Aquesta és l'L'èpica i emocionant història d'una dona, la vida de la qual abraça els moments històrics més rellevants del segle XX. Des del 1920 -amb l'anomenada «grip espanyola»- fins a la pandèmia del 2020, la vida de Violeta serà molt més que la història d'un segle.
Després d'una plaga que esborra la humanitat de la faç de la Terra, Isherwood Williams, un dels escassos supervivents, recorre el sud-oest dels Estats Units a la recerca d'altres com ell. Amb alguns, forma una comunitat que intenta organitzar-se, mentre és testimoni de com la natura va esborrant de mica en mica tot rastre de la presència de l'home. Una obra de ciència ficció que reflexiona sobre l'ecologia, la vellesa i la inevitabilitat del canvi.
Tot i escriure La Muntanya Màgica fa gairebé un segle, i en un altre context socio històric, l'autor aborda temes que podem relacionar amb d’altres epidèmies més recents: la por de la malaltia i de la mort, la vivència del confinament i el distanciament, l'angoixa davant del desconegut, són sentiments i vivències compartides amb els pacients tuberculosos del Sanatori descrits per Thomas Mann.
El març del 2020, en William, l’exmarit de la Lucy, li demana que deixi Nova York i se’n vagi amb ell a una casa que ha llogat a la costa de Maine. Ella hi accedeix a contracor i marxa pensant que tornarà al cap d’una o dues setmanes, però les setmanes es converteixen en mesos. La novel·la evoca la fragilitat i les lluites que comporta l’aïllament.
La malaltia infecciosa més mortífera des de fa més de cent anys segueix essent la mateixa que a l’època de l’Apollinaire, en Picasso i l’Éluard. La tuberculosi s’encomana com una pesta. Tant, que s’aïlla als malalts, en aquest confinament, els malalts decandeixen, es floreixen, es desgasten i empal·lideixen (i d’aquí que a l’epidèmia se’n digui la plaga blanca).
Un virus, que es va començar a manifestar a Bèlgica, s’ha estès pel món com una epidèmia. Té una particularitat: només mata els adults, els nens l’incuben però no els afecta fins que creixen. A Sicília l’Anna, que té tretze anys, ha de rescatar el seu germà petit Astor i emprendre amb ell un viatge que els portarà fins a Palerm i després fins a Messina.
Al segle XIV, el metge Alejandro Canches se salva de ser executat per realitzar una autòpsia i en la seva fugida recorre l'Europa de la Peste Negra. Finalment és enviat, contra la seva voluntat, a la cort d'Eduard III d'Anglaterra per combatre l'epidèmia. En paral·lel, l'arqueòloga i metgessa Janie Crowe arriba a l'Anglaterra del segle XXI i involuntàriament provoca la difusió d'un bacteri mortífer en un món que no està preparat per combatre’l.
Una història íntima i universal. La peripècia vital d’un home en un món convuls i canviant. De la postguerra immediata arribem a la pandèmia del coronavirus, coneixent tots i cadascun dels detalls de l’existència d’un home a qui sembla que el temps se li escapi entre les mans. Músic prometedor durant els anys escolars, Baines passa la vida adulta encadenant un seguit de feines mal pagades que el porten a ser paleta, vigilant de piscina, passejador de gossos, crític literari, redactor de postals i, finalment, pianista d’hotel.
Una epidèmia de ceguesa s'estén de manera fulminant i sobtada per tota la societat. Aquesta greu malaltia sembla afectar tothom a un ritme alarmant, excepte l'esposa d'un metge, que, tot i ser estranyament immune, es farà passar per cega per acompanyar el seu marit al centre d'aïllament que han habilitat les autoritats. A través dels seus ulls podrem presenciar un infern on centenars de persones cegues hauran de lluitar per sobreviure a qualsevol preu.
Madrid, juny del 2020. Després d'un tancament de tres mesos, el narrador assisteix des del balcó al despertar de la ciutat l'anomenada nova normalitat, mentre reviu els records de la seva infància en una cultura camperola els últims supervivents de la qual ara estan morint. A la dolorosa constatació que amb ell desapareixerà la memòria familiar, s'hi afegeix la certesa que en aquest nou món nascut d'una crisi global sense precedents encara prevalen unes pràctiques perjudicials que podríem haver deixat enrere.
