La narradora d’aquesta novel·la decideix tancar-se durant un any al seu pis d’una de les zones més exclusives de Nova York, amb el suport d’una herència ingent i una gran quantitat de fàrmacs, per dedicar-se a dormir i veure pel·lícules de Whoopi Goldberg i Harrison ford. Ottessa Moshfegh fa de Manhattan l’epicentre d’una civilització, la de l’any 2000, dominada per l’apatia. Una novel·la sobre la fragilitat de la condició humana, la mediocritat, l’amor i el desamor, les ferides internes i la necessitat de renovar-se.
Des que va començar els estudis a l’Smith College fins al dia de la seva mort, Sylvia Plath va mantenir una correspondència regular amb la seva mare i els seus éssers més estimats. A les cartes que escrivia hi explicava com vivia les experiències acadèmiques, amoroses, la relació amb el marit, Ted Hughes, i els dubtes que li sorgien com a escriptora i, també, com a mare. Aquestes cartes mostren la vida de Sylvia Plath des de la seva vessant més personal i ens deixen veure l’escriptora que hi ha darrere de les exigències estilístiques, la por i el neguit de viure.
Aquesta novel·la semi autobiogràfica narra la vida d’una mare que va lluitar amb problemes de salut mental i de depressió postpart. La història es desenvolupa a l’Europa del segle XX i se centra en la vida de Else, una dona jueva nascuda a Berlín l’any 1903. En el transcurs de la novel·la acompanyarem a Else des de la seva infància fins a la vellesa passant per fets com la Primera i la Segona Guerra Mundial i les seves seqüeles. Un relat sobre les complexitats de les relacions familiars i com la salut mental pot afectar a tota una família.
En la novel·la es descriu la relació entre una mare a punt de morir i el seu fill adolescent, que encara està aprenent a perdonar-la i a ser feliç dins una quotidianitat estiuenca en la que passen moltes coses i alhora no passa res. Una novel·la punyent, desagradable, i sobretot incòmoda al començament.
Obra de no-ficció sobre els germans Galvin, fills d’en Don i la Mimi Galvin, que van ser diagnosticats als anys setanta amb esquizofrènia. La vida de somni americà que havien construït es va ensorrar sense previ avís per donar pas a un futur marcat pels abusos, la violència i la vergonya social.
Un home torna a casa després un curt viatge de negocis i es troba amb la seva dona, que ha embogit completament. No té idea de què li ha pogut succeir durant els tres dies de la seva absència, i amb l’objectiu d’ajudar-la a sortir de la crisi, comença a investigar per descobrir què la perturba del seu passat.
Situada als anys 70 als Estats Units, narra la història de les germanes Lisbon, envoltades per el misteri. L’intent de suïcidi d’una d’elles provoca que els seus pares conservadors les allunyin de la societat, tancant-les a casa. Un any més tard, totes acaben amb les seves vides. Portada al cinema per Sofía Coppola, tracta un dels temes tabús de la nostra societat, el suïcidi.
A Polònia, poc després que els nazis envaïssin el país l’any 1939, el protagonista, recent graduat en Medicina, torna a desgana al seu poble per al funeral del seu tiet. En aquest funeral, un ex estudiant de medicina li explica que pot trobar feina a l’hospital psiquiàtric el Christo Transfigurato. Treballant allà, estableix relació amb un pacient, “el geni”, un poeta que sembla haver ingressat per eludir les seves responsabilitats a l’exterior.
París, març de 1885. Com cada any per la Mitja Quaresma, se celebra el popular “ball de les boges” a l’hospital de la Salpêtriere, dirigit pel neuròleg Charcot. Durant una nit, la flor i nata de París gaudeix a ritme de valsos i polques en companyia de les internes, disfressades amb extravagants vestits. Entre les pacients destaquen Louise i Eugenie, que sota l'atenta mirada de de la supervisora intentaran escapar per complir els seus somnis.
L’any 1960 Ken Kesey, estudiant universitari, s’ofereix com a voluntari per assajar amb drogues psicodèliques amb les que psiquiatres d’un hospital californià utilitzen per experimentar possibles usos terapèutics. D’aquesta experiència neix aquesta novel·la on el seu protagonista Randle McMurphy, fingeix tenir una malaltia mental per sortir de la presó i és destinat a un hospital psiquiàtric que dirigeix una infermera cruel i sàdica.
Aquesta història transita per més de tres dècades d'amistat de la vida de quatre homes que creixen junts a Manhattan. Quatre homes que han de sobrevirure al fracàs i a l'èxit, i que al llarg dels anys aprenen a sobreposar-se a les crisis econòmiques, socials i emocionals. L'autora, utilitza aquesta relació d'amistat per investigar als límits de la naturalesa humana.
