Triar: a cada pas, amb cada mot, el traductor ha de cercar l’equivalència precisa, justa, i la polisèmia de cada paraula obre tot un ventall de possibilitats, algunes de les quals poden fer-te anar per un camí equivocat.
La principal prioritat que em vaig fixar fou reproduir fidelment el to de l’original a cada moment, atès que varia força al llarg de la novel·la i sovint de manera sorprenent. Així, els capítols angoixants alternen amb escenes còmiques, picants o —per què cal amagar-ho?— magistralment avorrides.
És una qüestió d’equilibris de com podria ser això en català .. Hi ha una qüestió de fidelitat amb el text original que és una concepció gairebé metafísica en traducció però que és la idea final ventall de possibilitats, algunes de les quals poden fer-te anar per un camí equivocat.
La traducció és una manera diferent de llegir, una lectura molt intensa, atenta i profunda. [...] Cada obra que tradueixes és una obra teva.
No se puede traducir a Herta Müller sin imaginación, sin sensibilidad poética, sin paciencia y sin mucho cuidado de que no se te vaya el texto de registro, que te quede más denso, con palabras más cultas o con imágenes menos potentes, o que no funcione el ritmo… cosas así.
La satisfacción del trabajo bien hecho, la sensación de haberte acercado a transmitir lo que dice el original y como lo dice el original a través de ti.
Toda traducción, como todo escrito, siempre es susceptible de mejora, y cuanto más se pula, más luminosa serà.
La revisió d’una traducció en el moment actual es fa des d’un altre punt de vista. Es tracta d’oferir a la generació actual l’oportunitat d’acostar-se a la novel·la com a una obra contemporània seva.
Quan tradueixes de llengües que no formen part del teu dia a dia, t’atures més a pensar, fas cerques molt diferents, en recursos diferents, i exercites músculs que no recordaves tenir.