Som a principis de l’any 2020 a Nova York, just quan esclata la pandèmia. La narradora del relat, és una escriptora madura i solitària que s’instal·la en un apartament de luxe, per cuidar un lloro ple de colors i d’energia, l’Eureka. Al pis també hi aterra d’improvís un noi molt jove que ha deixat la universitat i s’ha barallat amb els pares; aquest trio improbable haurà d’aprendre a conviure i a entendre’s en un moment d’altíssima vulnerabilitat i desconcert.
Quan va esclatar la pandèmia a Madrid, Jaime Rodríguez Z estava preparant un curs sobre la representació de la figura masculina a la literatura, però va contraure la covid-19 i van canviar tots els seus plans. Aquesta és una obra nascuda de les cròniques virals del seu autor sobre la pandèmia a Madrid, publicades a Vice i The Washington Post.
Aquesta és una història d'amor, d'un amor impossible, que dura gairebé seixanta anys, i que sobreviu malgrat les traves que posa la societat i el temps de les epidèmies de còlera. La narració gira al voltant dels seus dos protagonistes, Fermina Daza i Florentino Ariza, les vides dels quals són gairebé per casualitat, un repàs històric als canvis patits al Carib des de finals del segle XIX fins a mitjans del XX.
Escrita entre 1349 i 1351, Decameró és una col·lecció de cent contes relatats per un grup de deu joves que es retiren als afores de Florència per protegir-se del contagi de la pesta que assolava la ciutat; allà, durant deu dies, cadascun ha de gestionar una jornada i totes les seves activitats; entre aquestes destaquen especialment les reunions on, per passar el temps, els presents han de contar un conte.
Orà, ciutat algeriana envaïda per la pesta, tanca en els seus terrenys persones que lluiten contra aquesta. Amb una descripció admirable de l'atmosfera d'una ciutat assetjada per la plaga mortal i el nu dels homes que arrisquen les vides per salvar-la. Els personatges del llibre, en un ampli ventall que va des de metges fins a turistes o fugitius, contribueixen a mostrar els efectes que una plaga pot tenir en una determinada població.
Diari de l'any de la pesta és un relat novel·lat dels fets històrics succeïts a Londres dels quals Defoe es presenta com a testimoni. Moltes escenes recorden les pintures de Brueghel: muntanyes de cadàvers són transportats en carros cap a fogueres gegantines que cobreixen Londres d'una insuportable olor.
Aquesta és l'L'èpica i emocionant història d'una dona, la vida de la qual abraça els moments històrics més rellevants del segle XX. Des del 1920 -amb l'anomenada «grip espanyola»- fins a la pandèmia del 2020, la vida de Violeta serà molt més que la història d'un segle.
Després d'una plaga que esborra la humanitat de la faç de la Terra, Isherwood Williams, un dels escassos supervivents, recorre el sud-oest dels Estats Units a la recerca d'altres com ell. Amb alguns, forma una comunitat que intenta organitzar-se, mentre és testimoni de com la natura va esborrant de mica en mica tot rastre de la presència de l'home. Una obra de ciència ficció que reflexiona sobre l'ecologia, la vellesa i la inevitabilitat del canvi.
Tot i escriure La Muntanya Màgica fa gairebé un segle, i en un altre context socio històric, l'autor aborda temes que podem relacionar amb d’altres epidèmies més recents: la por de la malaltia i de la mort, la vivència del confinament i el distanciament, l'angoixa davant del desconegut, són sentiments i vivències compartides amb els pacients tuberculosos del Sanatori descrits per Thomas Mann.
El març del 2020, en William, l’exmarit de la Lucy, li demana que deixi Nova York i se’n vagi amb ell a una casa que ha llogat a la costa de Maine. Ella hi accedeix a contracor i marxa pensant que tornarà al cap d’una o dues setmanes, però les setmanes es converteixen en mesos. La novel·la evoca la fragilitat i les lluites que comporta l’aïllament.