En Gaustí, un psiquiatre enigmàtic, inaugura a Zúric una clínica per tractar els malalts d’Alzheimer. Cada una de les plantes de l’edifici reprodueix al detall una dècada del segle anterior, amb la voluntat de transmetre als seus pacients un espai segur i reconeixible. Però ben aviat la clínica és visitada per ciutadans corrents que volen fugir del seu propi present, i Europa es veu abocada a una nova idea: quin dret tenim a fer servir el temps com a lloc segur a on escapar-nos? I quin és el perill que el passat acabi envaint el present fins a límits insospitats?
La jove Ístina Mavet està ingressada en un hospital mental. Poc importa el que hagi fet per arribar-hi perquè, un cop dins, ja no és considerada una persona; ara és un ésser sense drets, sense dignitat; es converteix en un número sotmès a l’estricta jerarquia del centre, en la qual els doctors són déus indiferents i les infermeres els seus despietats braços executors. Publicat el 1961, Janet Frame va començar a escriure Cares enmig de l’aigua per recomanació del seu psiquiatre, com unes memòries del seu traumàtic pas per diversos manicomis de Nova Zelanda.
En aquestes memòries, Millet evoca les emocions que suposa patir un trastorn bipolar, trencant una llança a favor dels drets civils dels malalts mentals a la societat i la família. Una impactant història personal de la seva lluita per mantenir el control de la seva vida després del seu diagnòstic, que la va portar a ser internada en diversos centres psiquiàtrics.
En una mansió a la vora del mar Mediterrani, Cécile, una jove de disset anys y el seu pare vídu, alegre i seductor, amant de les relacions amoroses breus, viuen entregats a una vida fàcil i plaent. La visita de l’Anne, una dona culta i serena amiga de la seva mare, capgirarà la seva vida i la conduirà a trobar-se amb la tristesa.
Mrs. Dalloway és una senyora d’uns 50 anys de la societat anglesa, casada i amb una filla. La novel·la recorre el transcurs d’un dia en el que Clarissa Dalloway prepara un sopar a la seva casa de Londres. Wolf es mou endavant i endarrere en el temps, així com dins i fora de la ment de diversos personatges per construir una imatge no només de la vida de Clarissa, si no de l’estructura social d’entreguerres.
L’Esther Greenwood és brillant, bonica i té talent. Quan obté una beca que li permetrà treballar com a redactora en una revista de moda a la Nova York de 1953 tot sembla indicar que finalment deixarà enrere el seu petit poble natal i complirà el seu somni de convertir-se en escriptora. Però entre festes, còctels i esdeveniments socials, començarà a perdre el control de la seva vida i a enfonsar-se, potser per darrer cop.
Aquest llibre parla de la relació entre la malaltia mental i la creativitat, intentant donar resposta a si la creativitat porta a la bogeria, o si és la bogeria que porta la creativitat. A través d’elements de la psicologia i la psiquiatria (estudis que va iniciar l’autora), anècdotes personals i històries d’escriptores tals com Sylvia Plath i Emily Dickinson.
En aquest llibre, l’autora juga un doble paper: com a usuària de serveis de salut mental, i alhora com a psicòloga, exercint com a professora, investigadora i doctora. Explica en primera persona els seus episodis maníac-depressius i el que implica haver de compaginar-ho amb la seva faceta professional com a psicòloga clínica.
Narra la història de Alice Gould, una dona que afirma ser detectiu i que ha estat internada en un manicomi amb un diagnòstic de paranoia. Alice, nega estar malalta i afirma que el seu ingrés forma part d’un pla tramat per ella mateixa per investigar un assassinat, l’autor del qual es troba entre els malalts d’aquell hospital psiquiàtric.
La narradora d’aquesta novel·la decideix tancar-se durant un any al seu pis d’una de les zones més exclusives de Nova York, amb el suport d’una herència ingent i una gran quantitat de fàrmacs, per dedicar-se a dormir i veure pel·lícules de Whoopi Goldberg i Harrison ford. Ottessa Moshfegh fa de Manhattan l’epicentre d’una civilització, la de l’any 2000, dominada per l’apatia. Una novel·la sobre la fragilitat de la condició humana, la mediocritat, l’amor i el desamor, les ferides internes i la necessitat de renovar-se.
Des que va començar els estudis a l’Smith College fins al dia de la seva mort, Sylvia Plath va mantenir una correspondència regular amb la seva mare i els seus éssers més estimats. A les cartes que escrivia hi explicava com vivia les experiències acadèmiques, amoroses, la relació amb el marit, Ted Hughes, i els dubtes que li sorgien com a escriptora i, també, com a mare. Aquestes cartes mostren la vida de Sylvia Plath des de la seva vessant més personal i ens deixen veure l’escriptora que hi ha darrere de les exigències estilístiques, la por i el neguit de viure.
