Compendi de dades, fotografies, històries i anècdotes mitjançant les quals s'ha reconstruït bona part de la història de Calafell Ràdio. A través de les vivències dels mateixos treballadors i col·laboradors, s'ha construït un relat sobre l'evolució que ha tingut l'emissora i el que ha suposat no només per als que hi han col·laborat, sinó també per a la mateixa societat calafellenca. També vol ser un homenatge a tota la gent que ha fet gran la Ràdio i que ja forma part de la història de Calafell.
Aquest llibre vol donar unes breus pinzellades sobre el que ha estat la implantació de diferents emissores al terme municipal de Tarragona i es complementa amb els fets principals succeïts a la ciutat en les principals etapes històriques que l’han caracteritzat. Paral·lelament, s’incideix en l’evolució de la tecnologia que s’ha emprat al llarg del temps per treballar a la ràdio. Inclou el testimoni de professionals d’aquest mitjà.
Crònica d'una història de Catalunya a través dels mitjans de comunicació, des del 1641 -quan es publica una "Gazeta" setmanal-, fins al 1994. L'autor aporta una extraordinària documentació i proposa una interpretació del paper que els mitjans, entre ells la ràdio, han fet els successius moments polítics i socials del país.
Història de la creació d'un projecte de ràdio durant l'època del franquisme, on uns joves van poder reflexar els seus pensaments i sentir-se recolçats pels oients. "Radio Juventud de Barcelona" va ser l'arrel professional de moltes personalitats reconegudes avui en dia al món de la televisió.
Barcelona va ser la capital de la ràdio perquè les ràdios barcelonines Ràdio Barcelona, Ràdio Catalana i Ràdio Associació de Catalunya es van transformar en portaveus de les transformacions culturals i polítiques dels anys 1924-1939, un període curt però ple de canvis.
Anàlisi dels orígens i el desenvolupament de la radiodifusió a Catalunya des del seu naixement fins a l'època franquista. L'obra tracta la implantació de les primeres emissores de ràdio, el seu paper en la societat de l'època i com el règim franquista va transformar aquest mitjà, tot incidint en el seu impacte cultural i polític en el context català.
Teodor Garriga (Barcelona, 1909) va estar lligadíssim a la història de Ràdio Associació de Catalunya des de la seva fundació, l’any 1931, fins al 1939. Va viure l’exili, l’experiència dels camps de concentració i la resistència contra el nazisme a França. Va retornar a Catalunya a principis dels anys seixanta.
Aquest llibre analitza l’evolució de la radiodifusió catalana al segle XX, destacant-ne el caràcter innovador i creatiu impulsat per particulars, empresaris i ciutadans. L’expansió de les emissores va ser generalitzada per tot el territori, configurant un espai de comunicació propi, influït per factors històrics, agents públics i privats, i la llengua catalana. Malgrat les dificultats derivades de dues dictadures i una guerra civil, els darrers anys han estat clau per consolidar un sistema radiofònic públic i privat. Enfront del repte de la convergència digital, la ràdio catalana enceta un futur prometedor.
Amb la reaparició en escena del teme 'local' i el protagonisme adquirit pel seu alter ego, el terme 'global', aquest llibre proposa algunes reflexions al voltant dels dos mots i de la seva aplicació teòrica i pràctica a la indústria radiofònica.
Síntesi dels primers anys de vida del projecte COMRàdio (1993-1996) a partir de l'anàlisi del seu model, amb les dades més significatives que la defineixen i el testimoni personal i contrastat dels seus promotors. La irrupció de la primera xarxa d'emissores locals connectades amb una nova fórmula va trencar l'statu quo comunicacional establert.
El llibre és una recopliació d'anotacions per a una història del Club de Ràdio Terrassa, fundat el 1928, amb motiu del seu cinquentanari, l'any 1978.
Compendi de dades, fotografies, històries i anècdotes mitjançant les quals s'ha reconstruït bona part de la història de Calafell Ràdio. A través de les vivències dels mateixos treballadors i col·laboradors, s'ha construït un relat sobre l'evolució que ha tingut l'emissora i el que ha suposat no només per als que hi han col·laborat, sinó també per a la mateixa societat calafellenca. També vol ser un homenatge a tota la gent que ha fet gran la Ràdio i que ja forma part de la història de Calafell.