La malaltia infecciosa més mortífera des de fa més de cent anys segueix essent la mateixa que a l’època de l’Apollinaire, en Picasso i l’Éluard. La tuberculosi s’encomana com una pesta. Tant, que s’aïlla als malalts, en aquest confinament, els malalts decandeixen, es floreixen, es desgasten i empal·lideixen (i d’aquí que a l’epidèmia se’n digui la plaga blanca).
Un virus, que es va començar a manifestar a Bèlgica, s’ha estès pel món com una epidèmia. Té una particularitat: només mata els adults, els nens l’incuben però no els afecta fins que creixen. A Sicília l’Anna, que té tretze anys, ha de rescatar el seu germà petit Astor i emprendre amb ell un viatge que els portarà fins a Palerm i després fins a Messina.
Al segle XIV, el metge Alejandro Canches se salva de ser executat per realitzar una autòpsia i en la seva fugida recorre l'Europa de la Peste Negra. Finalment és enviat, contra la seva voluntat, a la cort d'Eduard III d'Anglaterra per combatre l'epidèmia. En paral·lel, l'arqueòloga i metgessa Janie Crowe arriba a l'Anglaterra del segle XXI i involuntàriament provoca la difusió d'un bacteri mortífer en un món que no està preparat per combatre’l.
Una història íntima i universal. La peripècia vital d’un home en un món convuls i canviant. De la postguerra immediata arribem a la pandèmia del coronavirus, coneixent tots i cadascun dels detalls de l’existència d’un home a qui sembla que el temps se li escapi entre les mans. Músic prometedor durant els anys escolars, Baines passa la vida adulta encadenant un seguit de feines mal pagades que el porten a ser paleta, vigilant de piscina, passejador de gossos, crític literari, redactor de postals i, finalment, pianista d’hotel.
Una epidèmia de ceguesa s'estén de manera fulminant i sobtada per tota la societat. Aquesta greu malaltia sembla afectar tothom a un ritme alarmant, excepte l'esposa d'un metge, que, tot i ser estranyament immune, es farà passar per cega per acompanyar el seu marit al centre d'aïllament que han habilitat les autoritats. A través dels seus ulls podrem presenciar un infern on centenars de persones cegues hauran de lluitar per sobreviure a qualsevol preu.
Madrid, juny del 2020. Després d'un tancament de tres mesos, el narrador assisteix des del balcó al despertar de la ciutat l'anomenada nova normalitat, mentre reviu els records de la seva infància en una cultura camperola els últims supervivents de la qual ara estan morint. A la dolorosa constatació que amb ell desapareixerà la memòria familiar, s'hi afegeix la certesa que en aquest nou món nascut d'una crisi global sense precedents encara prevalen unes pràctiques perjudicials que podríem haver deixat enrere.
Som a principis de l’any 2020 a Nova York, just quan esclata la pandèmia. La narradora del relat, és una escriptora madura i solitària que s’instal·la en un apartament de luxe, per cuidar un lloro ple de colors i d’energia, l’Eureka. Al pis també hi aterra d’improvís un noi molt jove que ha deixat la universitat i s’ha barallat amb els pares; aquest trio improbable haurà d’aprendre a conviure i a entendre’s en un moment d’altíssima vulnerabilitat i desconcert.
Quan va esclatar la pandèmia a Madrid, Jaime Rodríguez Z estava preparant un curs sobre la representació de la figura masculina a la literatura, però va contraure la covid-19 i van canviar tots els seus plans. Aquesta és una obra nascuda de les cròniques virals del seu autor sobre la pandèmia a Madrid, publicades a Vice i The Washington Post.
Aquesta és una història d'amor, d'un amor impossible, que dura gairebé seixanta anys, i que sobreviu malgrat les traves que posa la societat i el temps de les epidèmies de còlera. La narració gira al voltant dels seus dos protagonistes, Fermina Daza i Florentino Ariza, les vides dels quals són gairebé per casualitat, un repàs històric als canvis patits al Carib des de finals del segle XIX fins a mitjans del XX.
Escrita entre 1349 i 1351, Decameró és una col·lecció de cent contes relatats per un grup de deu joves que es retiren als afores de Florència per protegir-se del contagi de la pesta que assolava la ciutat; allà, durant deu dies, cadascun ha de gestionar una jornada i totes les seves activitats; entre aquestes destaquen especialment les reunions on, per passar el temps, els presents han de contar un conte.