Aquesta novel·la semi autobiogràfica narra la vida d’una mare que va lluitar amb problemes de salut mental i de depressió postpart. La història es desenvolupa a l’Europa del segle XX i se centra en la vida de Else, una dona jueva nascuda a Berlín l’any 1903. En el transcurs de la novel·la acompanyarem a Else des de la seva infància fins a la vellesa passant per fets com la Primera i la Segona Guerra Mundial i les seves seqüeles. Un relat sobre les complexitats de les relacions familiars i com la salut mental pot afectar a tota una família.
En la novel·la es descriu la relació entre una mare a punt de morir i el seu fill adolescent, que encara està aprenent a perdonar-la i a ser feliç dins una quotidianitat estiuenca en la que passen moltes coses i alhora no passa res. Una novel·la punyent, desagradable, i sobretot incòmoda al començament.
Obra de no-ficció sobre els germans Galvin, fills d’en Don i la Mimi Galvin, que van ser diagnosticats als anys setanta amb esquizofrènia. La vida de somni americà que havien construït es va ensorrar sense previ avís per donar pas a un futur marcat pels abusos, la violència i la vergonya social.
Un home torna a casa després un curt viatge de negocis i es troba amb la seva dona, que ha embogit completament. No té idea de què li ha pogut succeir durant els tres dies de la seva absència, i amb l’objectiu d’ajudar-la a sortir de la crisi, comença a investigar per descobrir què la perturba del seu passat.
Situada als anys 70 als Estats Units, narra la història de les germanes Lisbon, envoltades per el misteri. L’intent de suïcidi d’una d’elles provoca que els seus pares conservadors les allunyin de la societat, tancant-les a casa. Un any més tard, totes acaben amb les seves vides. Portada al cinema per Sofía Coppola, tracta un dels temes tabús de la nostra societat, el suïcidi.
A Polònia, poc després que els nazis envaïssin el país l’any 1939, el protagonista, recent graduat en Medicina, torna a desgana al seu poble per al funeral del seu tiet. En aquest funeral, un ex estudiant de medicina li explica que pot trobar feina a l’hospital psiquiàtric el Christo Transfigurato. Treballant allà, estableix relació amb un pacient, “el geni”, un poeta que sembla haver ingressat per eludir les seves responsabilitats a l’exterior.
París, març de 1885. Com cada any per la Mitja Quaresma, se celebra el popular “ball de les boges” a l’hospital de la Salpêtriere, dirigit pel neuròleg Charcot. Durant una nit, la flor i nata de París gaudeix a ritme de valsos i polques en companyia de les internes, disfressades amb extravagants vestits. Entre les pacients destaquen Louise i Eugenie, que sota l'atenta mirada de de la supervisora intentaran escapar per complir els seus somnis.
L’any 1960 Ken Kesey, estudiant universitari, s’ofereix com a voluntari per assajar amb drogues psicodèliques amb les que psiquiatres d’un hospital californià utilitzen per experimentar possibles usos terapèutics. D’aquesta experiència neix aquesta novel·la on el seu protagonista Randle McMurphy, fingeix tenir una malaltia mental per sortir de la presó i és destinat a un hospital psiquiàtric que dirigeix una infermera cruel i sàdica.
Aquesta història transita per més de tres dècades d'amistat de la vida de quatre homes que creixen junts a Manhattan. Quatre homes que han de sobrevirure al fracàs i a l'èxit, i que al llarg dels anys aprenen a sobreposar-se a les crisis econòmiques, socials i emocionals. L'autora, utilitza aquesta relació d'amistat per investigar als límits de la naturalesa humana.
En Gaustí, un psiquiatre enigmàtic, inaugura a Zúric una clínica per tractar els malalts d’Alzheimer. Cada una de les plantes de l’edifici reprodueix al detall una dècada del segle anterior, amb la voluntat de transmetre als seus pacients un espai segur i reconeixible. Però ben aviat la clínica és visitada per ciutadans corrents que volen fugir del seu propi present, i Europa es veu abocada a una nova idea: quin dret tenim a fer servir el temps com a lloc segur a on escapar-nos? I quin és el perill que el passat acabi envaint el present fins a límits insospitats?
