Ventura Pons
Ventura Pons: una mirada excepcional desde el cine catalán
- Autoria: Conxita Domènech (ed), Andrés Lema-Hincapié (ed)
- Any d'edició: 2015
- En paper
Testimoni excepcional i artista rebel davant els canvis culturals i polítics a Catalunya, Ventura Pons ha registrat als seus films molts d'aquests canvis. La seva filmografia integra teories crítiques recents i de primera línia sobre aspectes polítics, sexuals, històrics, filosòfics, formals, lingüístics o geogràfics, entre d'altres.
He tastat molts fruits de l'arbre de la vida
- Autoria: Ventura Pons
- Any d'edició: 2018
- En paper
Amb més de quaranta anys de carrera cinematogràfica i havent bregat en mil batalles, el cineasta mira enrere i pot recapitular què és el veritablement important, quines escenes conformaran el seu film definitiu i amb quines persones es queda per sobre de tot.
Ocaña, retrat intermitent
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 1978
Documental que retrata la vida del pintor andalús, José Pérez Ocaña, i alhora la vida de La Rambla i de la plaça Reial de la Barcelona de finals dels setanta, a través de la mirada de l’artista i l’ús del transvestisme. Aquest va ser el primer film de Ventura Pons, després de molts anys dedicat al teatre.
El vicari d'Olot
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 1981
Aprofitant la visita d'una autoritat eclesiàstica, en període de vacances, un petit poble organitza unes jornades sobre la religió i el sexe en l'actualitat. Això provoca que el poble es divideixi en dos bàndols, fins que finalment i després d'una sèrie de negociacions entre ambdós bàndols, s'arriba al consens.
La rossa del bar
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 1986
El Mario va a prendre una copa a un bar del barri xino de Barcelona i veu sorprès com una noia rossa fascinant, la Marta, li llença un feix de bitllets de mil pessetes a un proxeneta, i després marxa ràpidament del bar. En Mario farà tot el possible per conèixer la Marta i viurà amb ella una curta però intensa relació.
Puta misèria
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 1989
Adaptació de la novel·la homònima de Rafael Arnal i Trinitat Satorre. Dos joves amics, lumpen urbans sense treball, ideen, junt amb una col·lega, "camella" de professió, la manera de sortir de la misèria en què viuen: segrestar al ric del poble.
Què t'hi jugues, Mari Pili?
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 1991
Sole, Mari Pili i Marta comparteixen pis a Barcelona. Cansades d'esperar al cap de setmana per anar a la discoteca i relacionar-se amb homes, se'ls acudeix com a joc viure una aventura amb el primer home que els pregunti el seu nom…
Perquè de tot plegat
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 1994
Basat en el recull de relats homònim de Quin Monzó,Fris minimalista en episodis sobre el comportament humà (desig, submissió, amor, gelosia, sensatesa, honestedat, sinceritat, passió, fe...) situat entre dues històries fantàstiques sobre la voluntat i el dubte.
Actrius
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 1996
Basada en l’obra teatral E.R. de Josep M. Benet i Jornet, la pel·lícula està interpretada únicament per dones. Per tal de preparar un paper d'una antiga i coneguda actriu, una estudiant d'art dramàtic entrevista a tres grans actrius que van ser alumnes seves: una diva internacional, una estrella de la televisió i una directora de doblatge.
Carícies
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 1997
Basada en una obra de Sergi Belbel, inspirada en La Ronda, d'Arthur Schnitzer. Barcelona. Onze personatges, onze històries independents que s’encavalquen una darrera l’altra, com en una ronda. Diferents relacions: parelles, mare-filla, companys, germans, joves-vells, pare-fill, amants, pare-filla, mare-fill, que no aconsegueixen acariciar-se.
Amic, amat
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 1999
Basada en Testament, de Josep M. Benet i Jornet, narra la història d'un madur professor de literatura medieval, malalt, amb el dilema de decidir a qui deixarà en herència el seu assaig sobre Llibre d’amic e amat, de Ramón Lllull. Sentint pròxima la mort, decideix que la persona ideal és un jove i intel·ligent alumne del qual està enamorat i que es dedica a la prostitució masculina.
Morir (o no)
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2000
Adaptació d’un text teatral de Sergi Belbel. Morir; set històries independents que acaben amb la mort d'un dels seus protagonistes. No morir; les set històries s'encadenen en clau d'humor, en una sola: ningú mor i tots els personatges tenen relació entre ells.
Anita no perd el tren
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2001
Anita porta més de trenta anys treballant com a taquillera en un cinema de barri, però un dia la prejubilen perquè els propietaris han decidit derrocar el vell local per a construir un multicine. Incapaç d'assimilar el canvi, Anita continua acudint al solar on es trobava el cinema, i acaba enamorant-se de l'home casat que maneja l'excavadora de l'obra.
