Ciències polítiques i socials
El rei de la Cerdanya
Som una societat que es queda en els fets i no en les seves raons, i això és fatal: sabem tot de coses, però en desconeixem les causes profundes, no poder entendre com és possible que tu existeixis en un món com el nostre, suposadament civilitzat
Memòries : (1876-1936)
En els bons anys de la meva vida (del 1895 al 1930) jo era impulsiu, tal volta excessivament. Sovint imprudent: sempre ràpid en la decisió. Després he estat caut i lent i, des del 1940, soc indecís i vacil·lant en l’acció i en la decisió
Comunicació
La bibliotecària del front
Recordo que haver de fer aquella entrevista se’m va posar de través. Per fer-la, havia de desplaçar-me fora de Barcelona i després tornar a l’agència a transcriure les declaracions abans de plegar. Però el que més m’empipava era saber que l’article no es publicaria mai; només serviria per contextualitzar una crònica que estava preparant el meu cap sobre el bibliobús Pere Quart, el camió que s’havia inaugurat aquella setmana per portar llibres als pobles del Pirineu que no tenien cap biblioteca pública.
Servitud : memòries d'un periodista
Abans de les deu, ja era a la Redacció. Qui no és puntual al treball el primer dia? Guiat pel director, vaig travessar la impremta plena de les remors metàl·liques de les linotips, vaig embocar un corredor al fons del qual hi havia una porta que el director va empènyer. Vaig entrar a un quartet estret i llarg, d’aspecte sòrdid. Tota l’habitació, de terra al sostre, estava embolcallada en la penombra, i un home que hi havia de colzes a una taula, escrivint davant d’un llum portàtil, estava també anegat en la foscúria menys un tros platejat, amb el front lluent i fatigós, il·luminat pel disc de claror viva que feia el llum al seu volt.
Dret
Jo confesso
Eren al claustre de la facultat, envoltats d’estudiants, ell amb les mans a la butxaca, ella amb una cartera plena, que semblava l’advocada d’ofici a punt d’entrar a l’audiència a resoldre un cas difícil, i jo contemplant-li la mirada tan blava.
Quan siguis lliure
No portaven togues ni barrets. La solemnitat era en elles. La seva presència donava un aire transcendent a la declaració. Els rostres delataven fermesa, els gestos transmetien calma. No protagonitzaven una escena de pel·lícula sobre judicis interminables, però tampoc no complien un simple tràmit.
Economia i empresa
Disset pianos
La Mei es va comprometre per escrit a fer l’aportació econòmica a mesura que s’anessin complint els terminis, però la retiraria si es produïa un sol retard. Després de tants anys de negociar viatges i convencions amb empreses, sabia com eren de dures a l’hora d’exigir garanties. Ara li tocava a ella ser inflexible
La maleta sarda
Li havia fet veure la grandesa de les seves llacunes de coneixement sobre el món dels llibres antics i edicions rares, l’havia fet adonar-se d’una manera entre barroera i subtil, segons els dies, que despatxar-la seria per a ell un negoci poc menys que ruïnós.
Enginyeria
La Campana de vidre : res comença, res acaba
Malgrat ser una cosa tan recent i de connotacions tan revolucionàries, de seguida la informàtica adquirí estatus de clàssic. Per a ell l’ordinador deixà de ser una joguina màgica, il·lusionant i tot, i seria per sempre més un estri imprescindible de la vida pràctica. I això que encara no es parlava d’internet.
Enxarxats
Clica la icona i el text s’encongeix fins a quedar reduït a una petita teranyina. Veient l’aranya allà arrupideta al costat de la barracuda netejapantalles, el lloro de l’horòscop, el cargol bavejasentències i tota la fauna, es diu que ja no li ve d’una bestiola més a l’escriptori i, amb un sospir resignat, es força a centrar-se en la feina. Tot just comença a revisar el correu electrònic, quan un imperatiu truc d’artells li fa aixecar la vista cap a la porta i, sense temps de dir res, es troba en Tomàs Rull assegut al davant. Té pressa i va al gra: el Consell de Govern finalment ha donat llum verda a la nova plaça de professor titular i, per qüestió de paritat, han de posar dues dones al tribunal
Humanitats
La passió segons Renée Vivien
[...] em sembla haver arribat a entendre què vol dir allò de barrejar indestriablement vida i literatura, viure la vida “literàriament”, potser millor, “poèticament”: cada gest, cada moment és una figura retòrica, i sistemàticament l’humil, limitat pobre significant sap que no està a l’altura del Significat escàpol [...]
Obra poètica completa ; Proses literàries
Ciència i poesia són, tanmateix, amor, car és l’amor qui fa entenedores les coses
“El nostre verb social”, dins Obra completa (1983)
Medicina i ciències de la vida
La dona veloç
Jo tenia catorze anys, i després quinze i setze, i encara que el pare havia caigut del pedestal feia temps, la nostra relació se sostenia pels seus relats de quiròfan, que eren vius i entusiastes, una mica com si el pare hagués sublimat l’eufòria que voldria haver sentit davant d’una òpera o d’un lied de Schubert i l’hagués invertit al quiròfan.
Els desperfectes
I ara què passarà amb el padrí Miquel, Marissa? Està mort, amor. Anirà sota terra en una caixa. Però el seu cos encara existeix. Efectivament. Es mou alguna cosa, dins el seu cos? El cor ja no li bombeja. Si el cor no funciona, les cèl·lules es queden sense oxigen i caput. Ara s’anirà apagant del tot. Llavors encara s’està morint, no menteixis. Per a nosaltres ja està mort, perquè ni parla ni pot sentir-nos. Hi ha molta gent que ni parla ni hi sent i no estan morts. Pèssim criteri.
“L’època dels perquès”, dins Els desperfectes (2021)
Traducció i ciències del llenguatge
Universitat
Homenots : primera serie
«Pompeu Fabra», llegia fa un moment, «és l’únic català a qui tots els catalans han obeït plenament. Ell és l’únic que ha vist realitzada la noble ambició de tota la seva vida, l’únic que a l’hora suprema haurà pogut dir: “Del meu treball, res no ha estat debades.”»
L'hereu
El cas era que, a l’hora de marxar, no havia trobat encara la seva vocació. Per ell no existien més que tres carreres. Calia ésser metge, advocat o enginyer. Ningú no s’havia preocupat de fer-li entendre que existien altres professions on l’activitat humana podia assolir honra i guanys.
Presentació
"Lletres i molècules": ciència, tecnologia i humanitats a la literatura catalana
"Lletres i molècules" és un projecte de la Càtedra Pompeu Fabra amb la col·laboració de la Biblioteca de la UPF i té com a objectiu promocionar la literatura i la llengua catalanes entre tota la comunitat universitària. La iniciativa consisteix en una col·lecció de punts de llibre, cadascun dels quals està dedicat a una de les àrees de coneixement de la UPF: comunicació, ciències polítiques i socials, dret, economia, enginyeria, humanitats, medicina i ciències de la vida, i traducció i ciències del llenguatge, a més de la universitat en general.