La jove Ístina Mavet està ingressada en un hospital mental. Poc importa el que hagi fet per arribar-hi perquè, un cop dins, ja no és considerada una persona; ara és un ésser sense drets, sense dignitat; es converteix en un número sotmès a l’estricta jerarquia del centre, en la qual els doctors són déus indiferents i les infermeres els seus despietats braços executors. Publicat el 1961, Janet Frame va començar a escriure Cares enmig de l’aigua per recomanació del seu psiquiatre, com unes memòries del seu traumàtic pas per diversos manicomis de Nova Zelanda.
En aquestes memòries, Millet evoca les emocions que suposa patir un trastorn bipolar, trencant una llança a favor dels drets civils dels malalts mentals a la societat i la família. Una impactant història personal de la seva lluita per mantenir el control de la seva vida després del seu diagnòstic, que la va portar a ser internada en diversos centres psiquiàtrics.
En una mansió a la vora del mar Mediterrani, Cécile, una jove de disset anys y el seu pare vídu, alegre i seductor, amant de les relacions amoroses breus, viuen entregats a una vida fàcil i plaent. La visita de l’Anne, una dona culta i serena amiga de la seva mare, capgirarà la seva vida i la conduirà a trobar-se amb la tristesa.
Mrs. Dalloway és una senyora d’uns 50 anys de la societat anglesa, casada i amb una filla. La novel·la recorre el transcurs d’un dia en el que Clarissa Dalloway prepara un sopar a la seva casa de Londres. Wolf es mou endavant i endarrere en el temps, així com dins i fora de la ment de diversos personatges per construir una imatge no només de la vida de Clarissa, si no de l’estructura social d’entreguerres.
L’Esther Greenwood és brillant, bonica i té talent. Quan obté una beca que li permetrà treballar com a redactora en una revista de moda a la Nova York de 1953 tot sembla indicar que finalment deixarà enrere el seu petit poble natal i complirà el seu somni de convertir-se en escriptora. Però entre festes, còctels i esdeveniments socials, començarà a perdre el control de la seva vida i a enfonsar-se, potser per darrer cop.
Aquest llibre parla de la relació entre la malaltia mental i la creativitat, intentant donar resposta a si la creativitat porta a la bogeria, o si és la bogeria que porta la creativitat. A través d’elements de la psicologia i la psiquiatria (estudis que va iniciar l’autora), anècdotes personals i històries d’escriptores tals com Sylvia Plath i Emily Dickinson.
En aquest llibre, l’autora juga un doble paper: com a usuària de serveis de salut mental, i alhora com a psicòloga, exercint com a professora, investigadora i doctora. Explica en primera persona els seus episodis maníac-depressius i el que implica haver de compaginar-ho amb la seva faceta professional com a psicòloga clínica.
Narra la història de Alice Gould, una dona que afirma ser detectiu i que ha estat internada en un manicomi amb un diagnòstic de paranoia. Alice, nega estar malalta i afirma que el seu ingrés forma part d’un pla tramat per ella mateixa per investigar un assassinat, l’autor del qual es troba entre els malalts d’aquell hospital psiquiàtric.
La narradora d’aquesta novel·la decideix tancar-se durant un any al seu pis d’una de les zones més exclusives de Nova York, amb el suport d’una herència ingent i una gran quantitat de fàrmacs, per dedicar-se a dormir i veure pel·lícules de Whoopi Goldberg i Harrison ford. Ottessa Moshfegh fa de Manhattan l’epicentre d’una civilització, la de l’any 2000, dominada per l’apatia. Una novel·la sobre la fragilitat de la condició humana, la mediocritat, l’amor i el desamor, les ferides internes i la necessitat de renovar-se.
Des que va començar els estudis a l’Smith College fins al dia de la seva mort, Sylvia Plath va mantenir una correspondència regular amb la seva mare i els seus éssers més estimats. A les cartes que escrivia hi explicava com vivia les experiències acadèmiques, amoroses, la relació amb el marit, Ted Hughes, i els dubtes que li sorgien com a escriptora i, també, com a mare. Aquestes cartes mostren la vida de Sylvia Plath des de la seva vessant més personal i ens deixen veure l’escriptora que hi ha darrere de les exigències estilístiques, la por i el neguit de viure.
Aquesta novel·la semi autobiogràfica narra la vida d’una mare que va lluitar amb problemes de salut mental i de depressió postpart. La història es desenvolupa a l’Europa del segle XX i se centra en la vida de Else, una dona jueva nascuda a Berlín l’any 1903. En el transcurs de la novel·la acompanyarem a Else des de la seva infància fins a la vellesa passant per fets com la Primera i la Segona Guerra Mundial i les seves seqüeles. Un relat sobre les complexitats de les relacions familiars i com la salut mental pot afectar a tota una família.
Data: 10 d'octubre de 2024