Food of love (Menja d'amor)
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2002
Basada en l'obra de David Leavitt, The Page turner. Paul, un jove estudiant de música del conservatori, s'ha d'enfrontar, tot i la seva edat, a alguns dubtes personals i professionals relacionats amb el seu talent com a músic i a la seva identitat sexual.
El Gran Gato: quinze cançons i memòria de Gato Pérez
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2003
Musical documental en homenatge al músic i cantant de rumba, Javier Patricio, "Gato" Pérez, que va morir el 1990 amb només 40 anys. Al film, assistim a un concert de 15 dels seus temes, interpretats per diferents companys de professió i a una part narrativa a càrrec d’amics i familiars.
Amor idiota
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2004
Adaptació de la novel·la homònima de Lluís-Anton Baulenas, Pere Lluc, un jove enmig d'un moment de crisi personal, se'n va de festa i s'emborratxa i, de camí a casa, ensopega amb la Sandra, de qui queda fascinat.
Animals ferits
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2006
Tragicomèdia basada en el llibre Animals tristos, de Jordi Puntí. Un entramat de relacions professionals, d’amistat i d’infidelitat que s’entrecreuen i on els personatges són animals solitaris que es llepen les ferides, quan les coses donen un tomb inesperat.
Barcelona (un mapa)
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2007
Adaptació de l'obra teatral Barcelona, mapa d'ombres de Lluïsa Cunillé, on sis personatges es troben a un vell pis de l'Eixample barceloní. Un matrimoni gran, el germà d'ella i tres rellogats: una dona que fa classes de francès, un jove vigilant de seguretat, exfutbolista, i una noia sud-americana, embarassada. L'ancià, antic porter de l'òpera a qui li agrada transvestir-se, els reuneix a tots per demanar-los que marxin, ja que s'està morint i vol estar sol en el tram final de la seva vida.
La vida abismal
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2007
Adaptació de La vida en l'abisme, de Ferran Torrent. En Ferran és un jove que malviu de fer treballs esporàdics i de jugar a les cartes. En una partida coneix el Chino, un jugador amb qui contreu un deute. El Chino li proposa mètodes il·legals per tenir efectiu per jugar i en Ferran freqüenta els millors restaurants, les millors timbes i la nit en tota la seva extensió
Forasters
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2008
Inspirada en una obra de Sergi Belbel, una família pateix els efectes de la pèrdua d'un dels seus membres. D‟altra banda, l’arribada d‟uns veïns forasters altera la suposada harmonia familiar i social.
A la deriva
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2009
Basada en la novel·la Àrea de Servei, de Lluís-Anton Baulenas. L’Anna ha tornat després de passar dos anys treballant durament a Àfrica per a una ONG. Ha aconseguit una feina om a guarda de seguretat d'un exclusiu centre de salut barceloní, on comença una truculenta relació amb un jove malalt del seu centre, ingressat per ordre judicial.
Any de gràcia
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2012
Un noi jove i inconformista se'n va a viure a casa d'una dona gran i malcarada, al barri de Gràcia de Barcelona. La relació de tots dos és complicada per les diferents maneres de veure el món, però es necessiten.
Ignasi M.
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2013
El museòleg Ignasi M. viu hores molt baixes, però té la capacitat d’explicar-nos-ho d’un mode delirant i divertit en aquest documental. Durant els anys de bonança, a Ignasi M. tot li anava molt bé, però amb la crisi, la seva empresa va fer fallida. La va intentar salvar hipotecant casa seva, que està a punt de perdre. És gai seropositiu i participa en un programa d'assaig clínic.
Virus de la por
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2015
Adaptada d'El principi d’Arquimedes, de Josep Maria Miró. Els nens d'un grup de natació d'un poliesportiu municipal acusen el monitor de fer un petó a un d'ells, fet que preocupa i inquieta als pares. Es tracta d'un gest d'afecte per calmar un nen espantat o hi ha alguna cosa més? La sospita alimenta la por i aquest genera violència.
Cola, Colita, Colassa
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2015
En aquest documental, la fotògrafa catalana Isabel Steva, coneguda artísticament com a Colita, es reuneix al jardí de casa seva amb algunes de les seves amigues, companyes de tota la vida, plenes d'enginy i diversió.
Sabates grosses
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2016
Comèdia coral ambientat a la Dreta de l'Eixample de Barcelona, on se succeeixen diverses històries explicades per dues porteres de dos edificis del carrer Casp. A través d’elles coneixerem les virtuts i misèries de diversos personatges del barri.