Orà, ciutat algeriana envaïda per la pesta, tanca en els seus terrenys persones que lluiten contra aquesta. Amb una descripció admirable de l'atmosfera d'una ciutat assetjada per la plaga mortal i el nu dels homes que arrisquen les vides per salvar-la. Els personatges del llibre, en un ampli ventall que va des de metges fins a turistes o fugitius, contribueixen a mostrar els efectes que una plaga pot tenir en una determinada població.
Diari de l'any de la pesta és un relat novel·lat dels fets històrics succeïts a Londres dels quals Defoe es presenta com a testimoni. Moltes escenes recorden les pintures de Brueghel: muntanyes de cadàvers són transportats en carros cap a fogueres gegantines que cobreixen Londres d'una insuportable olor.
Aquesta és l'L'èpica i emocionant història d'una dona, la vida de la qual abraça els moments històrics més rellevants del segle XX. Des del 1920 -amb l'anomenada «grip espanyola»- fins a la pandèmia del 2020, la vida de Violeta serà molt més que la història d'un segle.
Després d'una plaga que esborra la humanitat de la faç de la Terra, Isherwood Williams, un dels escassos supervivents, recorre el sud-oest dels Estats Units a la recerca d'altres com ell. Amb alguns, forma una comunitat que intenta organitzar-se, mentre és testimoni de com la natura va esborrant de mica en mica tot rastre de la presència de l'home. Una obra de ciència ficció que reflexiona sobre l'ecologia, la vellesa i la inevitabilitat del canvi.
Tot i escriure La Muntanya Màgica fa gairebé un segle, i en un altre context socio històric, l'autor aborda temes que podem relacionar amb d’altres epidèmies més recents: la por de la malaltia i de la mort, la vivència del confinament i el distanciament, l'angoixa davant del desconegut, són sentiments i vivències compartides amb els pacients tuberculosos del Sanatori descrits per Thomas Mann.
Aquest llibre és una conversa entre dues de les persones que han viscut més a prop la pandèmia i que més han reflexionat al voltant de tot allò que conforma la vida de les persones: qüestions mèdiques, ètiques, filosòfiques, de model econòmic i social, de l’atenció a la gent gran, la gestió del dol, etc.
Lorenzo Silva presenta el diari d'observació dels primers cinquanta dies del confinament al nostre país per la COVID-19. Els relats de cruesa que li arriben dels qui estan a primera línia del combat contra la malaltia, li serveixen per recordar com som i per esbossar un inventari de tot allò que el virus ens ha revelat i mai no hauríem d'oblidar.
El 25 de gener de 2020 l’escriptora xinesa Fang Fang va començar a publicar un blog documentant la vida a Wuhan durant la quarantena decretada arran del brot de coronavirus. El seu diari, s’ha convertit en una de les fonts més importants per conèixer l’impacte del virus. Un testimoni ple d’urgència, de ràbia i impotència davant d’una situació incontrolada que ens ha acabat afectant a tots.
Les malalties infeccioses són un problema global. Comencen en un racó del planeta, però el nostre estil de vida fa que s'extenguin ràpidament. Aquest llibre permet entendre què vol dir compartir el planeta amb tots aquests enemics invisibles, per trobar l’equilibri que ens permeti sobreviure com a espècie molts mil·lennis més.
Aborda la crisi global de les pandèmies, fent una reflexió profunda sobre com afecten la societat, els individus i el sistema social. L'autor fa un retrat detallat, amb elements de ciència ficció, de com les societats evolucionen en aquests moments de crisi, des del poder de les institucions fins a les micro relacions humanes.
Abans del coronavirus, la humanitat ja havia conegut pandèmies més mortíferes. Però no s'havia confinat mai a escala mundial, ni havia produït mai tants discursos obsessius. En aquest breu assaig, el filòsof Bernard-Henri Lévy intenta fer un balanç d'aquesta Primera Por Mundial, que ha generat una realitat més inversemblant que la ficció.
Analitza la gestió pandèmica des d'una perspectiva estructural i en particular, des dels drets humans, la perspectiva de gènere i la justícia social, reflexionant sobre qüestions com ara què és la salut o quin ha de ser el paper de l'estat en situacions d’emergència, sense entrar en el debat de l'evidència científica.