Aquest llibre vol donar unes breus pinzellades sobre el que ha estat la implantació de diferents emissores al terme municipal de Tarragona i es complementa amb els fets principals succeïts a la ciutat en les principals etapes històriques que l’han caracteritzat. Paral·lelament, s’incideix en l’evolució de la tecnologia que s’ha emprat al llarg del temps per treballar a la ràdio. Inclou el testimoni de professionals d’aquest mitjà.
Crònica d'una història de Catalunya a través dels mitjans de comunicació, des del 1641 -quan es publica una "Gazeta" setmanal-, fins al 1994. L'autor aporta una extraordinària documentació i proposa una interpretació del paper que els mitjans, entre ells la ràdio, han fet els successius moments polítics i socials del país.
Història de la creació d'un projecte de ràdio durant l'època del franquisme, on uns joves van poder reflexar els seus pensaments i sentir-se recolçats pels oients. "Radio Juventud de Barcelona" va ser l'arrel professional de moltes personalitats reconegudes avui en dia al món de la televisió.
Barcelona va ser la capital de la ràdio perquè les ràdios barcelonines Ràdio Barcelona, Ràdio Catalana i Ràdio Associació de Catalunya es van transformar en portaveus de les transformacions culturals i polítiques dels anys 1924-1939, un període curt però ple de canvis.
Anàlisi dels orígens i el desenvolupament de la radiodifusió a Catalunya des del seu naixement fins a l'època franquista. L'obra tracta la implantació de les primeres emissores de ràdio, el seu paper en la societat de l'època i com el règim franquista va transformar aquest mitjà, tot incidint en el seu impacte cultural i polític en el context català.
Teodor Garriga (Barcelona, 1909) va estar lligadíssim a la història de Ràdio Associació de Catalunya des de la seva fundació, l’any 1931, fins al 1939. Va viure l’exili, l’experiència dels camps de concentració i la resistència contra el nazisme a França. Va retornar a Catalunya a principis dels anys seixanta.
Aquest llibre analitza l’evolució de la radiodifusió catalana al segle XX, destacant-ne el caràcter innovador i creatiu impulsat per particulars, empresaris i ciutadans. L’expansió de les emissores va ser generalitzada per tot el territori, configurant un espai de comunicació propi, influït per factors històrics, agents públics i privats, i la llengua catalana. Malgrat les dificultats derivades de dues dictadures i una guerra civil, els darrers anys han estat clau per consolidar un sistema radiofònic públic i privat. Enfront del repte de la convergència digital, la ràdio catalana enceta un futur prometedor.
Amb la reaparició en escena del teme 'local' i el protagonisme adquirit pel seu alter ego, el terme 'global', aquest llibre proposa algunes reflexions al voltant dels dos mots i de la seva aplicació teòrica i pràctica a la indústria radiofònica.
Síntesi dels primers anys de vida del projecte COMRàdio (1993-1996) a partir de l'anàlisi del seu model, amb les dades més significatives que la defineixen i el testimoni personal i contrastat dels seus promotors. La irrupció de la primera xarxa d'emissores locals connectades amb una nova fórmula va trencar l'statu quo comunicacional establert.
El llibre és una recopliació d'anotacions per a una història del Club de Ràdio Terrassa, fundat el 1928, amb motiu del seu cinquentanari, l'any 1978.
Compendi de dades, fotografies, històries i anècdotes mitjançant les quals s'ha reconstruït bona part de la història de Calafell Ràdio. A través de les vivències dels mateixos treballadors i col·laboradors, s'ha construït un relat sobre l'evolució que ha tingut l'emissora i el que ha suposat no només per als que hi han col·laborat, sinó també per a la mateixa societat calafellenca. També vol ser un homenatge a tota la gent que ha fet gran la Ràdio i que ja forma part de la història de Calafell.
Aquest llibre vol donar unes breus pinzellades sobre el que ha estat la implantació de diferents emissores al terme municipal de Tarragona i es complementa amb els fets principals succeïts a la ciutat en les principals etapes històriques que l’han caracteritzat. Paral·lelament, s’incideix en l’evolució de la tecnologia que s’ha emprat al llarg del temps per treballar a la ràdio. Inclou el testimoni de professionals d’aquest mitjà.
Llibre que tracta de la popular emissora COPE, dels seus orígens, els quals eren de caire religiós, aprofundint en aquesta relació entre la ràdio i l'església. Aporta molta documentació que dona valor extra al que s'explica. El període cronològic del qual tracta el llibre és del 1950 al 1983.