Univers(o) Pecanins
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2018
Retrat de la vida de les germanes Pecanins, referents de la vida cultural a Mèxic i de l'art català i mexicà, durant gairebé mig segle. Van viure la Guerra Civil Espanyola i es van estalviar la postguerra i la dictadura.
Be Happy
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2019
Pel·lícula musical rodada entre Londres i Mallorca i amb cançons de Lluís Llach i Maria del Mar Bonet interpretades en anglès. El Mallorca Gay Men's Chorus actua a Londres. Hi assisteixen el Peter, psiquiatre freudià i els eu marit Mika; el David, jove britànic gai que viu a Banyoles i la Coco Lamour, actriu francesa de París.
Ventura Pons: la mirada libre
- Autoria: Anabel Campo Vidal
- Any d'edició: 2000
- En paper
Ventura Pons ens obre les portes que ens acosten a la seva vida i a la seva obra. El director crea un món paral·lel al real que li permet parlar d'un tema universal: la necessitat de l'altre, els afectes, amb els seus goigs i les seves ombres, les seves passions i desencants.
Els Meus (i els altres)
- Autoria: Ventura Pons
- Any d'edició: 2011
- En paper
Les memòries de Ventura Pons a partir de la gent que va conèixer i estimar. Setze amics d'arreu del món, que el van ajudar a trobar el seu lloc a la vida, van ser l'excusa per plasmar uns records que van des de la infància durant la postguerra fins als més de quaranta anys de teatre i cinema, passant pels excitants anys setanta.
Ventura Pons: una mirada excepcional desde el cine catalán
- Autoria: Conxita Domènech (ed), Andrés Lema-Hincapié (ed)
- Any d'edició: 2015
- En paper
Testimoni excepcional i artista rebel davant els canvis culturals i polítics a Catalunya, Ventura Pons ha registrat als seus films molts d'aquests canvis. La seva filmografia integra teories crítiques recents i de primera línia sobre aspectes polítics, sexuals, històrics, filosòfics, formals, lingüístics o geogràfics, entre d'altres.
He tastat molts fruits de l'arbre de la vida
- Autoria: Ventura Pons
- Any d'edició: 2018
- En paper
Amb més de quaranta anys de carrera cinematogràfica i havent bregat en mil batalles, el cineasta mira enrere i pot recapitular què és el veritablement important, quines escenes conformaran el seu film definitiu i amb quines persones es queda per sobre de tot.
Ocaña, retrat intermitent
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 1978
Documental que retrata la vida del pintor andalús, José Pérez Ocaña, i alhora la vida de La Rambla i de la plaça Reial de la Barcelona de finals dels setanta, a través de la mirada de l’artista i l’ús del transvestisme. Aquest va ser el primer film de Ventura Pons, després de molts anys dedicat al teatre.
El vicari d'Olot
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 1981
Aprofitant la visita d'una autoritat eclesiàstica, en període de vacances, un petit poble organitza unes jornades sobre la religió i el sexe en l'actualitat. Això provoca que el poble es divideixi en dos bàndols, fins que finalment i després d'una sèrie de negociacions entre ambdós bàndols, s'arriba al consens.
La rossa del bar
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 1986
El Mario va a prendre una copa a un bar del barri xino de Barcelona i veu sorprès com una noia rossa fascinant, la Marta, li llença un feix de bitllets de mil pessetes a un proxeneta, i després marxa ràpidament del bar. En Mario farà tot el possible per conèixer la Marta i viurà amb ella una curta però intensa relació.
Puta misèria
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 1989
Adaptació de la novel·la homònima de Rafael Arnal i Trinitat Satorre. Dos joves amics, lumpen urbans sense treball, ideen, junt amb una col·lega, "camella" de professió, la manera de sortir de la misèria en què viuen: segrestar al ric del poble.
Què t'hi jugues, Mari Pili?
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 1991
Sole, Mari Pili i Marta comparteixen pis a Barcelona. Cansades d'esperar al cap de setmana per anar a la discoteca i relacionar-se amb homes, se'ls acudeix com a joc viure una aventura amb el primer home que els pregunti el seu nom…
Perquè de tot plegat
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 1994
Basat en el recull de relats homònim de Quin Monzó,Fris minimalista en episodis sobre el comportament humà (desig, submissió, amor, gelosia, sensatesa, honestedat, sinceritat, passió, fe...) situat entre dues històries fantàstiques sobre la voluntat i el dubte.
