Volum publicat amb motiu de la retrospectiva dedicada a Joaquim Jordà al 24è Torino Film Festival que es va celebrar del 10 al 18 de novembre del 2006.
Article sobre la figura de Joaquim Jordà com a documentalista.
Documental sobre la vida i l’obra de l’arquitecte, pintor i amic del director, Jacinto Esteva. A través dels records de la seva filla Daria i del testimoni de diversos amics, ret homenatge a la vida i a l’obra de l’amic, mostrant l'ambient de la Barcelona de dels 60.
El 1997, un cas de pederàstia va convulsionar el barri del Raval de Barcelona. El sensacionalisme dels mitjans i una mala actuació policial i judicial, va fer del cas un gran escàndol mediàtic. Jordà aprofita el judici, que finalitza el 2001, per explicar la transformació que ell barri estava vivint durant aquells anys
En aquest documental, Jordà i Nuria Villazán reflexionen sobre les malalties mentals i el seu tractament, a través de la figura del neuròleg portuguès António Egas Moniz, que va ser qui va practicar la lobotomia per primera vegada a un ésser humà.
Descriu l'experiència d'autogestió que fan els treballadors de la fàbrica d'electrodomèstics Numax entre el 1977 i el 1979, com a resposta a l'intent de tancament irregular per part dels propietaris.
La lectura d’un article al diari El País, desemboca en aquest documental on el director s’introdueix en el món de l’agnòsia i l’alèxia, dues malalties mentals que produeixen una distorsió en la percepció de la realitat.
Pel·lícula que comença amb l’escena final del Numax presenta i que reflexiona sobre els 25 anys transcorreguts des del rodatge del documental.
La reconstrucció del rodatge del documental de Joaquím Jordà i Nuria Villazán, en què s'aborda la figura del portuguès Egas Moniz, Nobel de Medicina per les seves investigacions sobre l'aplicació de la lobotomia en éssers humans per combatre l'esquizofrènia, serveix els autors per endinsar-nos en una interessant reflexió sobre la història i el present de les pràctiques psiquiàtriques.
Biografia il·lustrada que repassa la vida i l’obra del director. Jordá fa un cinema incòmode perquè obliga a mirar coses que no agraden, com la mort, el suïcidi, la lluita impossible contra el capital, la bogeria o la pedofília. I, sobretot, és un cinema que qüestiona les relacions de poder i mostra els estralls que provoquen.
Aquest llibre, editat per l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb motiu de la sessió “Cineclub” que va tenir lloc el dia 12 de desembre del 2001, fa una repassada per la vida i per l’obra de Joaquim Jordà.
Volum publicat amb motiu de la retrospectiva dedicada a Joaquim Jordà al 24è Torino Film Festival que es va celebrar del 10 al 18 de novembre del 2006.
Article sobre la figura de Joaquim Jordà com a documentalista.
Documental sobre la vida i l’obra de l’arquitecte, pintor i amic del director, Jacinto Esteva. A través dels records de la seva filla Daria i del testimoni de diversos amics, ret homenatge a la vida i a l’obra de l’amic, mostrant l'ambient de la Barcelona de dels 60.
El 1997, un cas de pederàstia va convulsionar el barri del Raval de Barcelona. El sensacionalisme dels mitjans i una mala actuació policial i judicial, va fer del cas un gran escàndol mediàtic. Jordà aprofita el judici, que finalitza el 2001, per explicar la transformació que ell barri estava vivint durant aquells anys
En aquest documental, Jordà i Nuria Villazán reflexionen sobre les malalties mentals i el seu tractament, a través de la figura del neuròleg portuguès António Egas Moniz, que va ser qui va practicar la lobotomia per primera vegada a un ésser humà.
Descriu l'experiència d'autogestió que fan els treballadors de la fàbrica d'electrodomèstics Numax entre el 1977 i el 1979, com a resposta a l'intent de tancament irregular per part dels propietaris.
La lectura d’un article al diari El País, desemboca en aquest documental on el director s’introdueix en el món de l’agnòsia i l’alèxia, dues malalties mentals que produeixen una distorsió en la percepció de la realitat.
Pel·lícula que comença amb l’escena final del Numax presenta i que reflexiona sobre els 25 anys transcorreguts des del rodatge del documental.
La reconstrucció del rodatge del documental de Joaquím Jordà i Nuria Villazán, en què s'aborda la figura del portuguès Egas Moniz, Nobel de Medicina per les seves investigacions sobre l'aplicació de la lobotomia en éssers humans per combatre l'esquizofrènia, serveix els autors per endinsar-nos en una interessant reflexió sobre la història i el present de les pràctiques psiquiàtriques.
Biografia il·lustrada que repassa la vida i l’obra del director. Jordá fa un cinema incòmode perquè obliga a mirar coses que no agraden, com la mort, el suïcidi, la lluita impossible contra el capital, la bogeria o la pedofília. I, sobretot, és un cinema que qüestiona les relacions de poder i mostra els estralls que provoquen.
Aquest llibre, editat per l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb motiu de la sessió “Cineclub” que va tenir lloc el dia 12 de desembre del 2001, fa una repassada per la vida i per l’obra de Joaquim Jordà.
Volum publicat amb motiu de la retrospectiva dedicada a Joaquim Jordà al 24è Torino Film Festival que es va celebrar del 10 al 18 de novembre del 2006.
Article sobre la figura de Joaquim Jordà com a documentalista.