Aquest llibre analitza les cartes enviades a Ràdio Espanya Independent, "La Pirinenca", l'emissora antifranquista del Partit Comunista d'Espanya, entre el 1941 i el 1977. A través d'unes 15.500 cartes conservades, recull les veus de republicans, exiliats, obrers, estudiants i altres, relatant el dolor de la guerra, la repressió, la lluita per la supervivència i l'anhel de llibertat. És un testimoniatge únic de la resistència clandestina i el somni de democràcia sota la dictadura de Franco.
Ángel Faus construeix els fonaments de la nostra història radiofònica i rastreja referències i documents que resulten enormement reveladors. La seva anàlisi li permet afirmar que l'inventor de la ràdio va ser l'espanyol Julio Cervera Baviera i no Marconi, tal com es creia fins ara, i que la primera emissora de ràdio espanyola va ser en realitat Ràdio Madrid, impulsada per una associació de comerciants de la ciutat i que va estar funcionat a començaments 1924. La recerca, que arrenca al 1896 i s'estén fins al 1977, relata l'evolució radiofònica espanyola, i inclou interessants referències al context tècnic internacional, així com a la terrible situació de la Ràdio a Espanya, subjecta a la censura feroç franquista.
Llibre que repassa la trajectòria de la ràdio espanyola desde l'any 1923 al 1993. Divideix les etapes segons el context històric i mostra imatges i fotografies de l'època que ajuden a situar el lector i a comprendre millor el que llegeix.
Aquesta obra en dos volums, repassa la història radiofònica a Espanya i busca oferir un millor coneixement de la ràdio actual tot explicant les arrels d'aquesta. El primer d'ells es fixa en l'època de la Restauració, al 1874 i arriba fins al 1939. El segon volum posa el punt de mira en el període comprès entre el 1939 i el 1985.
Aquest llibre és una mirada amena al món de la ràdio, combinant crítica i anècdotes per recuperar la seva història. L'autor explora figures, fets i programes que ens transporten a una època amb llums i ombres. Un recorregut per l’ahir i l'avui d’un mitjà apassionant, clau en la vida quotidiana de moltes persones en els anys en els quals es basa l'obra, del 1940 al 1980.
Relació de tots els elements característics de la ràdio al llarg de la seva història. Cronologicament, s'expliquen les evolucions que ha patit el sector radiofònic en l'aspecte tècnic, jurídic, lingüistic i programàtic.
Història de la primera etapa de la radiodifusió espanyola, des de principis del segle XX, fins la llei de Radiodifusió i Reglament de l'any 1935. Es tracten temes com la influència dels mitjans digitals a les opinions i creences de la societat i s'explica, de manera cronològica, els esdeveniments més importants de l'època.
Unión Radio va ser el primer gran projecte radiofònic espanyol. El seu objectiu, durant els seus 14 anys d'existència, va ser crear una cadena d'emissores locals al voltant d'una principal, la madrilenya Unión Radio, que va començar a emetre el juny del 1925. Des del naixement, va ser la veu i el reflex una època de gran efervescència creativa, de canvis polítics i socials. El micròfon va recollir en directe l'arribada de la Segona República i els tres anys de la Guerra Civil. Aquest llibre recupera una part de la història de la ràdio espanyola.
Primer volum d'una trilogia de llibres sobre la història de la Ràdio Nacional d'Espanya. Compta amb testimonis de les persones que van iniciar el projecte, les seves vivències, anècdotes i opinions. El llibre és una oda a les persones que van treballar incansablement sense cap retribució econòmica per treure endavant el projecte de la RNE, que perdura fins avui dia.
Llibre que tracta de la popular emissora COPE, dels seus orígens, els quals eren de caire religiós, aprofundint en aquesta relació entre la ràdio i l'església. Aporta molta documentació que dona valor extra al que s'explica. El període cronològic del qual tracta el llibre és del 1950 al 1983.
Aquest llibre analitza les cartes enviades a Ràdio Espanya Independent, "La Pirinenca", l'emissora antifranquista del Partit Comunista d'Espanya, entre el 1941 i el 1977. A través d'unes 15.500 cartes conservades, recull les veus de republicans, exiliats, obrers, estudiants i altres, relatant el dolor de la guerra, la repressió, la lluita per la supervivència i l'anhel de llibertat. És un testimoniatge únic de la resistència clandestina i el somni de democràcia sota la dictadura de Franco.
