Dret: Criminologia. Què és la Criminologia? Què estudia la Criminologia

Cal tenir en compte que les categories legals no coincideixen amb les criminològiques (delictes de corrupció engloben altres delictes) i que la definició del delicte que dóna la llei no és uniforme i universal. (El que és delicte a Espanya pot no ser-ho a Estats Units). S’interessa per saber quins comportaments passen d’antisocials a delictes i a causa de quins factors.

És aquesta figura la que ens deixa veure quines conseqüències ha tingut el delicte i quin diagnòstic del dany n’hem de fer i tanmateix, precisa d’assistència i/o teràpies per a la seva recuperació.

Vinculada a la Victimologia. La figura de la víctima és de gran valor ja que aporta moltes dades sobre el delicte i el delinqüent que els criminòlegs poden utilitzar i són peça clau en la prevenció. 

Format per forces policials, sistema judicial i sistema de penes d’una societat. La seva funció és prevenir i perseguir la delinqüència mentre es manté l’ordre social necessari per a la convivència.

Per part de l’Estat, s’intenta no abusar del control formal del sistema penal (i altres institucions formals) per a que aquest no sigui desbordat, per això les societats posen molt èmfasi en el control informal (que poden exercir la família, amics, escola…).

La importància del sistema penal recau en que respon a comportaments de manera que esdevenen delictes. D’aquesta manera, la criminologia no estudiaria les lleis sinó el funcionament efectiu d’aquestes institucions formals i informals. En aquest apartat cal destacar el Dret Penal per la seva capacitat per imposar penes als delictes que hauran de seguir principis com són el de legalitat, humanitat, proporcionalitat, jurisdiccionalitat, lesivitat…

Tenint en compte les teories i els factors que destaquen en la generació de delinqüència poden dur-se a terme plans de prevenció per a diferents delictes en diferents àmbits. Per a reduir la delinqüència cal la col·laboració de les diferents institucions, des del sistema penal, passant per l’Administració Pública i incloent totes les polítiques públiques dutes a terme pel Govern. Els agents que intervenen en la prevenció són les institucions penals mitjançant la intimidació amb les penes; les institucions policials mitjançant la seva presència, investigació i/o actuació; la comunitat com a receptor de recursos i xarxes socials així com element actiu en la prevenció més estricta (neigbourhood watch: veïns que vigilen/avisen a la policia davant quelcom estrany).

Tipologies de prevenció:

• Primària: altera condicions del medi social per a que no es cometi el delicte.
• Secundària: dirigida a grups de risc.
• Terciària: dirigida a aquelles persones que ja han delinquit. La idea és incidir en les oportunitats físiques per a que el delicte no es dugui a terme perquè s’han bloquejat les possibilitats de fer-ho. (videocàmeres al carrer).

 Ana Jaén