Més enllà de les xifres sanitàries emergeix una criatura mítica que expressa pors i canvis: el virus com a ens no democràtic, que enforteix els poderosos i acaba amb els pobres. Baricco reflexiona sobre la pandèmia com alguna cosa més que una emergència sanitària: com una criatura mítica.
Reflexiona sobre les transformacions socials, econòmiques i personals que ha provocat la pandèmia global de la Covid-19. L'obra proposa una anàlisi profunda dels canvis que han afectat la nostra manera de viure, treballar, relacionar-nos i percebre el món. A través de diverses perspectives, l'autor explora les conseqüències de la crisi sanitària i les possibilitats d'un nou ordre mundial post pandèmia.
Durant les primeres setmanes de la pandèmia per la Covid-19, el periodista Agus Morales, va reportar incansablement des d’hospitals, residències, serveis d’ambulància i tanatoris d’Espanya. Amb fotografies d’Anna Surinyach, segueix professionals de la salut i pacients, i que explicar el que va significar l'estat d'alarma a Espanya a causa del coronavirus.
A Aire lliure, l’escriptor i filòsof Raül Garrigasait reflexiona com, a partir del decret del confinament estricte que va decretar el govern espanyol per aturar la propagació del virus, es va imposar una visió inquietant del món en què l'aire lliure era una espai hostil del qual calia fugir i, així, els ciutadans van acceptar la reducció més dràstica de la llibertat que recordaven per tal mantenir-se en vida.
Una anàlisi lúcida i didàctica sobre la gestió de la pandèmia de la covid-19. Salvador Macip ens ofereix les claus per fer front a futures crisis sanitàries. A través d’una anàlisi dels principals factors socials i científics d’aquesta crisi i amb les eines de la millor divulgació, l’autor ens ofereix les claus d’un necessari canvi de paradigma.
Aquest relat en forma de crònica, és el testimoni literari de l'autor que va veure perplex com el seu món se sacsejava durant cent dies febrils, des del centre de Corea del Sud, país que el món prendria com a exemple per frenar el Covid-19
Aquest llibre és una conversa entre dues de les persones que han viscut més a prop la pandèmia i que més han reflexionat al voltant de tot allò que conforma la vida de les persones: qüestions mèdiques, ètiques, filosòfiques, de model econòmic i social, de l’atenció a la gent gran, la gestió del dol, etc.
Lorenzo Silva presenta el diari d'observació dels primers cinquanta dies del confinament al nostre país per la COVID-19. Els relats de cruesa que li arriben dels qui estan a primera línia del combat contra la malaltia, li serveixen per recordar com som i per esbossar un inventari de tot allò que el virus ens ha revelat i mai no hauríem d'oblidar.
El 25 de gener de 2020 l’escriptora xinesa Fang Fang va començar a publicar un blog documentant la vida a Wuhan durant la quarantena decretada arran del brot de coronavirus. El seu diari, s’ha convertit en una de les fonts més importants per conèixer l’impacte del virus. Un testimoni ple d’urgència, de ràbia i impotència davant d’una situació incontrolada que ens ha acabat afectant a tots.
Les malalties infeccioses són un problema global. Comencen en un racó del planeta, però el nostre estil de vida fa que s'extenguin ràpidament. Aquest llibre permet entendre què vol dir compartir el planeta amb tots aquests enemics invisibles, per trobar l’equilibri que ens permeti sobreviure com a espècie molts mil·lennis més.
Aborda la crisi global de les pandèmies, fent una reflexió profunda sobre com afecten la societat, els individus i el sistema social. L'autor fa un retrat detallat, amb elements de ciència ficció, de com les societats evolucionen en aquests moments de crisi, des del poder de les institucions fins a les micro relacions humanes.
Abans del coronavirus, la humanitat ja havia conegut pandèmies més mortíferes. Però no s'havia confinat mai a escala mundial, ni havia produït mai tants discursos obsessius. En aquest breu assaig, el filòsof Bernard-Henri Lévy intenta fer un balanç d'aquesta Primera Por Mundial, que ha generat una realitat més inversemblant que la ficció.