Ángel Faus construeix els fonaments de la nostra història radiofònica i rastreja referències i documents que resulten enormement reveladors. La seva anàlisi li permet afirmar que l'inventor de la ràdio va ser l'espanyol Julio Cervera Baviera i no Marconi, tal com es creia fins ara, i que la primera emissora de ràdio espanyola va ser en realitat Ràdio Madrid, impulsada per una associació de comerciants de la ciutat i que va estar funcionat a començaments 1924. La recerca, que arrenca al 1896 i s'estén fins al 1977, relata l'evolució radiofònica espanyola, i inclou interessants referències al context tècnic internacional, així com a la terrible situació de la Ràdio a Espanya, subjecta a la censura feroç franquista.
Llibre que repassa la trajectòria de la ràdio espanyola desde l'any 1923 al 1993. Divideix les etapes segons el context històric i mostra imatges i fotografies de l'època que ajuden a situar el lector i a comprendre millor el que llegeix.
Aquesta obra en dos volums, repassa la història radiofònica a Espanya i busca oferir un millor coneixement de la ràdio actual tot explicant les arrels d'aquesta. El primer d'ells es fixa en l'època de la Restauració, al 1874 i arriba fins al 1939. El segon volum posa el punt de mira en el període comprès entre el 1939 i el 1985.
Aquest llibre és una mirada amena al món de la ràdio, combinant crítica i anècdotes per recuperar la seva història. L'autor explora figures, fets i programes que ens transporten a una època amb llums i ombres. Un recorregut per l’ahir i l'avui d’un mitjà apassionant, clau en la vida quotidiana de moltes persones en els anys en els quals es basa l'obra, del 1940 al 1980.
Relació de tots els elements característics de la ràdio al llarg de la seva història. Cronologicament, s'expliquen les evolucions que ha patit el sector radiofònic en l'aspecte tècnic, jurídic, lingüistic i programàtic.
Història de la primera etapa de la radiodifusió espanyola, des de principis del segle XX, fins la llei de Radiodifusió i Reglament de l'any 1935. Es tracten temes com la influència dels mitjans digitals a les opinions i creences de la societat i s'explica, de manera cronològica, els esdeveniments més importants de l'època.
Unión Radio va ser el primer gran projecte radiofònic espanyol. El seu objectiu, durant els seus 14 anys d'existència, va ser crear una cadena d'emissores locals al voltant d'una principal, la madrilenya Unión Radio, que va començar a emetre el juny del 1925. Des del naixement, va ser la veu i el reflex una època de gran efervescència creativa, de canvis polítics i socials. El micròfon va recollir en directe l'arribada de la Segona República i els tres anys de la Guerra Civil. Aquest llibre recupera una part de la història de la ràdio espanyola.
Primer volum d'una trilogia de llibres sobre la història de la Ràdio Nacional d'Espanya. Compta amb testimonis de les persones que van iniciar el projecte, les seves vivències, anècdotes i opinions. El llibre és una oda a les persones que van treballar incansablement sense cap retribució econòmica per treure endavant el projecte de la RNE, que perdura fins avui dia.
Llibre que tracta de la popular emissora COPE, dels seus orígens, els quals eren de caire religiós, aprofundint en aquesta relació entre la ràdio i l'església. Aporta molta documentació que dona valor extra al que s'explica. El període cronològic del qual tracta el llibre és del 1950 al 1983.
Aquest llibre analitza les cartes enviades a Ràdio Espanya Independent, "La Pirinenca", l'emissora antifranquista del Partit Comunista d'Espanya, entre el 1941 i el 1977. A través d'unes 15.500 cartes conservades, recull les veus de republicans, exiliats, obrers, estudiants i altres, relatant el dolor de la guerra, la repressió, la lluita per la supervivència i l'anhel de llibertat. És un testimoniatge únic de la resistència clandestina i el somni de democràcia sota la dictadura de Franco.
Aquest llibre suposa una contribució oportuna i significativa al reconeixement i la comprensió del paper vital de la ràdio a l'apoderament de la dona a tres països francòfons d'Àfrica Occidental: Mali, Níger i Burkina Faso. Examina la representació i la percepció de temes clau emesos per la ràdio i associats a l'emancipació de la dona als tres països.
