La Constitució alemanya que estableix els principis estructurals de l'Estat i la seva estructura orgànica fonamental fou aprovada el 1949 i des de llavors ha sofert un munt de modificacions. Així estableix que Alemanya és una República, que té com a cap d'estat el Bundespräsident, i és un Estat democràtic, federal, de dret i social.
L'Estat federal alemany, des de la reunificació del 3 d'octubre de 1990, està integrat per 16 regions (Länder). L'Estat central i les regions es distribueixen les funcions legislatives i executives. Cal destacar la participació de les regions en l'elaboració i aprovació de les lleis i reglaments estatals, mitjançant la seva representació a la Cambra Alta alemanya (Bundesrat), que està configurada com a cambra territorial; i l'atorgament per part de la Constitució de la competència d'execució de les lleis estatals a les regions, excepte per a matèries concretes (com la defensa, les relacions exteriors,entre d'altres). Els municipis, tot i gaudir d'autonomia administrativa reconeguda constitucionalment, depenen de les seves respectives regions, les quals aproven el seu règim jurídic i estableixen els seus límits; tant les regions com l'Estat central atribueixen funcions i recursos financers als municipis.
El poder legislatiu de la Federació correspon al Parlament, tot i que també pot autoritzar el Govern a aprovar normes amb rang de llei (Rechtsverordnungen). El Parlament alemany està format per dues cambres, el Bundestag, la cambra de representació popular, i el Bundesrat que és la cambra de representació territorial. A les diferents regions existeix normalment una única cambra legislativa que sol rebre el nom de Landtag.
Estructura de les lleis (possibles parts):
1. Buch: Llibre 7. Unterabschnitt: "Subcapítol"
2. Teil: Part 8. I. (títol)
3. Abschnitt: Paràgraf 9. 1. (títol)
4. Titel: Títol 10. Artikel § (Paragraph) Nº / § (Paragraph) Nº a-z: Article
5. Kapitel: Capítol 11. (1) (Absatz): Paràgraf.
6. Abschnitt: Paràgraf 12. 1 (Nummer): número / S (Satz): frase
Com citar el text íntegre d’una llei
Exemples:
- Gründgesetz für die Bundesrepublik Deutschland vom 23. Mai 1949 (BGBl. S.1) (BGBl III 100-1)
- Bürgerliches Gesetzbuch vom 18. August 1896 (RGBl. S. 195) (BGBl. III 400-2)
- Handelsgesetzbuch vom 10. Mai 1897 (RGBl. S. 219) (BGBl. III 4100-1)
- Gesetz über die Einreise und den Ausländern in Bundesgebiet (Ausländergesetz - AuslG) vom 9. Juli 1990 (BGBl. I 1354, 1356)
Exemple | Contingut |
Gesetz über die Einreise und den Ausländern in... | Títol de la llei |
(Ausländergesetz - AuslG) | Nom específic de la llei, si en té - Abreviatura del títol (són elements opcionals de la citació, es poden incloure tots dos, només un, o cap) |
vom | Article preposicional |
9. Juli 1990 | Data d’aprovació |
(BGBl. I 1354, 1356) | Localització al diari oficial corresponent. Els diaris oficials són: - RGBl I, II (Reichsgesetzblatt): diari oficial del "regne" fins el 1945 - BGBl I, II (Bundesgesetzblatt): diari oficial de la federació. 1945- - GVBl + nom de regió (Gesetz- und Verordnungsblatt): diaris oficials de les regions |
Com citar articles de lleis o unitats més petites
Exemples:
§399 AktG
§399 Abs. 1 AktG
§399 Abs. 1 Nr 4 AktG Exemple amb "nº de línia"
§2033 Abs. 1 S. 1 BGB Exemple amb "nº de frase"
Exemple | Contingut |
§399 | Signe d’article i número |
Abs. 1 | Paràgraf, abreujat, amb el número |
Nr. 4 | Número de línia (si es cita una frase d’un article, en lloc de “Nr.” cal posar “S.”) |
AktG | Títol abreujat de la llei |
Grundgesetz | 1949 | GG | Constitució | |
Bürgerliches Gesetzbuch | 1896 | BGB | Codi civil | |
Handelsgesetzbuch | 1897 | HGB | Codi de comerç | |
Strafgesetzbuch | 1998 | StrGB | Codi penal | |
Zivilprozessordnung | 1877 | ZPO | Llei de procediment civil | |
Strafprozessordnung | 1987 | StPO | Llei de procediment penal | |
Bundesverfassungs_ gerichtsgesetz |
1993 | BVerfGG | Llei de constitució del Tribunal Constitucional alemany |
Biblioteca/CRAI de la Ciutadella Ramon Trias Fargas, 25-27 - 08005 Barcelona 93 542 17 09 Com arribar-hi Horaris Plànol de l'edifici