Analitza la gestió pandèmica des d'una perspectiva estructural i en particular, des dels drets humans, la perspectiva de gènere i la justícia social, reflexionant sobre qüestions com ara què és la salut o quin ha de ser el paper de l'estat en situacions d’emergència, sense entrar en el debat de l'evidència científica.
Més enllà de les xifres sanitàries emergeix una criatura mítica que expressa pors i canvis: el virus com a ens no democràtic, que enforteix els poderosos i acaba amb els pobres. Baricco reflexiona sobre la pandèmia com alguna cosa més que una emergència sanitària: com una criatura mítica.
Reflexiona sobre les transformacions socials, econòmiques i personals que ha provocat la pandèmia global de la Covid-19. L'obra proposa una anàlisi profunda dels canvis que han afectat la nostra manera de viure, treballar, relacionar-nos i percebre el món. A través de diverses perspectives, l'autor explora les conseqüències de la crisi sanitària i les possibilitats d'un nou ordre mundial post pandèmia.
Durant les primeres setmanes de la pandèmia per la Covid-19, el periodista Agus Morales, va reportar incansablement des d’hospitals, residències, serveis d’ambulància i tanatoris d’Espanya. Amb fotografies d’Anna Surinyach, segueix professionals de la salut i pacients, i que explicar el que va significar l'estat d'alarma a Espanya a causa del coronavirus.
A Aire lliure, l’escriptor i filòsof Raül Garrigasait reflexiona com, a partir del decret del confinament estricte que va decretar el govern espanyol per aturar la propagació del virus, es va imposar una visió inquietant del món en què l'aire lliure era una espai hostil del qual calia fugir i, així, els ciutadans van acceptar la reducció més dràstica de la llibertat que recordaven per tal mantenir-se en vida.
Una anàlisi lúcida i didàctica sobre la gestió de la pandèmia de la covid-19. Salvador Macip ens ofereix les claus per fer front a futures crisis sanitàries. A través d’una anàlisi dels principals factors socials i científics d’aquesta crisi i amb les eines de la millor divulgació, l’autor ens ofereix les claus d’un necessari canvi de paradigma.
Aquest relat en forma de crònica, és el testimoni literari de l'autor que va veure perplex com el seu món se sacsejava durant cent dies febrils, des del centre de Corea del Sud, país que el món prendria com a exemple per frenar el Covid-19
Aquest llibre és una conversa entre dues de les persones que han viscut més a prop la pandèmia i que més han reflexionat al voltant de tot allò que conforma la vida de les persones: qüestions mèdiques, ètiques, filosòfiques, de model econòmic i social, de l’atenció a la gent gran, la gestió del dol, etc.
Lorenzo Silva presenta el diari d'observació dels primers cinquanta dies del confinament al nostre país per la COVID-19. Els relats de cruesa que li arriben dels qui estan a primera línia del combat contra la malaltia, li serveixen per recordar com som i per esbossar un inventari de tot allò que el virus ens ha revelat i mai no hauríem d'oblidar.
El 25 de gener de 2020 l’escriptora xinesa Fang Fang va començar a publicar un blog documentant la vida a Wuhan durant la quarantena decretada arran del brot de coronavirus. El seu diari, s’ha convertit en una de les fonts més importants per conèixer l’impacte del virus. Un testimoni ple d’urgència, de ràbia i impotència davant d’una situació incontrolada que ens ha acabat afectant a tots.
Aquest assaig d'antropologia mèdica presenta dades sobre la biologia moderna, que que ens permeten comprendre les malalties humanes transmissibles i el seu impacte en l'evolució dels pobles. Les grans epidèmies de l'Antiguitat, la pesta, la lepra, la sífilis i la tuberculosi tornen a la vida com a tants reptes als quals s'enfronten els homes.
Aquest títol publicat per l'American Society of Microbiology aborda dotze malalties importants en la història, 10 de les quals han estat causades per microbis: la verola, la pesta bubònica, el còlera, la tuberculosi, la sífilis, la grip, la malària, la febre groga, la sida i la fam irlandesa, analitzant els efectes, les causes i les conseqüències d'aquestes epidèmies.