El segle XX va ser una època de ràpida expansió de les indústries dels mitjans de comunicació i d'acceleració de les demandes d'igualtat i reconeixement per a les dones. El text demostra com les dones productores i espectadores dels mitjans de comunicació de tres països amb serveis públics de radiodifusió (Regne Unit, Canadà i Austràlia) han contribuït a canviar la nostra concepció del que és públic i el que és privat.
La història de la ràdio a Catalunya transcorre paral·lela a la història social i política del país. El propòsit d'aquest llibre és fer surar les veus de les radiofonistes, les seves expectatives, les seves lluites i els seus assoliments, sense oblidar les frustracions i desencants que com a dones provoca exercir una professió sota les normes que la societat masculina imposa.
El 14 de novembre de 1924 Ràdio Barcelona inicià les seves emissions i, al cap d'uns anys, van aparèixer emissores de ràdio arreu de Catalunya. Aquest llibre vol situar a la categoria que es mereixen les primeres locutores radiofòniques del nostre país, dones que van contribuir de manera decisiva a fer de la ràdio un mitjà de comunicació popular. No es tracta de personatges anònims, sinó de dones reals, amb noms i cognoms que cal recordar.
Aquest llibre suposa una contribució oportuna i significativa al reconeixement i la comprensió del paper vital de la ràdio a l'apoderament de la dona a tres països francòfons d'Àfrica Occidental: Mali, Níger i Burkina Faso. Examina la representació i la percepció de temes clau emesos per la ràdio i associats a l'emancipació de la dona als tres països.
El segle XX va ser una època de ràpida expansió de les indústries dels mitjans de comunicació i d'acceleració de les demandes d'igualtat i reconeixement per a les dones. El text demostra com les dones productores i espectadores dels mitjans de comunicació de tres països amb serveis públics de radiodifusió (Regne Unit, Canadà i Austràlia) han contribuït a canviar la nostra concepció del que és públic i el que és privat.
La història de la ràdio a Catalunya transcorre paral·lela a la història social i política del país. El propòsit d'aquest llibre és fer surar les veus de les radiofonistes, les seves expectatives, les seves lluites i els seus assoliments, sense oblidar les frustracions i desencants que com a dones provoca exercir una professió sota les normes que la societat masculina imposa.
El 14 de novembre de 1924 Ràdio Barcelona inicià les seves emissions i, al cap d'uns anys, van aparèixer emissores de ràdio arreu de Catalunya. Aquest llibre vol situar a la categoria que es mereixen les primeres locutores radiofòniques del nostre país, dones que van contribuir de manera decisiva a fer de la ràdio un mitjà de comunicació popular. No es tracta de personatges anònims, sinó de dones reals, amb noms i cognoms que cal recordar.
Aquest llibre suposa una contribució oportuna i significativa al reconeixement i la comprensió del paper vital de la ràdio a l'apoderament de la dona a tres països francòfons d'Àfrica Occidental: Mali, Níger i Burkina Faso. Examina la representació i la percepció de temes clau emesos per la ràdio i associats a l'emancipació de la dona als tres països.
El segle XX va ser una època de ràpida expansió de les indústries dels mitjans de comunicació i d'acceleració de les demandes d'igualtat i reconeixement per a les dones. El text demostra com les dones productores i espectadores dels mitjans de comunicació de tres països amb serveis públics de radiodifusió (Regne Unit, Canadà i Austràlia) han contribuït a canviar la nostra concepció del que és públic i el que és privat.
Els Matins amb Josep Cuní, programa radiofònic que comptava amb tres dones rellevants al món de la cultura i el periodisme: Teresa Pàmies, Margarita Rivière i Pilar Rahola. Les seves opinions i comentaris radiofònics van ser reunits en un volum com a mostra de la personal visió i de l'agudesa d'aquestes tres intel·lectuals.
Minoria absoluta va ser un programa de ràdio d'humor polític, emès a RAC1 entre els anys 2000 i 2009. El dirigien el presentador Toni Soler i els seus companys Queco Novell i Manel Lucas i es feien paròdies polítiques, entrevistes, entre d'altres temes d'interès sociopolític.
Llibre que parla sobre Salvador Escamilla i la seva trajectòria. Fa un repàs a la seva carrera professional i als contextos de cada etapa històrica. Document escrit pel seu fill, el qual ha aconseguit testimonis de moltes personalitats del panorama cultural que parlen de les seves experiències personals i professionals amb en Salvador.