Actrius
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 1996
Basada en l’obra teatral E.R. de Josep M. Benet i Jornet, la pel·lícula està interpretada únicament per dones. Per tal de preparar un paper d'una antiga i coneguda actriu, una estudiant d'art dramàtic entrevista a tres grans actrius que van ser alumnes seves: una diva internacional, una estrella de la televisió i una directora de doblatge.
Carícies
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 1997
Basada en una obra de Sergi Belbel, inspirada en La Ronda, d'Arthur Schnitzer. Barcelona. Onze personatges, onze històries independents que s’encavalquen una darrera l’altra, com en una ronda. Diferents relacions: parelles, mare-filla, companys, germans, joves-vells, pare-fill, amants, pare-filla, mare-fill, que no aconsegueixen acariciar-se.
Amic, amat
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 1999
Basada en Testament, de Josep M. Benet i Jornet, narra la història d'un madur professor de literatura medieval, malalt, amb el dilema de decidir a qui deixarà en herència el seu assaig sobre Llibre d’amic e amat, de Ramón Lllull. Sentint pròxima la mort, decideix que la persona ideal és un jove i intel·ligent alumne del qual està enamorat i que es dedica a la prostitució masculina.
Morir (o no)
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2000
Adaptació d’un text teatral de Sergi Belbel. Morir; set històries independents que acaben amb la mort d'un dels seus protagonistes. No morir; les set històries s'encadenen en clau d'humor, en una sola: ningú mor i tots els personatges tenen relació entre ells.
Anita no perd el tren
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2001
Anita porta més de trenta anys treballant com a taquillera en un cinema de barri, però un dia la prejubilen perquè els propietaris han decidit derrocar el vell local per a construir un multicine. Incapaç d'assimilar el canvi, Anita continua acudint al solar on es trobava el cinema, i acaba enamorant-se de l'home casat que maneja l'excavadora de l'obra.
Food of love (Menja d'amor)
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2002
Basada en l'obra de David Leavitt, The Page turner. Paul, un jove estudiant de música del conservatori, s'ha d'enfrontar, tot i la seva edat, a alguns dubtes personals i professionals relacionats amb el seu talent com a músic i a la seva identitat sexual.
El Gran Gato: quinze cançons i memòria de Gato Pérez
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2003
Musical documental en homenatge al músic i cantant de rumba, Javier Patricio, "Gato" Pérez, que va morir el 1990 amb només 40 anys. Al film, assistim a un concert de 15 dels seus temes, interpretats per diferents companys de professió i a una part narrativa a càrrec d’amics i familiars.
Amor idiota
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2004
Adaptació de la novel·la homònima de Lluís-Anton Baulenas, Pere Lluc, un jove enmig d'un moment de crisi personal, se'n va de festa i s'emborratxa i, de camí a casa, ensopega amb la Sandra, de qui queda fascinat.
Animals ferits
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2006
Tragicomèdia basada en el llibre Animals tristos, de Jordi Puntí. Un entramat de relacions professionals, d’amistat i d’infidelitat que s’entrecreuen i on els personatges són animals solitaris que es llepen les ferides, quan les coses donen un tomb inesperat.
Barcelona (un mapa)
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2007
Adaptació de l'obra teatral Barcelona, mapa d'ombres de Lluïsa Cunillé, on sis personatges es troben a un vell pis de l'Eixample barceloní. Un matrimoni gran, el germà d'ella i tres rellogats: una dona que fa classes de francès, un jove vigilant de seguretat, exfutbolista, i una noia sud-americana, embarassada. L'ancià, antic porter de l'òpera a qui li agrada transvestir-se, els reuneix a tots per demanar-los que marxin, ja que s'està morint i vol estar sol en el tram final de la seva vida.
La vida abismal
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2007
Adaptació de La vida en l'abisme, de Ferran Torrent. En Ferran és un jove que malviu de fer treballs esporàdics i de jugar a les cartes. En una partida coneix el Chino, un jugador amb qui contreu un deute. El Chino li proposa mètodes il·legals per tenir efectiu per jugar i en Ferran freqüenta els millors restaurants, les millors timbes i la nit en tota la seva extensió
Forasters
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2008
Inspirada en una obra de Sergi Belbel, una família pateix els efectes de la pèrdua d'un dels seus membres. D‟altra banda, l’arribada d‟uns veïns forasters altera la suposada harmonia familiar i social.
A la deriva
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2009
Basada en la novel·la Àrea de Servei, de Lluís-Anton Baulenas. L’Anna ha tornat després de passar dos anys treballant durament a Àfrica per a una ONG. Ha aconseguit una feina om a guarda de seguretat d'un exclusiu centre de salut barceloní, on comença una truculenta relació amb un jove malalt del seu centre, ingressat per ordre judicial.