Les condicions socials i ambientals canviants a tot el món han fomentat la propagació de virus i malalties nous i potencialment devastadores: VIH, Ebola i altres. Aquest és un viatge de cinquanta anys a través de les batalles del món amb microbis i amb brots recurrents de malalties recentment descobertes, epidèmies i velles malalties mutades que ja no són curables.
A The Pandemic Century, Mark Honigsbaum recorre un segle de pandèmies: des de la grip espanyola i el brot de pesta pneumònica de 1924 a Los Angeles, fins a la pandèmia de la "febre del lloro" de 1930 i les epidèmies més recents de SARS, Ebola, Zika incorporant un nou capítol sobre COVID-19. Combina història de la ciència, sociologia mèdica i emocionants reportatges de primera línia per oferir la història dels nostres temps.
Aquest llibre analitza la interrelació de diferents malalties al llarg de la història i com diferents malalties en diferents èpoques: de la pesta s'estengué per Europa al segle XIV i la grip espanyola de fa gairebé un segle, la propagació del xarampió i la verola al Nou Món o les malalties venèries.
L'autor mostra com la història de les malalties està entrellaçada amb l'esclavitud, el colonialisme i el capitalisme, revelant els efectes duradors de les plagues històriques en els patrons de riquesa, salut, poder i desigualtat. L'obra posa en perspectiva la pandèmia de COVID-19 i recorda que la salut humana no es pot desvincular del benestar del planeta.
Aquest és un ampli estudi de les grans epidèmies de la humanitat: pesta, lepra, verola, sífilis, còlera i febre groga, durant els últims sis segles. Malalties, sorgides per casualitat o per canvis ambientals fruit de la intervenció humana, a l'Europa occidental i al món colonitzat.
En aquest relat, el biòleg evolucionista Christopher Wills ens porta a un viatge de descobriment a través dels virus i bacteris que emergeixen periòdicament amb resultats tan desastrosos per a la nostra espècie. Wills examina l'evolució de malalties, virus i plagues, oferint la seva visió de la complexa vida dels microbis i com es manifesten.
Man and Microbes, deixa clar que la infecció és una part natural i necessària de la vida. Mostra com la recerca d'aliment, el refugi i una vida més segura i pròspera ha alterat el medi ambient, ha canviat la relació i adaptació entre humans i microbis i ha generat noves malalties.
Des de la pesta fins a la Sida, les epidèmies han estat les malalties més han afectat les societats humanes. Aquest llibre examina la manera com aquestes grans crisis han influït en les idees, com han contribuït a conformar el pensament teològic, polític i social, i com han estat interpretades i enteses en el context intel·lectual del seu temps.
Publicat coincidint amb l'exposició itinerant del Museu Americà d'Història Natural anomenada, aquest llibre il·lustra els problemes més importants de les epidèmies: diagnòstic, tractament i prevenció al llarg de la història i de les cultures. Amb més de vuitanta fotografies i imatges Epidemia! permet comprender de manera clara l'amenaça de les malalties infeccioses, des de la grip i la malaltia de les vaques boges fins al VIH i la tuberculosi.
Sheldon Watts mostra les grans plagues dels els últims 600 anys: verola, lepra, febre groga, còlera, malària i sífilis, no tant des del punt de vista mèdic, sinó històric. L'autor argumenta que la medicina occidental no només es va mostrar incapaç de guarir els mals que la seva pròpia expansió engendrava, sinó que, sotmesa a l'ímpetu colonial, va ser instrument de l'imperi.
Aquest assaig d'antropologia mèdica presenta dades sobre la biologia moderna, que que ens permeten comprendre les malalties humanes transmissibles i el seu impacte en l'evolució dels pobles. Les grans epidèmies de l'Antiguitat, la pesta, la lepra, la sífilis i la tuberculosi tornen a la vida com a tants reptes als quals s'enfronten els homes.
Aquest títol publicat per l'American Society of Microbiology aborda dotze malalties importants en la història, 10 de les quals han estat causades per microbis: la verola, la pesta bubònica, el còlera, la tuberculosi, la sífilis, la grip, la malària, la febre groga, la sida i la fam irlandesa, analitzant els efectes, les causes i les conseqüències d'aquestes epidèmies.
