en un ordenament jurídic com el català, on el rei i la seva administració quedaven subjectes a un control de legalitat –sobretot a partir de la cèlebre constitució de l’Observança de 1481– i on tots els jutges, inclosos els de rang superior, estarien obligats a motivar jurídicament les seves sentències, almenys a partir de 1510.

La primera compilació de dret català de la qual tenim notícia es va començar a elaborar l’any 1413. Aquesta compilació, que es culminaria l’any 1422, seria manuscrita (recordem que la impremta de tipus mòbils no s’inventaria fins a mitjan segle XV, a Magúncia, actualment Alemanya).

El 1495, hi va haver un important increment legislatiu que ja no es preveia a la compilació manuscrita, coincidint segurament amb una reubicació de les forces vives del país després d’una guerra civil i del casament de Ferran II amb Isabel de Castella. Els diputats a Corts van demanar la redacció d'una altra compilació de dret català, ja que la primera s'havia redactat el 1413 i calia renovar-la i ampliar-la. Aquest cop la Diputació del General o Generalitat, que era qui tenia el mandat de dur a terme el projecte, va decidir que la compilació s’elaborés usant una innovació tècnica present a Barcelona des de la dècada de 1470: la impremta!

La tasca fou encarregada a l'impressor barceloní Pere Miquel i Diego de Gumiel, un burgalès establert des de feia uns anys a Catalunya. El llibre va sortir de premses, tal com ens diu el colofó, el 20 de febrer de 1495. Es tracta, per tant, d’un incunable, és a dir, un llibre imprès abans de 1501.

Val a dir que aquesta no va ser, ni de bon tros, l’última de les compilacions. Encara n’hi va haver dues més, cadascuna d’aquestes proposada en un moment delicat per al diàleg entre monarquia i país. Una es va imprimir els anys 1588-1589,  sota el regnat de Felip I d’Aragó i II de Castella, en un moment en què la monarquia exigia molt dels seus territoris per tal de fer front a la despesa de la seva política internacional. L’altra va ser ordenada a la Cort General de 1701-1702 i executada el 1704, en el marc d’un altre discutit canvi de dinastia, la dels Habsburg a la dels Borbons.

L’exemplar que custodia la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pertany a l’emissió de l’obra exempta de colofó. Segurament, fou propietat d’algun jurista que el va anotar i hi va afegir un parell de fulls manuscrits. L’exemplar mostra les caplletres de substitució impreses, en comptes de dur inicials miniades o pintades com el que es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a més, l’enquadernació és senzilla (en pergamí i amb cordons de cuir per tancar-lo). Tot plegat ens fa pensar que, efectivament, devia tenir un ús professional.

  Aquest llibre forma part del fons fundacional de la biblioteca de la nostra universitat. Va ser adquirit en època del rector Enric Argullol i Murgadas amb un ajut especial. Es va considerar que, per a una Universitat que s’inaugurava amb uns estudis de Dret, poques peces podien ser més adients que aquesta. L’exemplar fou sotmès a una curosa restauració i, des d’aleshores, forma part dels fons més especials de la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra.

Les Constitucions de Catalunya [CAT, 2 min.]