Any de gràcia
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2012
Un noi jove i inconformista se'n va a viure a casa d'una dona gran i malcarada, al barri de Gràcia de Barcelona. La relació de tots dos és complicada per les diferents maneres de veure el món, però es necessiten.
Ignasi M.
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2013
El museòleg Ignasi M. viu hores molt baixes, però té la capacitat d’explicar-nos-ho d’un mode delirant i divertit en aquest documental. Durant els anys de bonança, a Ignasi M. tot li anava molt bé, però amb la crisi, la seva empresa va fer fallida. La va intentar salvar hipotecant casa seva, que està a punt de perdre. És gai seropositiu i participa en un programa d'assaig clínic.
Virus de la por
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2015
Adaptada d'El principi d’Arquimedes, de Josep Maria Miró. Els nens d'un grup de natació d'un poliesportiu municipal acusen el monitor de fer un petó a un d'ells, fet que preocupa i inquieta als pares. Es tracta d'un gest d'afecte per calmar un nen espantat o hi ha alguna cosa més? La sospita alimenta la por i aquest genera violència.
Cola, Colita, Colassa
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2015
En aquest documental, la fotògrafa catalana Isabel Steva, coneguda artísticament com a Colita, es reuneix al jardí de casa seva amb algunes de les seves amigues, companyes de tota la vida, plenes d'enginy i diversió.
Sabates grosses
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2016
Comèdia coral ambientat a la Dreta de l'Eixample de Barcelona, on se succeeixen diverses històries explicades per dues porteres de dos edificis del carrer Casp. A través d’elles coneixerem les virtuts i misèries de diversos personatges del barri.
Univers(o) Pecanins
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2018
Retrat de la vida de les germanes Pecanins, referents de la vida cultural a Mèxic i de l'art català i mexicà, durant gairebé mig segle. Van viure la Guerra Civil Espanyola i es van estalviar la postguerra i la dictadura.
Be Happy
- Direcció: Ventura Pons
- Any de producció: 2019
Pel·lícula musical rodada entre Londres i Mallorca i amb cançons de Lluís Llach i Maria del Mar Bonet interpretades en anglès. El Mallorca Gay Men's Chorus actua a Londres. Hi assisteixen el Peter, psiquiatre freudià i els eu marit Mika; el David, jove britànic gai que viu a Banyoles i la Coco Lamour, actriu francesa de París.
Ventura Pons: la mirada libre
- Autoria: Anabel Campo Vidal
- Any d'edició: 2000
- En paper
Ventura Pons ens obre les portes que ens acosten a la seva vida i a la seva obra. El director crea un món paral·lel al real que li permet parlar d'un tema universal: la necessitat de l'altre, els afectes, amb els seus goigs i les seves ombres, les seves passions i desencants.
Els Meus (i els altres)
- Autoria: Ventura Pons
- Any d'edició: 2011
- En paper
Les memòries de Ventura Pons a partir de la gent que va conèixer i estimar. Setze amics d'arreu del món, que el van ajudar a trobar el seu lloc a la vida, van ser l'excusa per plasmar uns records que van des de la infància durant la postguerra fins als més de quaranta anys de teatre i cinema, passant pels excitants anys setanta.
Ventura Pons: una mirada excepcional desde el cine catalán
- Autoria: Conxita Domènech (ed), Andrés Lema-Hincapié (ed)
- Any d'edició: 2015
- En paper
Testimoni excepcional i artista rebel davant els canvis culturals i polítics a Catalunya, Ventura Pons ha registrat als seus films molts d'aquests canvis. La seva filmografia integra teories crítiques recents i de primera línia sobre aspectes polítics, sexuals, històrics, filosòfics, formals, lingüístics o geogràfics, entre d'altres.
He tastat molts fruits de l'arbre de la vida
- Autoria: Ventura Pons
- Any d'edició: 2018
- En paper
Amb més de quaranta anys de carrera cinematogràfica i havent bregat en mil batalles, el cineasta mira enrere i pot recapitular què és el veritablement important, quines escenes conformaran el seu film definitiu i amb quines persones es queda per sobre de tot.
Presentació
- Prestatge d'homenatge al director de cinema, Ventura Pons, amb motiu de la seva mort el gener del 2024
- Data: març 2024
- Contingut: Filmografia i documents de l'autor
Destaquem
-
3Cat posa a l'abast una àmplia col·lecció de pel·lícules de Ventura Pons com a homenatge al director més prolífic del cinema en catalàCol·lecció de pel·lícules i documentals de Ventura Pons com a director. També entrevistes i reportatges sobre la seva importància en el cinema català i europeu.