Les condicions socials i ambientals canviants a tot el món han fomentat la propagació de virus i malalties nous i potencialment devastadores: VIH, Ebola i altres. Aquest és un viatge de cinquanta anys a través de les batalles del món amb microbis i amb brots recurrents de malalties recentment descobertes, epidèmies i velles malalties mutades que ja no són curables.
A The Pandemic Century, Mark Honigsbaum recorre un segle de pandèmies: des de la grip espanyola i el brot de pesta pneumònica de 1924 a Los Angeles, fins a la pandèmia de la "febre del lloro" de 1930 i les epidèmies més recents de SARS, Ebola, Zika incorporant un nou capítol sobre COVID-19. Combina història de la ciència, sociologia mèdica i emocionants reportatges de primera línia per oferir la història dels nostres temps.
Aquest llibre analitza la interrelació de diferents malalties al llarg de la història i com diferents malalties en diferents èpoques: de la pesta s'estengué per Europa al segle XIV i la grip espanyola de fa gairebé un segle, la propagació del xarampió i la verola al Nou Món o les malalties venèries.
L'autor mostra com la història de les malalties està entrellaçada amb l'esclavitud, el colonialisme i el capitalisme, revelant els efectes duradors de les plagues històriques en els patrons de riquesa, salut, poder i desigualtat. L'obra posa en perspectiva la pandèmia de COVID-19 i recorda que la salut humana no es pot desvincular del benestar del planeta.
Aquest és un ampli estudi de les grans epidèmies de la humanitat: pesta, lepra, verola, sífilis, còlera i febre groga, durant els últims sis segles. Malalties, sorgides per casualitat o per canvis ambientals fruit de la intervenció humana, a l'Europa occidental i al món colonitzat.
En aquest relat, el biòleg evolucionista Christopher Wills ens porta a un viatge de descobriment a través dels virus i bacteris que emergeixen periòdicament amb resultats tan desastrosos per a la nostra espècie. Wills examina l'evolució de malalties, virus i plagues, oferint la seva visió de la complexa vida dels microbis i com es manifesten.
Man and Microbes, deixa clar que la infecció és una part natural i necessària de la vida. Mostra com la recerca d'aliment, el refugi i una vida més segura i pròspera ha alterat el medi ambient, ha canviat la relació i adaptació entre humans i microbis i ha generat noves malalties.
Des de la pesta fins a la Sida, les epidèmies han estat les malalties més han afectat les societats humanes. Aquest llibre examina la manera com aquestes grans crisis han influït en les idees, com han contribuït a conformar el pensament teològic, polític i social, i com han estat interpretades i enteses en el context intel·lectual del seu temps.
Publicat coincidint amb l'exposició itinerant del Museu Americà d'Història Natural anomenada, aquest llibre il·lustra els problemes més importants de les epidèmies: diagnòstic, tractament i prevenció al llarg de la història i de les cultures. Amb més de vuitanta fotografies i imatges Epidemia! permet comprender de manera clara l'amenaça de les malalties infeccioses, des de la grip i la malaltia de les vaques boges fins al VIH i la tuberculosi.
Sheldon Watts mostra les grans plagues dels els últims 600 anys: verola, lepra, febre groga, còlera, malària i sífilis, no tant des del punt de vista mèdic, sinó històric. L'autor argumenta que la medicina occidental no només es va mostrar incapaç de guarir els mals que la seva pròpia expansió engendrava, sinó que, sotmesa a l'ímpetu colonial, va ser instrument de l'imperi.
Aquest assaig d'antropologia mèdica presenta dades sobre la biologia moderna, que que ens permeten comprendre les malalties humanes transmissibles i el seu impacte en l'evolució dels pobles. Les grans epidèmies de l'Antiguitat, la pesta, la lepra, la sífilis i la tuberculosi tornen a la vida com a tants reptes als quals s'enfronten els homes.
Aquest títol publicat per l'American Society of Microbiology aborda dotze malalties importants en la història, 10 de les quals han estat causades per microbis: la verola, la pesta bubònica, el còlera, la tuberculosi, la sífilis, la grip, la malària, la febre groga, la sida i la fam irlandesa, analitzant els efectes, les causes i les conseqüències d'aquestes epidèmies.
Epidèmies i pandèmies
Exposició simultània a les tres seus de la biblioteca: del 14 al 24 de març de 2025