Llibre que narra el fenomen radiofònic d'Elena Francis, personatge que entre el 1947 i el 1984 va ser l'objectiu d'infinitat de cartes enviades per altres dones que reflectien les seves complicades situacions en una època fosca. Juan Soto Viñolo, guionista del consultori, explica com va sorgir i evolucionar.
Anàlisi dels missatges del consultori d'Elena Francis comparats amb els discursos que estaven a l'ordre del dia en l'època. Es reflexiona sobre la ideologia que estava implantada i els discursos tòpics sobre la dona, tot envoltat pel context propi de l'Espanya de mitjan segle XX.
Aquest document és un pas al paper d'una sèrie d'entrevistes radiofòniques fetes al programa de Catalunya Ràdio amb el nom que porta el títol del llibre. S'entrevisten a diverses personalitats com Albert Boadella, Pere Calders, Josep Termes o Xavier Domingo.
Els Matins amb Josep Cuní, programa radiofònic que comptava amb tres dones rellevants al món de la cultura i el periodisme: Teresa Pàmies, Margarita Rivière i Pilar Rahola. Les seves opinions i comentaris radiofònics van ser reunits en un volum com a mostra de la personal visió i de l'agudesa d'aquestes tres intel·lectuals.
Minoria absoluta va ser un programa de ràdio d'humor polític, emès a RAC1 entre els anys 2000 i 2009. El dirigien el presentador Toni Soler i els seus companys Queco Novell i Manel Lucas i es feien paròdies polítiques, entrevistes, entre d'altres temes d'interès sociopolític.
Llibre que parla sobre Salvador Escamilla i la seva trajectòria. Fa un repàs a la seva carrera professional i als contextos de cada etapa històrica. Document escrit pel seu fill, el qual ha aconseguit testimonis de moltes personalitats del panorama cultural que parlen de les seves experiències personals i professionals amb en Salvador.
Llibre que narra el fenomen radiofònic d'Elena Francis, personatge que entre el 1947 i el 1984 va ser l'objectiu d'infinitat de cartes enviades per altres dones que reflectien les seves complicades situacions en una època fosca. Juan Soto Viñolo, guionista del consultori, explica com va sorgir i evolucionar.
Anàlisi dels missatges del consultori d'Elena Francis comparats amb els discursos que estaven a l'ordre del dia en l'època. Es reflexiona sobre la ideologia que estava implantada i els discursos tòpics sobre la dona, tot envoltat pel context propi de l'Espanya de mitjan segle XX.
Aquest document és un pas al paper d'una sèrie d'entrevistes radiofòniques fetes al programa de Catalunya Ràdio amb el nom que porta el títol del llibre. S'entrevisten a diverses personalitats com Albert Boadella, Pere Calders, Josep Termes o Xavier Domingo.
Els Matins amb Josep Cuní, programa radiofònic que comptava amb tres dones rellevants al món de la cultura i el periodisme: Teresa Pàmies, Margarita Rivière i Pilar Rahola. Les seves opinions i comentaris radiofònics van ser reunits en un volum com a mostra de la personal visió i de l'agudesa d'aquestes tres intel·lectuals.
Minoria absoluta va ser un programa de ràdio d'humor polític, emès a RAC1 entre els anys 2000 i 2009. El dirigien el presentador Toni Soler i els seus companys Queco Novell i Manel Lucas i es feien paròdies polítiques, entrevistes, entre d'altres temes d'interès sociopolític.
Llibre d'estil elaborat pels serveis lingüístics de COMRàdio amb la col·laboració i el debat de les emissores municipals que pretén ser una eina de treball imprescindible per als professionals d'aquesta xarxa d'emissores locals de Catalunya, amb la intenció d'enriquir i perfeccionar el repertori de comunicació amb el qual poder adreçar-se a la ciutadania de manera clara, entenedora, propera i amb el màxim respecte al polimorfisme lingüístic.
Un llibre d'estil que detalla els hàbits necessaris per expressar-se i tractar la informació com a periodista radiofònic i, en definitiva, per exercir un periodisme eficaç, rigorós i ètic. Tot i que les normes i els consells que recull van néixer per tal d'unificar el mètode, els principis i les formes expressives que configuren la personalitat d'una cadena emblemàtica, la seva utilitat supera la d'aquest i qualsevol altre mitjà, i s'estén a qualsevol persona poseu davant d'un micròfon, una càmera o un públic.
