Prestatges virtuals: Annie Ernaux, Premi Nobel de Literatura 2022

La place és el cinquè llibre d'Annie Ernaux i una de les seves obres més conegudes. Escrit el 1983, amb un estil neutre sense floritures, l'autora explica la relació amb el seu pare i amb les persones que han passat per la seva vida, sense condescendència ni transcendència. El text va rebre el Premi Renaudot 1984.

L'octubre de 1963, quan Annie Ernaux es troba a Ruan estudiant filologia, descobreix que està embarassada. Des del primer moment no té cap dubte que no vol tenir aquesta criatura no desitjada. En una societat on es penalitza l'avortament amb presó i multa, es troba sola; fins i tot la seva parella es desentén de l'assumpte. A més del desemparament i la discriminació per part d'una societat que li gira l'esquena, queda la lluita davant del profund horror i el dolor d'un avortament clandestí.

Los armarios vacíos explica la història d'una ruptura social, d'una filla atrapada entre dos mons: el dels pares, proletaris, poc instruïts, i el dels burgesos, educats, amb accés a la cultura. Es fa èmfasi en la bretxa entre el que aquests pares es mereixen pels sacrificis fets per criar la seva filla i el que aquesta nena és capaç de donar-los. Aquest desfasament comporta una gran culpa, de la qual deriva una gran ira. Es tracta d'una escriptura crua, desproveïda de qualsevol autocensura. Frases acerades, tenses, escrites amb urgència per no oblidar, per no retrocedir davant de tanta veritat.

El 1952, quan Annie Ernaux tenia dotze anys, el seu pare va voler matar la seva mare un diumenge de juny, a primera hora de la tarda. Anys després, aquesta escena es presenta a l'autora tan diàfanament cruel com el dia que la va viure. Com en tantes altres famílies, els seus pares, que s'odien entre si, adoren, en canvi, la nena, per la qual cosa, mentre passen els dies i l'oblit envaeix la llar, sembla que el record d'aquell diumenge es converteix en un malson. Això no obstant, aquesta escena va canviar per sempre l'autora: aquella nena i la seva família «havien deixat de ser gent decent», i tot havia passat a ser vergonyós.

L'obra tracta la passió d'una dona culta, intel·ligent, econòmicament independent, divorciada i amb fills grans, que perd el cap per un diplomàtic d'un país de l'Est. L'escriptura asèptica i nua d'Annie Ernaux aconsegueix introduir-nos al febril, extasiat i devastador desvari que qualsevol dona -i qualsevol home-, a qualsevol lloc del món, ha experimentat sense dubte almenys una vegada a la vida.

Amb aquesta obra, Annie Ernaux ens parla de la seva mare, morta el 7 d'abril de 1986, al final d'una malaltia que n'havia destruït la memòria i la integritat intel·lectual i física. L'autora s'esforça a mostrar les diferents cares d'una dona d'orígens obrers i després comerciant ansiosa per mantenir el nou estatus. Ens mostra l'evolució i l'ambivalència dels sentiments d'una filla per la seva mare: amor, odi, tendresa, culpabilitat, i, finalment, aferrament visceral a l'anciana disminuïda.

Annie Ernaux ens ofereix una exploració fascinant del pas del temps a través de fotografies, records, paraules i coses, que abasten des de la postguerra fins als nostres dies. Amb aquesta obra, l'autora inscriu la vida quotidiana en una nova forma d'autobiografia, que esdevé col·lectiva i impersonal. Un llibre emocionant que ens convida a reflexionar sobre la nostra pròpia existència i la seva relació amb el món que ens envolta.

Amb aquesta obra Annie Ernaux renova el gènere de l'autobiografia. El llibre oscil·la entre descripcions de fotos de l'autora, fetes entre 1941 i 2006, i els seus records. La seva història és alhora personal i col·lectiva.

Raphaëlle Rérolle, redactora en cap adjunta a Le Monde des livres, entrevista a Annie Ernaux i conversen sobre les característiques de la seva escriptura.

L'autora escriu sobre la seva mare, que pateix Alzheimer. Ernaux escriu sobre ella, el seu cos, les seves paraules fins a la mort de la seva mare el 1986.

La Place (1983) i Une femme (1987) se succeeixen a la bibliografia d'Annie Ernaux i tenen molts punts en comú. Tots dos llibres estan estructurats de la mateixa manera. A La Place, l'autora segueix la mort del seu pare i a Une femme, la mort de la seva mare i tot el que envolta als seus enterraments. Però Annie Ernaux explica la seva necessitat de seguir "fent alguna cosa" pels seus pares, així que a través de l'escriptura recorre les seves vides cronològicament. La Place i Une Femme, són, per tant, llibres de dol.

Recull d'articles on s'explora el compromís d'Annie Ernaux amb l'escriptura. Els entrevistadors intenten definir els contorns d'aquesta nova forma de compromís (polític, humà, social, físic i sensible) que ella inventa, sobretot a la llum del concepte d'“implicació”.

La col·lecció Ecrivains au présent acompanya el lector en la descoberta de les grans obres actuals. Cada obra s'acosta a un escriptor, estudia la singularitat dels seus llibres, qüestiona les apostes i el plantejament i, finalment, els confronta amb el pensament del nostre temps. L'obra d'Annie Ernaux es troba al centre de les qüestions contemporànies. La seva suposada transparència desconcerta i sedueix els lectors, impacta per la seva exploració de l'íntim, la seva llibertat per experimentar i explicar els detalls d'una vida. L'escriptora analitza la societat de la postguerra, els seus modes subtils d'exclusió i els canvis en el destí femení.

L'autora analitza l'escriptura d'Ernaux on s'observa com el reconeixement d'una cultura passada i perduda és profund. Annie Ernaux va heretar dels seus pares el sentiment d'inseguretat material que, malgrat el seu èxit, encara sembla dominar i interferir en les seves representacions de la realitat social.

Primera conferència internacional dedicada a l'obra d'Annie Ernaux on els participants, provinents de múltiples horitzons geogràfics i crítics, analitzen els aspectes més diversos de l'entorn sociològic, psicològic i temàtic que ofereix l'escriptura diària. Destaca la presència d'Ernaux, que va intervenir activament i va participar en una taula rodona.