En el vintè aniversari de l'inici de les emissions de Catalunya Ràdio, el 20 de juny de 1983, els seus professionals van contribuir a estendre socialment l'ús del català. Per fer-ho, es van fer servir d'una varietat model construïda especialment per a parlar per ràdio i posar el català en antena.
Un llibre, promogut per la Universitat de Lleida, que commemora els setanta-cinc anys del naixement de la ràdio a Catalunya amb un seguit d’estudis sobre la llengua emprada a les emissions radiofòniques de l’àmbit lleidatà.
Estableix el marc editorial, el marc lingüístic i les normes periodístiques i professionals dels diversos mitjans que la integren: televisió, ràdio, internet i altres plataformes. Es compon de la guia editorial, del manual d'ús dels mitjans i del portal lingüístic corporatiu ÉsAdir.
Aquest llibre aborda temes de redacció periodística per a la ràdio i conté fonamentació teòrica i exemples pràctics per als professionals de la informació radiofònica. Es tracta l'especificitat de la redacció periodística per a aquest mitjà i l'adaptació a les formes de consum a través d'Internet, tant per a la ràdio convencional com per al podcasting.
Llibre d'estil elaborat pels serveis lingüístics de COMRàdio amb la col·laboració i el debat de les emissores municipals que pretén ser una eina de treball imprescindible per als professionals d'aquesta xarxa d'emissores locals de Catalunya, amb la intenció d'enriquir i perfeccionar el repertori de comunicació amb el qual poder adreçar-se a la ciutadania de manera clara, entenedora, propera i amb el màxim respecte al polimorfisme lingüístic.
Un llibre d'estil que detalla els hàbits necessaris per expressar-se i tractar la informació com a periodista radiofònic i, en definitiva, per exercir un periodisme eficaç, rigorós i ètic. Tot i que les normes i els consells que recull van néixer per tal d'unificar el mètode, els principis i les formes expressives que configuren la personalitat d'una cadena emblemàtica, la seva utilitat supera la d'aquest i qualsevol altre mitjà, i s'estén a qualsevol persona poseu davant d'un micròfon, una càmera o un públic.
En el vintè aniversari de l'inici de les emissions de Catalunya Ràdio, el 20 de juny de 1983, els seus professionals van contribuir a estendre socialment l'ús del català. Per fer-ho, es van fer servir d'una varietat model construïda especialment per a parlar per ràdio i posar el català en antena.
Un llibre, promogut per la Universitat de Lleida, que commemora els setanta-cinc anys del naixement de la ràdio a Catalunya amb un seguit d’estudis sobre la llengua emprada a les emissions radiofòniques de l’àmbit lleidatà.
Estableix el marc editorial, el marc lingüístic i les normes periodístiques i professionals dels diversos mitjans que la integren: televisió, ràdio, internet i altres plataformes. Es compon de la guia editorial, del manual d'ús dels mitjans i del portal lingüístic corporatiu ÉsAdir.
Aquest llibre aborda temes de redacció periodística per a la ràdio i conté fonamentació teòrica i exemples pràctics per als professionals de la informació radiofònica. Es tracta l'especificitat de la redacció periodística per a aquest mitjà i l'adaptació a les formes de consum a través d'Internet, tant per a la ràdio convencional com per al podcasting.
Llibre d'estil elaborat pels serveis lingüístics de COMRàdio amb la col·laboració i el debat de les emissores municipals que pretén ser una eina de treball imprescindible per als professionals d'aquesta xarxa d'emissores locals de Catalunya, amb la intenció d'enriquir i perfeccionar el repertori de comunicació amb el qual poder adreçar-se a la ciutadania de manera clara, entenedora, propera i amb el màxim respecte al polimorfisme lingüístic.
Un llibre d'estil que detalla els hàbits necessaris per expressar-se i tractar la informació com a periodista radiofònic i, en definitiva, per exercir un periodisme eficaç, rigorós i ètic. Tot i que les normes i els consells que recull van néixer per tal d'unificar el mètode, els principis i les formes expressives que configuren la personalitat d'una cadena emblemàtica, la seva utilitat supera la d'aquest i qualsevol altre mitjà, i s'estén a qualsevol persona poseu davant d'un micròfon, una càmera o un públic.
Documental que rememora el mític "Consultori d'Elena Francis", un dels programes radiofònics més influents de l'Espanya dels anys cinquanta i principis dels seixanta en què els oients, sobretot dones, trobaven resposta a totes les preguntes que prèviament havien plantejat a una carta.